Arxiu d'etiquetes: negocis

SEAT

(Catalunya, 9 maig 1949 – )

(Societat Espanyola d’Automòbils de Turisme)  Empresa fabricant d’automòbils. Promoguda per l’Instituto Nacional de Industria el juny de 1949 i fundada el 1950 amb una participació de FIAT i sis bancs espanyols. L’objectiu social era la fabricació d’automòbils a la Zona Franca de Barcelona, activitat en la qual jugà un paper pioner. Posteriorment s’acordà la construcció d’altres factories a Martorell (1972), el Prat de Llobregat (1979) i Pamplona (el 1975, després d’una operació comercial).

Des del 1978 patí una forta crisi, especialment després de la retirada de FIAT el 1980, i l’INI es va fer càrrec del control de l’empresa per garantir-ne la supervivència. El 1982 fou signat un acord de col·laboració amb Volkswagen, empresa a la qual fou venuda posteriorment.

Les despeses provocades per noves inversions (especialment una nova planta a Martorell) van fer necessari un nou pla de reestructuració, el desmembrament en diverses filials (entre elles la financera Fiseat) i la venda i tancament d’algunes plantes (com la de la Zona Franca).

Sanglas

(Barcelona, 1942 – 1982)

Marca de motocicletes. Creada i fabricada per l’empresa Tallers Sanglas SA, fundada al Poblenou i domiciliada des del 1959 a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Fou una de les primeres marques de l’estat espanyol quant a motocicletes de gran cilindrada (al principi, de 295, 350 i 500 cm3).

La producció anual (1976) fou de 4.000 unitats, de cilindrades de 400 i 500 cm3, exportà a vuit estats europeus i fou durant molts anys el principal proveïdor de les forces de policia, de l’exèrcit i d’altres organismes oficials de l’estat. No ha participat mai en competicions.

El 1981 fou adquirida per l’empresa japonesa Yamaha.

Ona Catalana

(Catalunya, 1998 – 2015)

Grup radiofònic. Nascut com a suma de cinc emissores de ràdio privades que operen a les comarques gironines: Ràdio Olot, Ona Girona, Ràdio Costa Brava, Ràdio Pirineus i Ràdio Ripoll. Josep Puigbó en fou el conseller director general.

El grup s’amplià amb l’entrada de Grupo Z i Radio Ambiente Musical, que aportaren les freqüències obtingudes a través de concessió de la Generalitat. La configuració original del grup incloïa dos canals, Ona Catalana i Ona Música.

En el model generalista, que s’estrenà l’11 de setembre de 2000, tenien programa propi professionals com ara Josep Cuní i Pere Escobar. Les emissions dels dos canals del grup cobriren, a través de freqüències diferents i vint-i-tres emissores, el territori de Catalunya i d’Andorra.

El 2005 fou adquirit pel grup PRISA, que en canvià l’estructura i el nom. L’emissora reconvertida inicià les retransmissions l’any 2007 amb el nom de Ona FM. Amb una programació íntegrament en català, comprenia tretze freqüències en FM, dotze de les quals emetien a diversos punts de Catalunya i una a Andorra.

El 2015 les seves freqüències passaren a Cadena SER Catalunya . L’any 2001 rebé el premi Nacional de cultura de foment de l’ús de la llengua catalana.

Montesa -motocicletes-

(Barcelona, febrer 1945 – )

Marca de motocicletes, creada i fabricada per l’empresa Permanyer SA d’Indústries Mecàniques. El 1962 es traslladà a Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat).

Fou la primera marca de motocicletes fabricades en sèrie al país. La producció anual (1974) fou de 30.000 unitats i el 1980 de 17.320. Hom n’exportà a 36 països.

Era coneguda arreu del món pels seus èxits en competicions esportives. Amb motiu de la creació del model Impala, el 1962 tres motoristes barcelonins feren el recorregut de la Ciutat del Cap a Catalunya.

A finals dels anys 1970 travessà una aguda crisi que el 1981 la dugué a plantejar un pla de reestructuració. El 1982 signà un acord amb Honda Motor per a fabricar models d’aquesta firma japonesa.

Enllaç web: Montesa

Monegal i Nogués, Josep

(Barcelona, 9 juliol 1854 – 29 abril 1931)

Industrial i polític. Germà de Esteve, Ramon i Trinitat. Era cotonaire i fabricant de teixits i filats. Millorà i fomentà el desenvolupament de la fàbrica de teixits que havia fundat el seu pare a l’Ametlla de Casserres i creà la Societat Anònima Tèxtil Monegal.

Fou vocal de la junta de la Cambra de Comerç de Barcelona de 1886 a 1890. Després en seria vocal secretari i més tard (1902) president. Fou alcalde de Barcelona en 1902-03. En 1905 era senador per la província de Barcelona. Fou nomenat senador vitalici en 1908.

