Arxiu d'etiquetes: negocis

Fira de Barcelona

8 Respostes

(Barcelona, 1920 – )

Fira de mostres anual. Es poden distinguir tres etapes en la seva història. La primera va des de la inauguració, el 1920 al palau de Belles Arts (parc de la Ciutadella) fins a l’any 1925. Els primers organitzadors foren l’ajuntament, el Foment del Treball i l’Associació de Fabricants de Joguines.

El 1933 començà una segona etapa, instal·lada als palaus d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia (Montjuïc) i que durà fins al començament de la guerra civil.

La tercera s’inicià l’any 1942 amb el nom de Fira Oficial i Internacional de Mostres de Barcelona. A partir del 1959 s’incrementà considerablement la participació estrangera. En els últims anys ha perdut el seu caràcter popular per convertir-se en una fira dedicada fonamentalment a les transaccions comercials.

La importància de certs grups de productes ha portat a celebrar salons o fires monogràfiques. D’altra banda, arran de la projecció internacional que va adquirir la ciutat amb la celebració dels Jocs Olímpics del 1992, es va plantejar la conveniència de traslladar el recinte de la fira a una superfície més gran situada fora de Barcelona.

Enllaç web: Fira Barcelona

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

6 Respostes

(Catalunya, 1979 – )

(FGC)  Empresa pública. Creada per la Generalitat de Catalunya per tal de gestionar les línies de ferrocarril transferides per l’administració central de l’estat, no integrades a la companyia estatal Renfe i que discorren íntegrament per territori català.

L’entitat es féu càrrec de les línies corresponents al Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA. El 1984 tenia una plantilla de 1.529 persones, transportà 39 milions de passatgers i 832.000 t de mercaderies.

El 1985 integrà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA.

Enllaç web: Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya

Espanya Industrial, L’

7 Respostes

(Madrid, 28 gener 1847 – Barcelona, 1981)

Empresa tèxtil, constituïda pels germans Muntadas. El 1849 traslladà el domicili social a Barcelona, on inaugurà una fàbrica a Sants, les instal·lacions de la qual eren considerades les més modernes d’aquella època, i la convertiren en l’empresa tèxtil més important del país.

L’objectiu social era la fabricació de filats, teixits i estampats de cotó, que amplià a la fabricació de vellut, tapisseries, robes per relligar, fibres sintètiques, etc. El pes econòmic va anar minvant progressivament. El 1927 la família Muntadas deixà la direcció de l’empresa.

Durant la guerra civil fou col·lectivitzada, després de la qual tingué un baix creixement, que motivà el tancament. El 1985 la fàbrica de Sants i els terrenys que l’envoltaven esdevingueren parc municipal (Parc de l’Espanya Industrial).

Empresa Nacional Hidroelèctrica de la Ribagorçana SA

9 Respostes

(Barcelona, 1946 – 1983)

(ENHER)  Empresa de l’INI. Capdavantera de la producció hidroelèctrica a Catalunya. La seva creació trencà el monopoli FECSA-Hidroelèctrica de Catalunya (i, en grau menor, Forces Hidroelèctriques del Segre) i donà lloc a la baixa dels costs i a la millora del servei.

Aprofita les conques de la Noguera Ribagorçana (que ha revitalitzat i obert al corrent turístic), la de l’Ebre i la del Cinca. El 1972 tenia 2.736 empleats. Participa en diverses empreses d’electricitat.

Construí la central hidroelèctrica de Moralts (Alta Ribagorça), primera central per bombeig de l’estat i participà en les nuclears Ascó i Vandellòs.

El 1983 passà a dependre d’Endesa.

Empresa Nacional d’Autocamions SA

1 Resposta

(Barcelona, 1946 – 1990)

(ENASA)  Empresa de l’INI. Es dedicà a la fabricació de camions, autobusos, autocars, tractors, vehicles militars i maquinària d’obres públiques, amb la denominació comercial de Pegaso. Sorgí de l’absorció de La Hispano Suiza.

La producció fou exclusivament barcelonina fins el 1955, que entrà en funcionament la fàbrica de Madrid. La factoria de la Sagrera fou traslladada a la Zona Franca (350.000 m2). L’empresa arrosegà fortes pèrdues i cercà l’associació amb una multinacional del sector. Com a filial funcionà a Mataró, Construcciones Jover, Obiols i Rossell SA (JORSA), que construeix vehicles de passatgers.

Les seves vendes el 1984 foren de 63.956 milions de pessetes amb una plantilla de 8.603 empleats. Com a conseqüència d’una greu crisis fou venuda el 1990 a l’empresa Iveco.

Edicions 62

16 Respostes

(Barcelona, 1961 – )

Editorial. Fundada per Max Cahner i R. Bastardes. Va representar una renovació en l’edició catalana. El 1968 va iniciar la publicació de la Gran Enciclopèdia Catalana, constituïda més endavant en empresa editorial independent. També ha publicat el Gran Larousse Català (1990-93). S’ha especialitzat en literatura -catalana i traduïda-, assaig i grans obres generals i d’història.

