(Reus, Baix Camp, 14 març 1846 – Barcelona, 9 juny 1923)
Guitarrista i compositor. Deixeble de J. Brocà.
Féu una carrera de concertista i fou catedràtic de guitarra i mandolina a l’Escola Municipal de Música de Barcelona (1894).
Escriví, especialment, peces per a piano, guitarra i mandolina i fundà les associacions musicals La Lira Barcelonesa i La Lira Española.
(Golmés, Pla d’Urgell, 10 abril 1900 – Mataró, Maresme, 27 gener 1958)
Músic. Fou un dels principals propagadors del cant gregorià. Escolapi. Es llicencià en història, i completà la seva formació musical a Solesmes.
Fou rector de diversos col·legis, en especial de Tàrrega, on fundà una associació d’antics alumnes escolapis i dirigí la schola cantorum.
Publicà un Método de canto gregoriano según las teorías rítmicas de Solesmes (1943).
(Barcelona, 30 novembre 1920 – 6 agost 1995)
Músic. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i amplià els seus coneixements amb Joaquim Serra en l’especialitat de la instrumentació per a cobla.
És autor d’una suite simfònica, Poema de l’amor que neix (1951), de Fra Garí (1963), de Joiosa (1966) i de nombroses obres per a cobla.
(Vallmanya, Segrià, vers 1600 – Montserrat, Bages, 1678)
Músic i monjo benedictí. Es formà a l’escolania de Montserrat.
Prengué hàbit al mateix monestir en 1619. En fou abat del 1645 al 1649.
En 1650 li fou publicat un Memorial o tratado en favor de los niños escolares y seminario de Nuestra Señora de Montserrat.
(l’Escala, Alt Empordà, 13 gener 1883 – Barcelona, 13 octubre 1947)
Músic. Destacà com a intèrpret de tenora. Fou deixeble del Xaxu.
Tocà a les cobles de Santa Coloma de Farners i Principal de la Bisbal, així com a la Banda Municipal de Badalona.
Fundà després la cobla Barcelona, de la qual se separaria més tard per constituir-ne una altra amb el seu nom.
Fou un gran divulgador de les sardanes de Juli Garreta.
(Llinars del Vallès, Vallès Oriental, 19 agost 1884 – Barcelona, 6 novembre 1918)
Músic. Deixeble d’Enric Granados i de Felip Pedrell.
Escriví operetes, com Lady Flirt, harmonitzà cançons populars catalanes i escriví diverses obres didàctiques.
(Barcelona, 1930 – )
Músic. Deixeble d’Eduard Toldrà.
És autor d’una Missa per a cor i cinc instruments de vent (1960), una Petita suite de Sant Jordi i diverses peces de cambra.
Ha harmonitzat també cançons tradicionals catalanes i folk-songs i espirituals nord-americans.
(Barcelona, 16 setembre 1897 – 19 novembre 1944)
Músic. Fill del pintor Josep Maria Marquès i Garcia, i germà de Josep Maria. Pianista, estudià amb Felip Pedrell i Josep Barberà.
Crític musical del “Diario de Barcelona” (1923-44), compositor d’obres per a piano i música de cambra, compongué també una òpera que amb el títol de Sor Beatriu (1924) es representà en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona.
(Barcelona, 2 gener 1888 – 9 setembre 1964)
Violoncel·lista. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i realitzà el seu perfeccionament a Brussel·les i a Berlín.
Actuà amb gran èxit a Alemanya i fou fundador del Trio Barcelona, juntament amb Marià Perelló i Ricard Vives.
Dades dels Països Catalans 