(Palma de Mallorca, 23 març 1801 – Madrid, 31 juliol 1878)
Militar i polític. Prengué part en la guerra del Francès i, posteriorment, milità en el bàndol absolutista. Tanmateix, en esclatar la primera guerra carlina, milità al costat dels partidaris d’Isabel II de Borbó.
Mariscal de camp des del 1847, fou posteriorment capità general de Puerto Rico (1850) i governador de Cuba (1854).
(castell de Ramefòrt, Foix, Llenguadoc, 1736 – Palma de Mallorca, 1811)
(o d’Espagne) Militar. Oferí els seus serveis a Carles IV de Borbó i s’establí (1793) a Mallorca.
En la Guerra Gran participà en la campanya del Rosselló.
Arnalda Escrivà (País Valencià, segle XIV) Muller de Blasco Fernández de Heredia. Probablement era filla de Pere Guillem Escrivà. L’any 1384 féu hereu universal a Andreu Guillem Escrivà i, com que des de llavors apareixen en aquesta línia d’Agres la baronia de Ràfol i el lloc de l’Alcudiola de Canals, cal pensar que provenien d’Arnalda.
Bertran Escrivà (País Valencià, segle XIII) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València i a Gandia, junt amb Joan Escrivà, potser pare i fill.
Domènec? Escrivà (País Valencià, segle XIII) (o Dionís?) Suposat membre del llinatge. No hi ha cap document que provi el seu parentiu amb el notari major Guillem Escrivà. Hom el troba a València.
Francesc Escrivà (País Valencià, segle XVII) Baró de Benifallim. Es casà amb Càndia Ferrando. Llur rebesnét fou Cir Escrivà i Martínez de la Raga (País Valencià, segle XVIII) Cavaller de Montesa.
Guillemó Escrivà (País Valencià, segle XIII – 1252/54) Fill de Guillem Escrivà (mort 1256-59). Fou l’iniciador de la lìnia dels senyors de l’escrivania de València. Notari reial (1237-47). Fundador de l’hospital de la Trinitat dellà el Guadalaviar. Fou pare de Guillem Escrivà (mort d 1274).
Marieta Escrivà (País Valencià, segle XIII – després 1272) Filla de Pere Escrivà, senyor de Xulella, i de Prima, i germana de Guillem (mort el 1285). Fou muller d’Alfons Peris del Rei, nebot de Jaume I per línia il·legítima.
Peirona Escrivà (País Valencià, segle XIV) Muller de Pere (I) Roís de Corella. Era filla de Jaume Escrivà (mort abans 1348), el qual féu hereu el fill segon de Peirona, el qual prengué el nom de Jaume Escrivà (1341-1400?).
Pere Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIV) Probablement fill d’Andreu Guillem (mort 1329-31). Era senyor de Ràfol el 1333. Segurament fou filla seva Arnalda Escrivà.
Pere Lluís Escrivà (País Valencià, segle XVI) Escriptor i militar. Escriví una Apología en excusación de las fábricas del reino de Nápoles. És considerat el més antic tractadista sobre fortificacions i artilleria militar.
Ramon Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII) Parent del notari Guillemó. Junt amb Salvador Guillem rebé donacions a València.
Salvador Guillem Escrivà (País Valencià, segle XIII) Parent del notari Guillemó. Junt amb Ramon Guillem rebé donacions a València.
(Ribagorça, segle XIII – vers 1249)
Senyor de la baronia d’Entença. Fill de Bernat I d’Entença. Participà en el setge de Borriana (1233) i en la batalla del Puig de Santa Maria amb Bernat Guillem de Montpeller o d’Entença, el qual ell succeí com a cap suprem de les tropes establertes en aquell lloc per a preparar la conquesta de València (1237).
Actuà com a testimoni en la capitulació d’aquesta ciutat, i hi obtingué cases i terres (1238), com també els llocs de Xiva i Pedralba.
Es passà, tanmateix, a les files dels sarraïns de Xàtiva, cosa que portà desordre entre els súbdits ja sotmesos a Jaume I; més tard obtingué el perdó del rei.
(Alacant, 28 desembre 1855 – 21 agost 1932)
Militar. Fou general de brigada i participà en la campanya del Marroc.
S’esforçà per aconseguir la creació d’un museu provincial a Alacant, ciutat en la qual presidí la Creu Roja, fou vice-president de la Cambra Agrícola i Societat d’Amics del País, organitzà una exposició agrícola i industrial (1904), creà el Foment de les Arts i fou alcalde (1923).
El 1922 fou mantenidor dels Jocs Florals de Lo Rat Penat a València.
(Pamplona, Navarra, 4 març 1767 – València, 4 setembre 1822)
Militar i polític. Participà en les operacions del Rosselló. En acabar la guerra del Francès era capità general de València, on donà suport a la causa absolutista de Ferran VII de Borbó i perseguí els liberals.
Reinstaura el turment i ordenà nombroses execucions.
Després del triomf liberal de 1820 fou empresonat i executat.
(Mallorca, 1525)
Cos de milícia permanent. Creat pel lloctinent Miguel de Gurrea i constituït per dues companyies d’infanteria a sou, a les ordres de dos capitans, nomenats pel lloctinent d’entre les classes privilegiades.
Era guarnició de Palma de Mallorca, però, en cas necessari, s’havia de desplaçar a qualsevol punt de l’illa.
Fou una de les mesures creades per tal de reforçar l’autoritat del lloctinent i garantir la definitiva liquidació de la revolta de les Germanies (1521-23).
(Palma de Mallorca, 26 agost 1870 – 16 novembre 1936)
Enginyer i escriptor. Seguí la carrera militar; destinat a Filipines (1895-99), intervingué en diverses accions (Analco, Rosario, Santa Cruz).
Fou governador civil de Saragossa (1919) i de Granada (1921).
Traduí al castellà obres de Goethe, Macaulay, William James i Víctor Català.
(Illes Balears, gener 1811 – després 1814)
Cos d’exèrcit format durant la guerra del Francès pel general anglès Sandfor Whittingham, a base d’uns quants batallons ja existents i d’uns altres de nova creació i amb els alumnes de l’Acadèmia Militar i del Col·legi d’Artilleria instal·lats al mateix temps a Palma de Mallorca.
El 13 d’abril de 1813 intervingué al segon combat de Castalla, on féu retirar les tropes del mariscal Suchet més enllà del Xúquer. Pel maig 1814 preparà l’entrada de Ferran VII de Borbó a Madrid.
(Illes Balears, segle XIV)
Almirall. El rei Sanç I de Mallorca l’envià a Sardenya per reforçar-hi l’expedició de l’infant Alfons, fill de Jaume II el Just.
Arribà a Oristany el 25 d’octubre de 1323, amb tres galeres grosses i 700 homes d’armes, ballesters i remers, esquivant l’estol pisà que hostilitzava amb certa llibertat la costa sarda, per tal com la flota catalana tenia ordres de tancar completament l’accés a Càller, objectiu principal de les operacions.
Dades dels Països Catalans 