Arxiu d'etiquetes: museus

Enrajolada, l’

(Martorell, Baix Llobregat)

Casa pairal, on el propietari, Francesc Santacana i Campmany, d’acord amb el seu ideari d’artista natzarè, reuní diversos elements arquitectònics procedents d’edificis antics enderrocats o malmesos, especialment barcelonins (convents de Santa Maria de Jerusalem, del Carme, de Santa Caterina, de Sant Pere de les Puel·les, església de Sant Miquel, Palau Menor, Casa Gralla, sala del Trentenari de la Casa de la Ciutat, etc).

Condicionat com a museu, posseeix també una importantíssima col·lecció de peces de rajola catalana, rescatades també, sovint, d’edificis perduts.

Continuada la col·lecció pels descendents de Santacana, fou adquirida per la diputació de Barcelona, que delegà en el municipi de Martorell les tasques d’administració i conservació (1965).

Coca de Mataró, la

(Rotterdam, Holanda)

Model reduït de nau medieval catalana que es conserva al museu marítim Prins Hendrik de Rotterdam.

És un ex-vot, construït a mitjan segle XV, en molt bon estat de conservació; ha estat considerada procedent de l’ermita de Sant Simó de Mataró, i fou adquirida vers el 1920 a l’antiquari Julius Böhler, de Munic.

Fa 123 cm d’eslora. És una peça única al món, la més antiga de les conservades, a part les trobades a les tombes egípcies faraòniques.

Cercle del Liceu

(Barcelona, 20 novembre 1847 – )

Club recreatiu privat. Situat a l’edifici del Gran Teatre del Liceu, del qual es manté, però, independent.

A part les activitats pròpies d’una entitat del seu tipus, ha organitzat balls, recepcions i alguns concerts.

Té un interès particular la decoració en murals d’Antoni Martí (1862) i l’important conjunt modernista constituït pels vitralls d’Oleguer Junyent, els elements decoratius de Josep Pascó i Alexandre de Riquer i, sobretot, els dotze plafons de Ramon Casas al saló dit de la Rotonda.

Enllaç web: Cercle del Liceu

Centre d’Interpretació del Romanticisme

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 2000 – )

(CIRMAC)  Equipament. Destinat a la dinamització turística i cultural del patrimoni de la comarca del Garraf. Es troba a la Masia d’en Cabanyes, edifici cedit per l’ajuntament de Vilanova al consell comarcal del Garraf.

Mostra als visitants un context històric centrat en el segle XIX i inici del XX, que ha conferit una forta personalitat a la comarca, i que coincideix amb els moviments culturals de la Renaixença, el romanticisme i el modernisme i amb el fenomen de la relació comercial amb Amèrica i el retorn dels indians.

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

(Barcelona, 1988 – )

(CCCB)  Institució cultural. Constituïda per la Diputació provincial i l’Ajuntament de la ciutat i oberta al públic el 1994.

Amb una orientació temàtica, multidisciplinària i multifuncional, orienta la seva activitat al coneixement de la ciutat i els fenòmens urbans, organitza grans exposicions i promou la recerca i la formació en el camp que li és propi.

El centre ocupa una gran part -modernitzada- de l’antiga Casa de Caritat, a la part antiga de Barcelona.

Enllaç web: Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Centre Bonastruc Ça Porta

(Girona, 1992 – )

Equipament cultural de la ciutat. Dedicat a la cultura jueva, instal·lat en un conjunt de cases entre les quals hi ha una de les antigues sinagogues del call.

A les dependències del centre, s’hi inaugurà l’any 2000 el Museu d’Història dels Jueus de Girona, que explica la presència històrica d’aquesta cultura a la ciutat i a Catalunya.

S’hi exposa la col·lecció de làpides i esteles funeràries trobades a l’antic cementiri jueu de Montjuïc de Girona.

Centre Arqueològic i Museístic de Pedret

(Girona, 1994 – )

Conjunt de dependències i serveis tècnics, dedicats al patrimoni cultural i situat a l’edifici de l’Antic Hospici de Pedret.

Conté el Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona, el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i, des del 1996, el primer Servei d’Assistència als Museus (SAM) creat a Catalunya d’acord amb la llei de Museus de 1990, que, a més d’actuar com a dipòsit central de material arqueològic i altres béns culturals, dóna suport tècnic als museus de la seva demarcació.

Cau Ferrat, El

(Sitges, Garraf, 1894 – )

Museu creat per Santiago Rusiñol. Instal·lat en dues cases de pescadors, refetes per allotjar-hi el museu per Francesc Rogent.

Llegat a la vila a la mort de l’artista (1932) conté les seves col·leccions: dibuixos i quadres, escultures, ceràmica popular i medieval, una magnífica col·lecció de ferros forjats antics, vidres grecs i romans i catalans antics, retaules gòtics, etc.

Castell Ecomuseu Urbà de Rubí, el

(Rubí, Vallès Occidental, 1996 – )

Equipament patrimonial. Creat amb l’objectiu de conservar i difondre el patrimoni local, i reflectir les diverses realitats culturals de la ciutat.

És situat al castell de Rubí, rehabilitat per l’ajuntament a partir del 1987.

Inclou una exposició permanent amb el títol “Rubí, riera d’identitats, un passeig per la història de la ciutat” i que, seguint el fil conductor de la riera de Rubí, mostra l’evolució geogràfica, històrica, social i cultural del municipi.

Museu Pau Casals

(el Vendrell, Baix Penedès, 1998 – )

Museu dedicat a Pau Casals. Instal·lat en la seva casa d’estiueig, a la platja de Sant Salvador.

Inaugurada la rehabilitació de l’edifici el 1998, el museu conserva l’ambient d’una casa de família humil del final del segle XIX. A la planta baixa es poden veure fotografies de la infantessa del músic i alguns dels seus primers instruments musicals. Al primer pis el pare de Pau Casals feia classes de música, i al segon, només amb dues habitacions, vivia la família.

Gairebé davant el museu hi ha l’auditori (1981), també dedicat a Pau Casals, on s’organitza, entre altres actes, el Festival Internacional de Música Pau Casals.

Enllaç web:  Museu Pau Casals