Montjuïc, turó de

(Girona, Gironès)

Elevació (219 m alt), al límit amb l’antic terme de Sant Daniel, al vessant del qual hi havia hagut a l’edat mitjana el cementiri de jueus de Girona (era anomenat antigament Barufa).

El 1653, a la fi de la guerra dels Segadors, Felip IV de Catalunya hi féu bastir, al vessant meridional, el castell de Montjuïc, gran fortalesa quadrada amb valls i camins coberts i defensats per quatre torres exteriors. Tingué un paper important en totes les guerres en què els francesos penetraren en territori català.

Durant la guerra del Francès tingué un paper important en la defensa i els tres setges de la ciutat, però hagué d’ésser abandonat l’11 de juny de 1811; ocupat pels francesos, a la fi de la guerra fou inutilitzat per ordre de Suchet (1814).

A partir del 1814 fou un dels refugis de la població immigrada i hi foren construïdes nombroses barraques (hi arribaren a habitar prop de 3.000 persones).

El 1968 el ministeri de l’exèrcit cedí els terrenys de la muntanya al municipi de Girona, que els vengué a un particular. Posteriorment ha estat urbanitzat i hom hi ha bastit torres unifamiliars.

Donà nom a un antic terme (i actual veïnat), que al segle XIV tenia 4 focs, de la parròquia de Sant Feliu de Girona.