Arxiu d'etiquetes: negocis

Dalmau i Rafel, Josep

19 Respostes

(Manresa, Bages, 1867 – Barcelona, 1937)

Marxant, pintor i restaurador. Més conegut com a impulsor de l’art català d’avantguarda i marxant.

Deixeble de Joan Brull, participà a les Exposicions del 1896 i del 1898 a Barcelona i fou contertulià d’Els Quatre Gats.

Després d’una estada a París (1900-05) fundà a Barcelona les Galeries Dalmau, botiga d’antiguitats i una galeria d’exposicions (1906), amb la qual renovà el panorama artístic de la ciutat i de Catalunya i on donà a conèixer les tendències i els artistes més innovadors, tant catalans com europeus: Josep Mompou, el cubisme, Joan Miró, Picabia, Salvador Dalí, els evolucionistes, el GATCPAC, el neoplasticisme, etc.

Curial Edicions Catalanes

4 Respostes

(Barcelona, 1972 – )

Empresa editorial. Fundada per Max Cahner.

Publicà, entre altres, les col·leccions “Biblioteca de Cultura Catalana”, “Documents de Cultura”, “Biblioteca Torres Amat“, fundada per Antoni Comas i dedicada a l’edició de texts, “Clàssics Curial”, etc.

Té cura també de l’edició de revistes com “Els Marges”, de llengua i literatura, “Recerques”, d’història moderna i contemporània, “Randa”, d’història i cultura de les Illes Balears i, des del 1986, de la “Revista de Catalunya”.

Ha editat les obres cabdals de Joan Coromines: el Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, en nou volums publicats entre el 1980 i el 1991, i l’Onomasticon Cataloniae, des del 1989.

Enllaç: Curial, edicions catalanes

Cruïlla, Editorial

Deixa un comentari

(Barcelona, 1984 – )

Editorial fundada per la Fundació Santa Maria i Ediciones SM.

Especialitzada en llibres de text i literatura infantil, edita les col·leccions “El Vaixell de Vapor” i “Gran Angular”, entre d’altres.

Enllaç web: Editorial Cruïlla

Cros, Societat Anònima

6 Respostes

(Sants, Barcelona, 1817 – 1989)

Empresa de productes químics. Creada per Francesc Cros i continuada pel seu fill Joan Cros i Possel. Iniciada amb un capital social de 7.500.000 ptes.

Bona part del control de la societat anà a les mans d’una empresa italo-grega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander.

Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma de Mallorca i d’altres localitats de l’estat espanyol.

Participà majoritàriament en d’altres empreses de navilieres, de productes agroquímics, de mines de carbó, de productes farmacèutics, d’energia elèctrica, de fertilitzants, etc.

El 1984 les seves vendes foren de 48.343 milions de pessetes i tenia una plantilla de 2.945 empleats.

El 1989 es fusionà amb la Unión de Explosivos Río Tinto SA, i donà lloc a Ercros.

Cooperativa Lletera del Cadí

Deixa un comentari

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1915 – )

Entitat. Fundada per Josep Zulueta per intentar la reconversió de l’Urgellet, afectat per la fil·loxera i la crisi cerealista, combinant la sembra de prats amb la comercialització cooperativa de la llet i els seus derivats.

El 1935 es fusionà amb la Cooperativa Lletera de Bellver de Cerdanya.

El 1983 la seva producció fou de 3.710 tones de formatge, 421 de mantega i 917 de lactosa, a més de la recollida de llet de la comarca.

Enllaç: Cadí

Construmat

1 Resposta

(Barcelona, 1979 – )

Saló monogràfic. Dedicat al sector de la construcció, de periodicitat biennal i caràcter internacional.

Enllaç: Construmat

Concèntric

Deixa un comentari

(Barcelona, 1964 – 1973)

Editora catalana de discs.

Ha publicat nombrosos discs dels membres més joves d’Els Setze Jutges, discs infantils, un curset de català per a no catalans, discs de jazz, etc.

Companyia Nova de Gibraltar

5 Respostes

(Barcelona, 1 juliol 1709 – 1723)

Companyia comercial. Creada pels comerciants Salvador Feliu de la Penya, que en fou l’administrador, Joan Verivol, Josep Grasses i Gralla, Josep Boïgues i Josep Valls, aquest darrer resident a Gibraltar, amb la finalitat de substituir el monopoli de Cadis en el comerç oceànic.

Fou constituïda per una durada de tres anys i amb un capital d’11.200 lliures catalanes, repartides en setze participacions de 700 lliures. Els acords no eren presos per votació proporcional a les participacions, sinó pel consentiment de tots els companys.

La companyia nolejà vaixells per al comerç amb els ports atlàntics, recolzat en el de Gibraltar -ocupat de poc (1704) pels anglesos, aliats dels catalans en la guerra de Successió-; secundàriament, participà en expedicions comercials a la Mediterrània.

Exportà principalment vins i aiguardents i productes agrícoles; importà cuirs bruts africans, blat d’Itàlia i de Llevant, etc.

El llibre de comptes o Manual de la Companyia nova de Gibraltar és un testimoni de l’activa vida comercial catalana durant la guerra de Successió.

Perdurà fins al 1723, després de diversos processos interromputs per la caiguda de Barcelona (1714-16).

Companyia Marítima de Pesca de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1789 – segle XIX)

Societat mercantil de pesca amb títol de reial. Establer-ta per Antoni Sáñez i Reguard, que en fou director general.

Contribuí essencialment al redreçament de la pesca a les costes catalanes i establí factories al litoral d’Andalusia i de Galícia i fins i tot a la Patagònia, on es dedicà a la pesca i a la comercialització de foques i balenes.

Companyia Industrial del Llobregat

Deixa un comentari

(Barcelona, 1961 – )

Empresa. Sorgida de la concessió feta a Manuel Guteras i Vila (1866) d’un cabal d’aigua de 400 l/s. La concessió fou cedida a l’ajuntament de Barcelona (1871) i es constituí l’Empresa Concessionària d’Aigües Subterrànies del Riu Llobregat.

El 1881 féu la captació d’aigües de Sants i construí la conducció entre Sarrià i Sant Gervasi de Cassoles (1882). Féu fallida el 1883, però fou rehabilitada (1896).

El 1903 s’integrà en la Societat General d’Aigües de Barcelona, dins la qual s’ocupà del servei de comptadors dels abonats i de l’instal·lació de ramals de connexió.

El 1959 dugué a terme la captació de les aigües subàlvies de Martorell amb funció subsidiària del cabal del Llobregat (1959).

El nom que té actualment fou adoptat l’any 1961.