Arxiu d'etiquetes: museus

Museu del Montsià

1 Resposta

(Amposta, Montsià, 1983 – )

Museu. Situat a l’edifici de les escoles velles, que recull bàsicament materials arqueològics i etnològics de la comarca. Fou creat per un acord entre l’ajuntament i la Generalitat de Catalunya.

S’hi pot visitar una secció sobre medi natural del Montsià i una altra que tracta el conreu de l’arròs; en arqueologia destaquen les col·leccions dels períodes neolític, calcolític i ibèric.

L’any 1994 començà a funcionar el nou consorci creat pel Consell Comarcal del Montsià i l’ajuntament d’Amposta per a la gestió del museu. L’any 1996 hom inicià els treballs per a l’ampliació del museu. Un cop acabats, l’any 2004, el museu triplicà la seva superfície.

L’any 2011, el museu inicià una nova etapa refundat amb el nom de Museu de les Terres de l’Ebre. S’hi mostren elements del patrimoni arqueològic, natural i etnològic del conjunt del territori, per oferir als visitants una aproximació a l’evolució del poblament al tram baix del riu Ebre en dos àmbits expositius: el primer, amb uns 600 objectes, fa un recorregut des de la prehistòria fins a l’època moderna; el segon, amb unes 200 peces, se centra en la vida al riu, des de la flora i la fauna, fins a l’activitat humana al voltant de l’Ebre.

Enllaç web: Museu de les Terres de l’Ebre

Museu del Joguet de Catalunya

2 Respostes

(Figueres, Alt Empordà, 1982 – )

(MJC)  Museu situat a l’antic Hotel París, obra del col·leccionista figuerenc Josep Maria Joan Rosa. L’edifici passà a ser propietat municipal el 1994, i s’iniciaren les obres de reforma i remodelació que finalitzaren el 1998. Conté una àmplia col·lecció de joguets antics i moderns, essencialment fabricats a Catalunya i al País Valencià.

Ha estat ampliat amb diverses donacions, i compta amb un fons total de gairebé 8.000 peces, de les quals n’és exhibida permanentment una tercera part. Premi Nacional de Cultura (Patrimoni cultural) 1999.

Enllaç web: Museu del Joguet de Catalunya

Museu del Ferrocarril de Catalunya

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 5 agost 1990 – )

Museu. Pertany a la Fundación de los Ferrocarriles Españoles, institució cultural de caràcter privat formada per diverses empreses del sector ferroviari.

Situat a l’antic dipòsit de locomotores de vapor de la ciutat i dependències annexes, té com a objectiu la divulgació de la història del ferrocarril mitjançant l’exhibició d’un important patrimoni format per elements d’infraestructura com vies, carrils o maquinària de construcció, i objectes relacionats amb les estacions de tren, així com tota mena de locomotores i vehicles ferroviaris. La col·lecció de locomotores de vapor és considerada la més important d’Europa.

L’any 1999 el museu remodelà i reorganitzà els continguts museogràfics i els serveis al visitant per a potenciar els audiovisuals i introduir nous elements expositius i ambientacions.

Enllaç web: Museu del Ferrocarril de Catalunya

Museu del Cinema

Deixa un comentari

(Girona, 8 abril 1998 – )

Institució museística. Esta ubicat a l’edifici anomenat Casa de les Aigües de finals del segle XIX. Està gestionat per una fundació privada i l’ajuntament de Girona, que adquirí el 1994 la Col·lecció Tomàs Mallol.

Mostra el món de les imatges i dels espectacles visuals al llarg de la història i la seva evolució fins a arribar al cinema: la projecció d’imatges damunt una pantalla (ombres xineses, llanterna màgica), la representació d’imatges en moviment (joguines òptiques), la captació d’imatges fixes de la realitat (la cambra obscura i la fotografia) i els principis del cinematògraf. El museu organitza també exposicions temporals i tallers educatius.

Enllaç web: Museu del Cinema

Museu del Càntir d’Argentona

Deixa un comentari

(Argentona, Maresme, 1975 – )

Museu. De titularitat municipal, creat a causa del fort arrelament de la festivitat dedicada al càntir, que s’hi celebra des del 1951. Instal·lat a l’edifici de la Casa de la Cultura, l’any 2000 obrí de nou les portes després de tres anys de tancament.

Disposa de quatre plantes i un total de 800 m2, amb un nou projecte museogràfic que introdueix el visitant en l’ús de l’aigua i en els diversos estris emprats per a contenir-la mitjançant un fons fenici, grec i romà d’aproximació a l’origen del càntir i un recull d’atuells amb una cronologia que va des del segle XII fins a l’actualitat.

Mostra també elements procedents de l’Àfrica, l’Amèrica del Sud, l’Índia o la Xina, i s’hi reprodueix un taller tradicional de terrissaire.

El 2006, en el marc de la 56a Festa del Càntir i Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa d’Argentona, el museu inaugurà l’Espai Picasso, que mostra quatre peces originals de ceràmica pertanyents a diferents etapes creatives de l’artista.

