Nom amb què es fundà el Conservatori Superior de Música de Barcelona (1886- ).
Arxiu d'etiquetes: músics
Escalas i Llimona, Romà
(Barcelona, 1945 – )
Músic. Especialista en música i instruments antics, especialment flautes, ha estat professor d’aquest instrument al Conservatori Municipal de Barcelona, des del 1981 director del Museu de la Música d’aquesta ciutat.
Com a concertista, individualment o amb el grup Ars Musicae, que dirigí, ha fet un gran nombre de concerts i enregistraments fonogràfics.
Escalas i Feliu, Joan
(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1836 – Barcelona, 15 agost 1896)
Compositor i flautista. Concertista de fama mundial dirigí la seva pròpia orquestra.
Autor de nombroses composicions de danses que es popularitzaren per tot el Principat i s’incorporaren el patrimoni tradicional.
Ensaladas, Las
(Praga, Txecoslovàquia, 1581)
Llibre de música de Mateu Fletxa el Jove. Incloïa ensaladas del seu oncle, seves i d’altres autors.
Ha estat editat modernament per Higini Anglès (1955).
Empordà, L’ -sardana-
(Catalunya, 1908)
Sardana amb text de Joan Maragall i música d’Enric Morera. Per a cor masculí.
La música acompanya amb ritme enèrgic el text escrit prèviament, cas insòlit en les lletres per a sardana de Maragall.
emigrant, L’
(Catalunya, 1891)
Obra coral, amb text de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives.
Símbol de l’enyorança de la pàtria, assolí ràpidament una gran popularitat, especialment entre exiliats i emigrants.
Elèctrica Dharma, Companyia
(Barcelona, 1974 – )
Grup instrumental. Format pels germans Esteve, Joan i Josep Fortuny i per Jordi Soley, a qui substituí després Lluís Fortuny.
Destacà en especial per l’ús d’elements de la música popular catalana i mediterrània en els seus temes.
D’entre la seva discografia destaquen Tramuntana (1977), Catalluna (1983), Força Dharma! (1985), No volem ser (1986) i Tifa Head (1991).
El grup estigué a punt de dissoldre’s després de la mort d’Esteve Fortuny el 1986, però continuà finalment en actiu.
Enllaç web: Companyia Elèctrica Dharma
Eldorado Concert
(Barcelona, 21 juny 1884 – 11 febrer 1929)
Local d’espectacles. Inaugurada a la plaça de Catalunya.
Hi actuaren les millors companyies teatrals. Durant les primeres dècades del segle XX fou seu de les varietats, i adquirí un sòlid prestigi amb la presentació de grans atraccions, fins que fou derruïda.
Edigsa
(Barcelona, 29 maig 1961 – desembre 1983)
(Editorial General SA) Casa productora de discs. La seva incorporació al mercat discogràfic, al qual aportà un volum de més de 500 títols, fou decisiva en la promoció de la cançó catalana, especialment arran de l’aparició dels Setze Jutges i la Nova Cançó.
Al fons general incorporà també col·leccions literàries, infantils i de música clàssica (Antologia Històrica de la Música Catalana) i popular, especialment de Catalunya i de la resta dels Països Catalans.
Edèn Concert
(Barcelona, desembre 1886 – 1989)
Cafè-concert. Convertit en cinema el 1936, al carrer Nou de la Rambla, davant del palau Güell.
Fou un dels que tingué més qualitat dins el seu gènere i durant les primeres dècades del segle XX hi actuaren les millors atraccions de l’època.
El 1935 funcionà com a cinema fins al 1987 en que tornà a ser music-hall, però el 1989 es declarà en fallida i tancà.
