(Girona, 15 setembre 1907 – 31 octubre 1990)
Músic. Des del 1940 i fins poc abans de morir, residí a Mèxic, on reorganitzà l’Orfeó Català, que dirigí durant cinc anys.
També ha estrenat en aquest país diverses composicions. D’entre les seves obres destaca una Sonata en mi menor.
(Catalunya, 1850 – )
Conjunt de societats corals. Fundades per Josep Anselm Clavé, per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.
Les seves principals manifestacions foren els cinc festivals celebrats al Jardí d’Euterpe (1860, 1861), als dels Camps Elisis (1862, 1864) i a la plaça de toros de la Barceloneta (1872).
Els darrers anys de la vida de Clavé van provocar, per la seva activitat política, una decadència dels Cors i a la seva mort van perdre el seu caràcter reivindicatiu obrer.
La guerra civil paralitzà les activitats dels cors i fins al 1951 no es reorganitzaren com a Federació de Cors de Clavé.
Enllaç: Federació de Cors de Clavé
(Barcelona, 1947 – )
Agrupació coral. Fundada i dirigida per Oriol Martorell.
Ha col·laborat en l’escenificació d’obres teatrals i simfòniques corals i ha celebrat concerts a les principals ciutats europees.
El seu repertori inclou cançons populars, música polifònica a partir de l’edat mitjana i obres contemporànies.
És la secció musical del Cercle Artístic de Sant Lluc i és membre fundador de la Fédération Européene de Jeunes Chorales.
Enllaç web: Coral Sant Jordi
(Barcelona, 1972 – )
Entitat coral. Fundada i dirigida per Jordi Casas.
El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals.
Ha actuat a diversos països europeus, ha intervingut freqüentment en concerts simfònico-corals i ha realitzat diversos enregistraments.
Enllaç: Coral Càrmina
(Barcelona, 1961 – )
Agrupació coral. Fundada en el si dels Lluïsos de Gràcia, per Leo Massó i dirigida per ell fins el 1973. El seu repertori comprèn un ampli espectre estilístic.
Ha participat sovint en audicions simfònico-corals, i ha efectuat enregistraments per a ràdio i televisió.
Ha actuat a diversos països europeus.
(Barcelona, 1951 – )
Agrupació coral. Fundada i dirigida per Manuel Cabero i Vernedas.
El 1981 entrà en una fase d’inactivitat de la qual sortí el 1993, sota la direcció de Mireia Barrera.
Formada per una vintena de membres, el seu repertori inclou la cançó popular harmonitzada, la polifonia dels segles XV, XVI i XVII i la música contemporània.
Ha col·laborat sovint en obres simfònico-corals estrenades a Barcelona. Ha actuat a diferents ciutats europees.
(Barcelona, 1886 – )
Institució. Fundada amb el nom d’Escola Municipal de Música de Barcelona, destinada a l’ensenyament del solfeig i dels instruments musicals.
Fins el 1896 fou vinculada a la Banda Municipal de Barcelona, i ambdues institucions foren dirigides per Josep Rodoreda. El 1963 obtingué el reconeixement oficial de conservatori superior de música.
Els seus directors han estat importants músics catalans.
(Barcelona, 1964 – 1973)
Editora catalana de discs.
Ha publicat nombrosos discs dels membres més joves d’Els Setze Jutges, discs infantils, un curset de català per a no catalans, discs de jazz, etc.
(el Masnou, Maresme, 25 novembre 1913 – 19 juliol 2000)
Músic. Autodidacte, reaccionà contra la complicació de la música contemporània posterior a Schönberg.
S’inicià en un diatonisme radical sense voler-se apartar de l’evolució de la música contemporània (ampliació de l’àmbit sonor de l’orquestra), amb l’adopció de les troballes tímbriques i rítmiques de Webern.
Formà part del Cercle Manuel de Falla, a Barcelona (1947), i del Grup de Música (1958).
Les seves obres més importants són: dos Llibres de sons (1956, 1966), un per a instruments d’arc i l’altre per a instruments de tecla, una Sonata per a piano (1956), una altra Sonata, per a piano i violí (1967), i Homenatge cantat, cicle de cançons amb text d’Antonio Machado (1969).
(Barcelona, 8 novembre 1915 – 6 agost 2001)
Músic i compositor. Fundador de l’Orfeó Laudate (1924), de l’Orquestra Joventut Percussionista de Catalunya (1965) i del Festival Internacional de Música Coral de Cantonigròs (1983).
Ha donat a conèixer, a Catalunya, nombrosos oratoris i ha realitzat moltes harmonitzacions per a cor.
Fou el pare d’Edmon Colomer i Soler.
Dades dels Països Catalans 