Entre les nombroses col·leccions que ha editat cal esmentar: Cultura Catalana Contemporània, La Cua de Palla, Antologia Catalana, Col·lecció Blanquerna, Les Millors Obres de la Literatura Catalana, Les Millors Obres de la Literatura Universal, Clàssics del pensament modern, etc.

Ha adquirit altres editorials, entre elles Empúries. Des del 1997, edita la revista “Descobrir Catalunya”.

Enllaç web: Edicions 62

Derbi

1 Resposta

(Martorelles, Vallès Oriental, 1922 – )

Marca de motocicletes i ciclomotors. Fabricats per Nacional Motor SA. Començà a construir motocicletes i més tard s’especialitzà en la fabricació de ciclomotors, fins a ésser-ne el fabricant més important de l’estat espanyol. Les seves activitats comercials s’estengueren cap a la producció de vehicles més potents i a l’exportació dels seus productes.

Els anys 1990 establí centres de producció a la Xina. El 2001 s’integrà en el grup italià Piaggio. L’any 2002 exportava productes arreu del món i era líder en el mercat europeu de ciclomotors amb canvi de baixa cilindrada.

Des del 1949, en les categories de 50 cc, 80 cc i 125 cc, els pilots que pilotaven una moto de la marca Derbi han guanyat el títol mundial onze vegades.

L’any 2010 Piaggio decidí tancar la planta de Martorelles (amb uns 200 treballadors) i traslladar la producció a Itàlia, però posteriorment reconvertí la planta en fàbrica de components. Al gener de 2011 traslladà part de la producció a Itàlia i al febrer de 2012 Piaggio anuncià el tancament de la planta al juliol en cas que no augmentessin els ajuts de la Generalitat.

Catalana-Occident

Deixa un comentari

(Catalunya, 1864 – )

Empresa d’assegurances. El 1864 es constituí la Societat Catalana d’Assegurances Contra Incendis a Prima Fixa, la qual el 1948 adquirí la societat Occident i passà a denominar-se amb el nom actual. El 1963 es convertí en la primera asseguradora catalana i una de les més importants de l’estat.

L’import de les primes cobrades pel grup el 1984 fou de 18.371 milions de pessetes. Controla altres societat, al marge de les assegurances, com ara Odic -societat d’inversió mobiliària- i Baqueira Beret -explotació d’hostaleria i estació d’esquí a la Vall d’Aran-.

El 1984 constituí amb el Banco de Bilbao la Corporació General Asseguradora SA, que comportà la integració de les activitats asseguradores de Catalana-Occident amb les d’Aurora-Polar, filials del banc basc. El grup Catalana té el 60% de la nova Corporació.

Canadenca, vaga de La -1919-

4 Respostes

(Barcelona, 5 febrer 1919 – 14 abril 1919)

Conflicte social que tingué lloc a la ciutat. Produït a l’empresa Riegos y Fuerzas del Ebro de Barcelona, filial de l’empresa canadenca Barcelona Traction Light and Power, que es transformà en vaga general.

A causa de l’acomiadament d’obrers de Riegos, s’inicià la vaga, que s’estengué, per solidaritat, als obrers de l’aigua i tèxtils, i foren empresonats prop de 3.000 obrers a Montjuïc. El sindicat d’arts gràfiques emprà la “censura roja” per controlar les informacions sobre el moviment.

canadenca2Davant l’extensió del conflicte, el cap del govern, comte de Romanones, envià Carles Emili Montañès com a governador civil, i Doval com a cap de policia, per establir un acord.

L’actuació de Salvador Seguí en el míting de les Arenes (14 març) féu possible l’acord, i es tornà al treball. Tanmateix, les autoritats militars no acceptaren els termes del pacte, i quedà sense efecte l’alliberament dels 79 vaguistes detinguts.

El capità general Joaquim Milans del Bosch declarà l’estat de guerra, practicà nombroses detencions i obligà Montañés i Doval a renunciar als càrrecs. El conflicte es resolgué el 14 d’abril amb un compromís favorable als vaguistes.

Un reial decret establia la jornada de 8 hores, reclamada pels obrers, a tots els territoris de l’estat. El conflicte costà la dimissió de Romanones, i, gràcies a l’actuació de Seguí, la vaga prestigià la CNT.

Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

16 Respostes

(Barcelona, 1967 – )

Corporació patronal. Resultant de la fusió de la Cambra Oficial de Comerç i Navegació de Barcelona i de la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona, institucions que tingueren un paper destacat en la vida econòmica del Principat. La primera fou constituïda el 1886, i instal·lada a la Llotja, com a continuadora de la Junta de Comerç, Indústria i Navegació. En fou el primer president Manuel Girona i Agrafel. La segona fou creada el 1912.

A més de les funcions d’organisme consultiu de l’administració pública i de defensa dels interessos generals de les empreses, exerceix l’arbitratge comercial per mitjà del Consolat de Mar i el seu Consell dels Vint. Edita diverses publicacions, interessants per a l’estudi de l’economia catalana com són el “Boletín de Estadística y Coyuntura”, amb col·laboració amb les cambres de comerç catalanes i de les Balears, la “Memòria econòmica de Catalunya” (anual) i el butlletí “Catalunya exporta”. La biblioteca guarda un fons molt important per a la història econòmica de Catalunya.

Enllaç web:  Cambra de Comerç de Barcelona