Enllaç web: Museu del Càntir

Museu de Vilafranca del Penedès

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1934 – )

Museu. Situat en dos edificis contigus d’aquesta ciutat, un del segle XIII i l’altre construït el 1975; depèn de l’associació Museu de Vilafranca. Entrà en funcionament el 1934 i fou ampliat amb la secció dedicada al vi el 1945. Conserva col·leccions d’arqueologia i de paleontologia, i té també una secció ornitològica.

La col·lecció de ceràmica Bonet i Baltà aplega 480 objectes del segle XV al XIX. El llegat Manuel Trens, d’art sacre, recull alguns objectes destacables. En la secció monogràfica del vi (Museu de les Cultures del Vi de Catalunya “Vinseum”), hom hi pot veure diorames i pintures sobre la història de la viticultura, premses, bótes, recipients, cartells, etiquetes i una taverna vuitcentista decorada amb un mural de Xavier Nogués.

Forma part d’aquest museu el Museu Lapidari, situat al claustre del convent de Sant Francesc, que recull epigrafia romana i medieval i alguns sepulcres gòtics.

El museu organitza exposicions temporals, disposa d’auditori i publica monografies penedesenques i el butlletí trimestral “Olerdulae”.

Enllaç web: Vinseum

Museu de Valls

7 Respostes

(Valls, Alt Camp, 1954 – )

Institució dedicada a l’art, de titularitat municipal. Conté dues col·leccions, una d’art, centrada en la pintura catalana, i una d’arqueològica, dedicada als jaciments ibèrics de la ciutat. La col·lecció artística, la més extensa amb gairebé 2.000 peces, comprèn obres des de l’any 1875 fins a l’actualitat. És especialment important en el període de postguerra. També té una col·lecció de fotografia.

El museu té un paper de promoció de les pràctiques artístiques contemporànies. En aquest àmbit sobresurt la programació estable a la capella de Sant Roc, des del 1985, i les dues manifestacions artístiques celebrades amb motiu de les Festes Decennals de la Candela: La Ciutat Il·luminada (2001) i 2011 Lumens (2011). Des del 2011 acull la Biennal d’Art de Valls / Premi Guasch Coranty.

Enllaç web: Museu de Valls

Museu de Terrassa

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1959 – )

Conjunt museístic de titularitat municipal. Integrat per diferents elements i col·leccions del patrimoni local de la ciutat. La seu principal és el castell cartoixà de Vallparadís, que acull l’exposició permanent que mostra la història de Terrassa des dels orígens fins a l’actualitat.

En són seccions la Casa Alegre de Sagrera, residència burgesa dels segles XVIII i XIX, el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, amb les restes més antigues datades al segle V, i la torre del Palau, del segle XII.

El fons del museu té un caràcter pluridisciplinari i és integrat per diverses col·leccions, entre les quals destaquen la d’arqueologia, la d’aparells de ràdio i la d’art.

Enllaç web: Museu de Terrassa

Museu de Montserrat

2 Respostes

(Montserrat, Bages, 27 abril 1911 – )

Fons museístic, inaugurat com a Museu Bíblic, amb la renovació de les seves dependències, que comportà la fusió de tot el fons museístic (abans repartit en dues seus) en un mateix edifici.

L’antic restaurant projectat per Josep Puig i Cadafalch l’any 1929 i un espai annex als fonaments de la torre del Monestir acullen ara les col·leccions d’arqueologia de l’Orient bíblic, orfebreria, pintura antiga i la col·lecció Josep Sala de pintura i escultura modernes, així com una mostra iconogràfica de la Mare de Déu de Montserrat titulada Nigra sum.

L’any 2004 s’inaugurà la seva remodelació, que millorà notablement els accessos i guanyà una gran superfície interior de 1.500 m2, aprofitant els espais que havia dissenyat, sota la plaça de la basílica, l’arquitecte Puig i Cadafalch. D’aquesta manera el museu disposa de botiga, sala d’exposicions temporals, una sala polivalent i nous magatzems.

L’ampliació també féu possible dur a terme una modificació i racionalització del recorregut per les diferents sales, seguint una ordenació cronològica de les obres. Cal destacar l’obertura d’una nova sala d’exposició de dibuixos i aquarel·les, amb obres inèdites d’artistes catalans.

Enllaç web: Museu de Montserrat

Museu de Moià

Deixa un comentari

(Moià, Moianès, 1997 – )

Museu. Resultat de la fusió de l’antic Museu Comarcal de Moià, nascut l’any 1935 i situat a la casa natal de Rafael Casanova, i del Museu Arqueològic, fundat l’any 1954 com a conseqüència de les troballes de les coves del Toll, que s’instal·là al recinte del parc municipal.

A causa de la rehabilitació i adequació de les dependències de la casa natal de Rafael Casanova, propietat de la Generalitat de Catalunya, s’ordenaren els fons històrics i artístics locals de l’antic museu i més tard s’hi sumaren les col·leccions arqueològiques i paleontològiques.

Al maig de 1998 se n’inaugurà la segona fase de l’exposició permanent, dedicada de forma monogràfica a la prehistòria del Moianès i, sobretot, a les coves del Toll. La mostra acull una reconstrucció a mida natural de la cova del Toll, així com diversos elements expositius que, de forma didàctica i interactiva, posen de manifest com era l’hàbitat a la zona en el període de temps que va des del paleolític fins a l’edat del bronze.

Enllaç web: Museu de Moià