Arxiu d'etiquetes: metges/ses

Llansó, Jaume

(Girona, 1806 – Barcelona, 1862)

Metge i naturalista. Durant la primera guerra carlina fou metge militar. Posteriorment exercí a Figueres i després fou catedràtic de botànica aplicada i professor de l’Escola Industrial de Barcelona.

Va dirigir “El Cultivador” (Barcelona, 1848-51). És autor de diversos escrits de divulgació sobre l’agricultura i de teorització sobre els bancs agrícoles.

Obres principals: Lecciones elementales de botánica (1842), Catecismo d’agricultura (1850) i Reflexiones acerca de los bancos agrícolas (1856).

Llagostera i Sala, Francesc

(Barcelona, 7 juliol 1831 – 3 febrer 1885)

Metge, escriptor i folklorista. Assolí gran fama professional.

És autor de Las constituciones médicas (1870), Breves consideraciones sobre la vacuna y la vacunación (1879) i el compendi Aforística catalana (1883), col·lecció de refranys populars, al periòdic “Lo Gay Saber”.

Membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona, en fou arxiver, bibliotecari i vicepresident.

Llach i Soliva, Joan

(Girona, 1816 – 1860)

Frenòleg. Secundà l’ideari de Marià Cubí a propòsit de la frenologia.

Col·laborà a “La Antorcha” i fou redactor del “Eco de la Frenología”, així com de la revista “La Madre de Família”.

És autor de diversos llibres de caràcter moral, d’una obra de química i d’algunes traduccions.

Laporte i Salas, Josep

(Reus, Baix Camp, 18 març 1922 – Barcelona, 15 febrer 2005)

Metge. Professor a les universitats de Cadis, València i de l’Autònoma de Barcelona, de la qual fou rector (1976-80).

President de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1970-74), des de 1993, de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

El 1980 fou nomenat conseller de Sanitat del govern de la Generalitat i el 1996 li fou concedida la Creu de Sant Jordi.

Codirector de “Progresos de terapéutica”, ha publicat Les drogues (1976).

Laporta i Mercader, Jacint

(Sants, Barcelona, 1854 – Barcelona, 1938)

Metge i escriptor. Germà de Francesc.

Formà part del grup fundador de “La Llar”, dirigí “La Família Cristiana” i la “Revista Literària” (1883-84), i col·laborà a “La Il·lustració Catalana” i a “L’Appel Catalan”.

Fou mantenidor dels jocs florals de Barcelona el 1881 i el 1907, i el 1924 dels celebrats a Tolosa.

Les seves obres són Apuntes històricos de Sans (1880), Memòries d’un soldat (1885), Els pastorets (1921) i Casolanes (1922).

Lagasca Segura, Mariano

Deixa un comentari

(Encinacorba, Aragó, 4 octubre 1776 – Barcelona, 23 juny 1839)

Metge i botànic. Seguí cursos de medicina a Saragossa, Madrid i València, alhora que s’especialitzava en botànica.

Home d’idees liberals, s’exilià a Anglaterra, on exercí de professor.

A la mort de Ferran VII de Borbó retornà de l’exili i s’instal·là a Barcelona, on entre altres obres va escriure Flora española, Lista de las plantas útiles para los prados i Hortus siccus Lindinensis (1827).

Lacaba i Vila, Ignasi

1 Resposta

(Barcelona, 12 desembre 1745 – Roma, Itàlia, 19 novembre 1814)

Metge. Catedràtic d’anatomia, dirigí el col·legi mèdic de Madrid, treballà especialment sobre la verola i les formes de prevenir-la per la inoculació. Fou metge de cambra de Carles IV de Borbó.

La seva obra més coneguda fou un Curso completo de anatomía del cuerpo humano (cinc volums), redactat en col·laboració amb Jaume Bonells, que exercí molta influència durant mig segle.

Laboratori, El

3 Respostes

(Barcelona, 15 gener 1872 – 30 novembre 1878)

Societat fundada per cinc estudiants de medicina, per tal d’aplicar el mètode experimental a l’estudi de la medicina. S’hi feien pràctiques de fisiologia i de vivisecció.

Es fusionà amb l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, i constituïren l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya.

Joanich i March, Francesc

Deixa un comentari

(Granollers, Vallès Oriental, 1798 – Barcelona, 1868)

Metge. Fou catedràtic de patologia interna a Barcelona i president de l’Acadèmia de Medicina.

Tingué una actuació destacada a les epidèmies de febre groga de 1821 i de còlera de 1834 i 1854.

Escriví un Tratado elemental de materia médica externa (1836) i un Resumen de clínica médica (1848).

Jeroni de Santa Fe

1 Resposta

(Alcanyís, Aragó, vers 1360 – Tortosa ?, Baix Ebre, 1419)

(o d’Alcanyís)  Metge, escriptor i polemista d’origen jueu. Fou batejat per Vicent Ferrer per l’abril de 1412.

Essent metge de Benet XIII fou el capdavanter de la disputa de Tortosa, per a la qual redactà 24 tesis sobre la vinguda del Messies. Després de la disputa col·laborà activament en la política antijueva.

Hom li atribueix un llibre de medicina compost el 1408.

L’opuscle en llatí sobre la vinguda del Messies, juntament amb un altre sobre els errors del Talmud, fou imprès, al segle XVI, amb el títol d’Hebraeomastix.