Ocupà diversos càrrecs de representació econòmica. En 1928, tornant a ser president de la Cambra de Comerç, organitzà un gran banquet d’homenatge al general Primo de Rivera que fou comentat molt desfavorablement.

Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya

(Vilassar de Mar, Maresme, 1983 – )

Llotja on es concentren i comercialitzen les flors i plantes ornamentals produïdes al Maresme, a tot Catalunya i a la resta de l’estat espanyol, com també una quantitat important de provinents de l’exterior. Actua amb la forma jurídica de Societat Agrària de Transformació. És integrada per més de 400 socis i més de 4.000 compradors, i aglutina tota mena d’empreses relacionades amb el món de l’horticultura i la floricultura.

El sector s’inicià el 1925 quan foren importades les primeres plantes italianes de clavell. La primera gran expansió del sector tingué lloc cap als anys 1960, quan la flor del Maresme ascendí amb força en els mercats europeus. La seva creació respon al desig de potenciar la voluntat de modernització del sector agrícola de les comarques catalanes i de tot l’estat espanyol.

Els seus objectius bàsics són ajudar a millorar les operacions comercials de la zona, racionalitzar, clarificar i legalitzar al màxim el mercat i les seves cotitzacions i promoure la concentració de l’oferta i la demanda, la qual cosa facilita les transaccions i obre nous canals de distribució. També hi són presents un gran nombre de serveis d’interès general.

Disposa de 55.000 m2 de superfície i té una llotja informatitzada. Edita una publicació mensual i organitza diversos cursets i exposicions.

Enllaç web: Mercat de Flor…

MercaBarna

(Barcelona, 1967 – )

Empresa (Mercat Central d’Abasts de Barcelona SA). Constituïda per a la creació d’un mercat central polivalent a la ciutat, amb la participació de l’ajuntament, Mercasa, Vegé-Barcelona SA i altres empreses privades. És filial de l’empresa estatal Mercasa.

El 1971 fou inaugurat a la Zona Franca el mercat de fruites i verdures (que substituí l’antic Born). Els seus inicis han estat marcats per fortes polèmiques de tipus sanitari (inundacions del 1971 i plagues de mosquits i rates) i econòmic (preus de les concessions).

Enllaç web: Mercabarna

Grupo Zeta

(Barcelona, 1976 – )

Grup empresarial dedicat a la comunicació, creat pel barceloní Antonio Asensio. Originalment el grup es formà a partir de l’èxit del llançament de la revista “Interviú”.

Al principi del 1997, entre les seves publicacions diàries, setmanals i mensuals destacaven “El Periódico de Catalunya”, “Mediterráneo”, “El Periòdic d’Andorra”, “Sport”, “El Dominical”, “Interviú”, “Tiempo”, “Muy Interesante”, “Viajar”, “Conocer”, “Primera Línea”, “Penthouse”, “Man”, “Woman”, “PC Plus”, “CNR”, “You”, etc. El grup també edita revistes d’encàrrec, activitat en que és capdavantera al mercat espanyol.

Les seves activitats també afecten el món editorial a través d’Ediciones B, Z Multimedia i de l’àrea de serveis, on té les empreses Promoción y Desarrollo Editorial SA, Distribuciones Periódicas SA, Immobiliaria Aspesa SA i Vox Pública SA. La divisió internacional de l’empresa té presència a Mèxic, Argentina i Xile.

Gas Natural SDG, S.A.

(Catalunya, 1990 – )

Societat. Nom que prengué el 1990 l’empresa Catalana de Gas i Electricitat SA en absorbir Gas Madrid i els actius de Repsol Butano.

Aquest any el capital era format per accionistes diversos (31%), Repsol (30%), Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona (25%) i l’Instituto Nacional de Hidrocarburos (14%). Així mateix, distribuïa gas canalitzat a Catalunya i a la comunitat de Madrid i controlava quinze distribuïdores. A més, efectuava gairebé totes les vendes domèstiques i comercials i prop d’un terç de les industrials.

Freixenet SA

(Sant Sadurní d’Anoia, Alt Penedès, inici segle XX – )

Empresa productora de cava. Fou fundada per Pere Ferrer i Bosch, a partir de l’empresa Sala, exportadora de vins. Des del 1914 es dedica a la producció de vins escumosos.

A mitjan dècada del 1980 començà a incorporar altres marques de cava, com ara Segura Viudas, Castellblanch, Conde de Caralt, Canals i Nubiola i Rigol; aquesta política i l’increment de les exportacions l’han convertida en una de les primeres empreses del sector a l’estat espanyol.

Té diverses filials a la Xampanya (França), a Califòrnia (EUA) i a Querétaro (Mèxic).