(Arbeca, Garrigues, 1582 – Montserrat, Bages, 1658)
Músic. Estudià música a l’Escolania de Montserrat a partir del 1625.
Formà nombrosos compositors montserratins i escriví obres religioses.
Se’n conserven unes nadales, un O vos omnes, a quatre veus, i una Missa de difunts, a vuit veus.
(Maó, Menorca, 22 juny 1827 – Barcelona, 15 març 1887)
Músic. Estudià a Maó amb Benet Andreu, i es traslladà a Barcelona el 1845.
Actuà com a contrabaix a l’orquestra del Liceu i fou mestre de capella de l’església de Sant Jaume.
Estrenà nombroses sarsueles, entre les quals destaquen Buen viaje, señor don Simón, en col·laboració amb Marià Soriano Fuertes, La tapada del retiro i Tres para una.
L’any 1857 estrenà al Liceu amb notable acolliment l’òpera italiana Gualtiero di Monsonis (1857), El cant de la marsellesa (1877) i De la tierra al sol (1879).
(Barcelona, 18 agost 1897 – Santiago de Xile, Xile, 17 juny 1968)
Músic. Estudià piano amb Enric Granados i Joaquim Malats i féu una brillant carrera de concertista.
A partir del 1940 residí als Estats Units i a Xile.
Compongué un concert per a violí i orquestra, així com obres per a piano.
(Catalunya, 1971 – )
Grup de jazz de caràcter amateur. Format com a quintet i compost pels germans Ricard, Carles i Toni Gili, i Lluís i Cristòfor Trepat. La formació s’ha anat ampliant fins a convertir-se en una veritable orquestra.
Amb un estil proper al swing i al jazz popular i ballable, ha participat en múltiples festivals, tant a Catalunya com per tot Europa, i ha acompanyat sovint grans estrelles del jazz, com Bill Coleman o Benny Waters.
Entre els diversos àlbums que ha editat, sobresurten La Locomotora Negra (1983), Hey Mr Landlord (1983, amb Gene Mighty Flea Conners), Round Christmas (1992), el disc de celebració del 25è aniversari, 25 anys (1995) i Ellington Train (1999).
Enllaç web: La Locomotora Negra
(Catalunya, segle XII – 1164)
Músic. Escriví organa a veus, contemporanis del repertori de Sant Marçal de Llemotges i anteriors al de l’Escola de Notre-Dame de París. Actuà a la catedral de Tarragona.
És l’únic nom d’un compositor català conegut d’ars antiqua. No s’ha conservat cap obra seva.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1911 – Barcelona, 1981)
Músic i pedagog. Fill de Joan Llongueras i Badia.
Fundador i director de les Escoles Virtèlia, també fundà la coral T. L. de Victoria i fou sotsdirector de l’Orfeó Català.
Escriví els poemes La fona de David (1971), El cavaller del drac (1972) i La petita venedora de llumins (1973), i harmonitzà nombroses cançons tradicionals catalanes.
Era germà de Bartomeu i de:
Joan Llongueras i Galí (Terrassa, Vallès Occidental, 1913 – segle XX) Pintor. Es formà a Barcelona. Exposà al Saló de Maig, i ha fet nombroses decoracions pictòriques, com la de l’antiga Escola del Mar.
(Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 25 agost 1914 – Barcelona, 5 novembre 2009)
Músic. Estudià harmonia amb Josep M. Vilà i escriví la seva primera sardana Idil·li l’any 1930.
Ha escrit obres per a cobla i nombroses sardanes, entre les quals es destaca Ginesta ran la mar (1974).
(Catalunya, 1922 – 1923)
Organisme creat per la Mancomunitat de Catalunya. Era formada per agrupacions musicals de les principals ciutats catalanes.
La seva finalitat era la celebració de concerts a les poblacions del Principat mancades de possibilitats pròpies.
(Montblanc, Conca de Barberà, 12 febrer 1916 – Barcelona, 27 octubre 1970)
Violinista. Deixeble de M. Viscasillas, Enric Morera i Joan Massià, fou premi extraordinari de violí en finalitzar els estudis al Conservatori Superior de Música de Barcelona (1951) i primer premi Joan Manén (1951).
Interessat especialment per la música de cambra, formà part del Quartet de Corda de Barcelona (posteriorment Quartet d’Instruments d’Arc) que féu l’audició completa dels quartets de Beethoven (1948).
Violí concertino de l’Orquestra Municipal i del Gran Teatre del Liceu, els darrers anys de la seva vida fou solista de l’Orquestra Ciutat de Barcelona.
(Barcelona, 1838 – )
Escola oficial d’estudis musicals. Fundat com a primer conservatori dels Països Catalans.
Fou creat per iniciativa de la Societat del Liceu Filharmònico-Dramàtic. L’any 1848 s’instal·là a sobre de la sala de concerts del Gran Teatre del Liceu.
És reconegut com a conservatori superior estatal.
Enllaç web: Conservatori del Liceu
Dades dels Països Catalans 