Arxiu d'etiquetes: músics

Cervera i Astor, Ernest

2 Respostes

(Barcelona, 1896 – 1972)

Director i mestre de música. Dirigí l’Orfeó Gracienc (1917-22).

Fou un dels fundadors de l’Associació Íntima de Concerts, de la qual fou nomenat secretari (1920), i de la “Revista Catalana de Música” (1923).

Fundà el 1923 a Santiago de Cuba el conservatori Cervera i l’Orfeó Catalunya. Des del 1931 residí novament a Barcelona.

Dirigí a partir del 1949 la Schola Cantorum de la Universitat de Barcelona.

Compongué música per a piano, veu i cobla i realitzà harmonitzacions de cançons tradicionals.

Cervantes, Esmeralda *

Deixa un comentari

Pseudònim de l’arpista catalana Clotilde Cerdà i Bosch  (1862-1926).

Cerdà i Bosch, Clotilde

1 Resposta

(Barcelona, 28 febrer 1862 – Sant Cruz de Tenerife, Canàries, 12 abril 1926)

Arpista. Coneguda amb el nom d’Esmeralda Cervantes. Filla d’Ildefons Cerdà i Sunyer. Estudià a Barcelona, París i Viena, on debutà l’any 1873.

Féu una brillant carrera de concertista per tot Europa i Amèrica del Sud.

Escriví l’obra Historia del arpa (1885) i fundà a Barcelona una Acadèmia de Ciències, d’Arts i Oficis (1885-87), dedicada a la formació de la dona.

Visqué, entre d’altres llocs, a Istambul, Mèxic i Canàries.

Cercle del Liceu

4 Respostes

(Barcelona, 20 novembre 1847 – )

Club recreatiu privat. Situat a l’edifici del Gran Teatre del Liceu, del qual es manté, però, independent.

A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns concerts.

Té un interès particular la decoració en murals d’Antoni Martí (1862) i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló dit de la Rotonda.

Enllaç web: Cercle del Liceu

Centre de Documentació Musical de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, 1983 – 2005)

Organisme. Creat per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de recuperar, conservar i posar a disposició del públic el patrimoni documental català de la música de totes les èpoques.

Fou dirigit, des de la seva fundació fins al 1992, per la musicòloga Montserrat Albet. Des del 1994, el seu director fou el compositor Salvador Pueyo.

El 2005 tots els seus fons foren traspassats a la Biblioteca de Catalunya.

Centre de Documentació i Difusió de la Música Contemporània

Deixa un comentari

(Barcelona, 1986 – 1994)

Organisme. Creat per l’ajuntament barceloní amb l’objectiu de recollir, catalogar i posar a disposició del poble tot tipus de documentació (partitures, llibres, enregistraments) de música catalana, espanyola i estrangera escrita a partir de l’any 1950.

El compositor Joan Guinjoan en fou el director des de la fundació fins al 1994 que s’integrà al Centre de Documentació Musical de Catalunya.

Cateura i Turró, Baldomer

Deixa un comentari

(Palamós, Baix Empordà, 11 desembre 1856 – Barcelona, 26 gener 1929)

Músic i compositor. Inventà una modalitat de bandúrria amb cordes simples, que fou construït a Alemanya i a Barcelona, i un nou sistema de pedals anomenat piano-pédalier aplicable al piano i apte per acompanyar instruments de pua.

És autor de La escuela de la mandolina (1900), de preludis, d’estudis, de capritxos i de nombroses obres i arranjaments per a mandolina.

Catalunya Música

4 Respostes

(Catalunya, 10 maig 1987 – )

Emissora radiofònica especialitzada en música, integrada a la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV).

Enllaç:  Catalunya Música

Caselles, Jaume de

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 8 octubre 1690 – Toledo, Castella, 27 abril 1764)

Músic. Mestre de capella de Granollers (1714), de Santa Maria del Mar de Barcelona (1715), i de la catedral de Toledo (1736-62).

El 1762 signà l’aprovació del llibre Llave de la modulación, d’Antoni Soler (Madrid 1762). Hom conserva a Bolonya una sèrie de cartes seves on critica l’excessiva influència italiana de la música de Josep Duran, mestre de capella de la catedral de Barcelona.

Escriví nombrosos oratoris, alguns dels quals foren interpretats a Santa Maria del Mar (Betulia libertada, 1726; La igual justicia de Dios, 1729; Vencer matando y muriendo, 1731), nadales, misses, motets, salms i tonos.

La seva escriptura polifònica és sòbria, bé que molt rica en l’aspecte harmònic.

Casas i Bayer, Jordi

2 Respostes

(Barcelona, 1948 – )

Director de cor. Format musicalment a l’Escolania de Montserrat i a Barcelona.

El 1972 fundà i dirigí la Coral Càrmina, ha estat director del cor de la RTVE (1986-88), de l’Orfeó Català (1988-89) i del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana des de la seva fundació (1990).

L’any 2000 fou nomenat director del Coro de la Comunidad de Madrid.