(Barcelona, 28 desembre 1838 – 26 octubre 1905)
Metge. Cursà la carrera a Barcelona i amplià estudis a l’estranger.
Tingué molta anomenada en l’especialitat d’obstetricia i es dedicà també a la ginecologia i a la pediatria.
Autor de Las nodrizas en relación con la mortalidad en la primera infancia (1887), discurs d’ingrés en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.
En 1894-95 fou president de l’Ateneu Barcelonès.
(A Corunya, Galícia, 1899 – Lleida, 1981)
Metge i caricaturista. Fou conegut pel pseudònim de Niko. Resident a Lleida des de molt jove, ha col·laborat en periòdics locals i nacionals i en diverses exposicions.
Les seves primeres caricatures foren publicades a les revistes “Zig-Zag”, “Corre-Vuela”, “El Peneca” i “Las Últimas Noticias” de Santiago de Xile.
Participà sovint en l’Exposició Internacional de l’Humor que se celebra cada any a Montreal (Canadà). Pertangué a l’Agrupación Vanguardista Hispana de Caricaturistas Personales.
(Barcelona, 3 juny 1861 – 20 juny 1917)
Metge i polític. Exercí la psiquiatria, dirigí l’Institut Frenopàtic de les Corts i presidí la Societat de Psiquiatria i Neurologia.
Nacionalista i esquerrà, presidí la Unió Catalanista (1903-06), intentà de donar-li, juntament amb Serra i Moret, un caràcter socialista que una bona part dels seus adherents va refusar. Participà en la Solidaritat Catalana.
Dirigí “La Renaixença” i també va col·laborar a “Renaixement” i “La Nació”, entre d’altres.
Publicà un recull dels seus articles polítics intitulat Per Catalunya (1913) i diverses monografies sobre psiquiatria.
(Barcelona, 22 març 1821 – 29 febrer 1896)
Metge. Especialista de les vies urinàries, treballà a l’hospital de la Santa Creu i impulsà la fundació, el 1853, de l’Institut Català de Vacunació.
Publicà diverses obres mèdiques, i els almanacs “El Relámpago Médico” (1860) i “El Relámpago Farmacéutico” (1873).
Fou el pare de Joaquim i d’Adolf Marsillach i Lleonart.
(Tortosa, Baix Ebre, 1490 – Damasc, Síria, 1549)
Metge i filòsof jueu. Practicà amb èxit la medicina a Bolonya i a Venècia.
A Bolonya féu imprimir, el 1526, una traducció llatina de la introducció de Maimònides al tractat Els principis dels pares.
El 1532 es traslladà a Roma, on esdevingué metge del papa Pau III.
Traduí diverses obres filosòfiques de l’hebreu al llatí.
(Arenys de Mar, Maresme, 3 juliol 1907 – Barcelona, 27 agost 2002)
Metge. Es formà a l’Hospital Clínic de Barcelona al costat del doctor Agustí Pedro i Pons (1932-39) i s’especialitzà en el tractament de malalties pulmonars.
Director, des del 1939, del sanatori antituberculós Esperit Sant (Sant Adrià de Besòs), el 1942 hi féu la primera toracoplàstia. L’any 1946 esdevingué responsable de cirurgia toràcica de l’Hospital Clínic i el 1949 efectuà la primera pneumectomia a la clínica Nostra Senyora de la Mercè.
Fou un professional actiu i innovador, que impulsà la creació de serveis assistencials i de recerca i aportà una tècnica personal al tractament dels empiemes crònics i de les fístules bronquials operatòries.
Impulsà una tasca pedagògica a través d’innombrables cicles de cursets i conferències. Fou membre emèrit de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears (1932), de la qual fou president (1939-43), i membre de la Societat Catalana de Pneumologia, entre altres.
Li han estat atorgades distincions professionals i ha col·laborat en nombroses publicacions mèdiques.
(Llívia, Baixa Cerdanya, 1859 – Barcelona, 1921)
Metge i escriptor. Estudià a Barcelona. Fou metge de la Casa de la Lactància i Casa-Bressol i de l’hospital de la Santa Creu de Barcelona.
Publicà nombrosos treballs a revistes professionals; el 1883 fundà la “Revista de Higiene”, i el 1886, el “Boletín de Medicina y Farmacia”.
Col·laborà a la premsa política del seu temps, com a “La Renaixensa”, “L’Esquella de la Torratxa”, “L’Aureneta” i “Cu-cut!”, sovint amb els pseudònims d’Enric Xarau i Jordi Muntaner, i obtingué premis en certàmens literario-patriòtics.
Publicà obres de tema mèdic, com Banys de mar (1901), Higiene del ciudadano (1881) i Fecundació artificial humana (1882), i de tema històric i literari, com La prostitución (1894), L’abim (1911) i Blanca d’Alemany, teatrals, com Lo trinxeraire (1899) i Misèria! (1912), una novel·la i unes Tradicions de Llívia, publicades a la “Lectura Popular”.
(Barcelona, 7 novembre 1926 – 17 octubre 2003)
Metge i escriptor. Fundador del Centre d’Influència Catòlica Femenina i del jurat del premi de la Lletra d’Or.
Conferenciant i publicista, s’ha dedicat a tasques de divulgació, mitjançant la premsa i la ràdio, de temes mèdics, literaris i sobre caracterologia de l’infant.
Escriptor fecund, ha publicat Mals pensaments a favor de l’home (1962), la biografia Agustí Pedro Pons (1964), Diabetis (1992), i ha col·laborat en el llibre Diabetologia: anàlisi clínica (1999).
Fou professor en diverses institucions pedagògiques. El 1993 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.
(Lleida, 1866 – 1937)
Escriptor. Era metge. Col·laborà a la revista “Lleida” amb treballs sobre història local.
El seu estudi La universitat de Lleida fou premiat als Jocs Florals lleidatans de 1900 i aparegué al volum dedicat a aquells (1901).
(Reus, Baix Camp, 9 juliol 1825 – Archena, Múrcia, 18 juliol 1889)
Metge. Presidí el Centre de Lectura de Reus i l’Ateneu Lliure de Barcelona. Es distingí al primer Congrés Catalanista, celebrat a Barcelona (1880).
Pertanyia a l’Acadèmia de Medicina i a la de Ciències Mèdiques. Fou metge de diversos establiments d’aigües termals.
Publicà obres de medicina i de física, i d’altres escrits.
Dades dels Països Catalans 