Arxiu d'etiquetes: músics

emigrant, L’

(Catalunya, 1891)

Obra coral, amb text de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives.

Símbol de l’enyorança de la pàtria, assolí ràpidament una gran popularitat, especialment entre exiliats i emigrants.

Elèctrica Dharma, Companyia

(Barcelona, 1974 – )

Grup instrumental. Format pels germans Esteve, Joan i Josep Fortuny i per Jordi Soley, a qui substituí després Lluís Fortuny.

Destacà en especial per l’ús d’elements de la música popular catalana i mediterrània en els seus temes.

D’entre la seva discografia destaquen Tramuntana (1977), Catalluna (1983), Força Dharma! (1985), No volem ser (1986) i Tifa Head (1991).

El grup estigué a punt de dissoldre’s després de la mort d’Esteve Fortuny el 1986, però continuà finalment en actiu.

Enllaç web: Companyia Elèctrica Dharma

Eldorado Concert

(Barcelona, 21 juny 1884 – 11 febrer 1929)

Local d’espectacles. Inaugurada a la plaça de Catalunya.

Hi actuaren les millors companyies teatrals. Durant les primeres dècades del segle XX fou seu de les varietats, i adquirí un sòlid prestigi amb la presentació de grans atraccions, fins que fou derruïda.

Edigsa

(Barcelona, 29 maig 1961 – desembre 1983)

(Editorial General SA)  Casa productora de discs. La seva incorporació al mercat discogràfic, al qual aportà un volum de més de 500 títols, fou decisiva en la promoció de la cançó catalana, especialment arran de l’aparició dels Setze Jutges i la Nova Cançó.

Al fons general incorporà també col·leccions literàries, infantils i de música clàssica (Antologia Històrica de la Música Catalana) i popular, especialment de Catalunya i de la resta dels Països Catalans.

Edèn Concert

(Barcelona, desembre 1886 – 1989)

Cafè-concert. Convertit en cinema el 1936, al carrer Nou de la Rambla, davant del palau Güell.

Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere i durant les primeres dècades del segle XX hi actuaren les millors atraccions de l’època.

El 1935 funcionà com a cinema fins al 1987 en que tornà a ser music-hall, però el 1989 es declarà en fallida i tancà.

Dotras i Vila, Joan

(Barcelona, 4 novembre 1900 – Canet de Mar, Maresme, 15 juliol 1978)

Músic i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, d’on fou nomenat catedràtic de piano el 1942 i sots-director el 1967.

Ha escrit sarsueles, música lleugera i música per a pel·lícules.

Dorda i Lloveras, Baltasar

(Mataró, Maresme, 6 gener 1802 – 15 novembre 1838)

Músic. Deixeble de Francesc Andreví i de Mateu Ferrer.

Fou organista de l’església parroquial de Mataró i de la catedral de Girona (1829).

No se n’han conservat les composicions musicals.

Domínguez i de Gironella, Eduard

(Barcelona, 6 febrer 1814 – després 1876)

Músic. Estudià harmonia amb Ramon Vilanova.

És autor de l’òpera bufa La vedovella (1840), estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona, de l’òpera en tres actes La dama del Castello (1845) i d’obres vocals.

Fundà la revista “El Mundo Musical”.

Diabolus in Musica

(Barcelona, 1965 – segle XX)

Conjunt musical. Creat pel seu director, Joan Guinjoan i per Juli Panyella (sots-director del grup).

El seu objectiu és el de divulgar les més diverses tendències, per aquesta raó inclou la música del segle XX, des d’estrenes significatives de compositors catalans fins a obres fonamentals de la música contemporània (alguns dels programes que el grup dedica a Schönberg són presents al Museu Schönberg de Califòrnia).

Han col·laborat amb el grup artistes de gran prestigi i han participat en importants cicles internacionals.

Daura i Oller, Emili

(Terrassa, Vallès Occidental, 18 febrer 1845 – 21 maig 1904)

Músic i advocat. Exercí l’advocacia a Barcelona. Abandonà la professió per seguir la seva vocació musical.

Destacà com a director d’orquestra. El 1882 actuà a València i ho féu repetidament a Barcelona.