Arxiu d'etiquetes: mestres

Ferrer i Ginard, Andreu

5 Respostes

(Artà, Mallorca, 1887 – Palma de Mallorca, 1975)

Folklorista. Mestre nacional, exercí en es Migjorn Gran (Menorca), a Artà i a Palma de Mallorca. Publicà una bona part dels seus reculls a “Llevant” (1917-30), “Tresor dels Avis” (1922-28), fundades per ell a Artà, i a d’altres publicacions de Palma de Mallorca.

El 1914 començà la sèrie “Folklore Balear”, on edità Rondaies de Menorca (1914), Cançonetes menorquines (1922) i unes notes sobre Aplicació del sistema decimal a la classificació del folklore (1924).

Més tard, edità Folklore balear (1965) i a partir del 1959 fou el promotor de la Fundació Tresor dels Avis, per a la formació d’un arxiu folklòric i bibliogràfic, de la qual fundà un “Bolletí Informatiu”, que tingué diversos títols.

Falcó i Castell, Jaume

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1634 – País Valencià, segle XVII)

Mestre de gramàtica de l’estudi de Castelló.

Publicà Syntaxeos compendia (1677) i De prosodia et poetica (1682).

Fàbregues, Joan

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 1787 – 1857)

Frare agustí. Excel·lí en l’ensenyament i la predicació. Escriví obres religioses.

Escrivà de Romaní i Ram, Joan

8 Respostes

(País Valencià, segle XV – València, 1503)

Dignatari i poeta. Fill d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó i de Beatriu Ram, i germà d’Eiximèn Peres. Mestre de Ferran II el Catòlic i ambaixador a Nàpols (1474-75) i a la Santa Seu (1497). Formà part de la famosa tertúlia de Berenguer Mercader.

També va prendre part en la redacció de Lo passi en cobles (1493). Escriví l’obra Quexa ante el dios de amor, així com la prosa rimada Lo juí de París i els poemes En contra d’Amor i Cobles de les Caterines.

És probable que sigui el comanador Escrivà, autor de poemes en català i castellà recollits en el Cancionero general (1511 i 1514) d’Hernando del Castillo, on hi figura la composició tan coneguda Ven, muerte tan escondida, posteriorment motiu de nombroses imitacions.

Escrivà de Romaní i Mateu -germans-

4 Respostes

Eren fills d’Onofre Escrivà de Romaní i Sabata de Mercader.

Jaume Escrivà de Romaní i Mateu  (País Valencià, segle XVI – València, 1630)  Fou rector del col·legi dels jesuïtes de Barcelona.

Onofre Escrivà de Romaní i Mateu  (País Valencià, 1577 – 1621)  Fou l’iniciador de la línia dels comtes de l’Alcúdia. Cavaller de Montesa, patge de Felip II i conservador general del patrimoni reial de Sicília. La seva segona muller, Jerónima d’Íxer, li aportà les baronies de Xaló i de Gata i les senyories de l’Alcúdia de Carlet i de Ressalany, pel qual fet els seus descendents es cognomenaren Escrivà d’Íxer. Foren pares de Gonçal Escrivà d’Íxer (País Valencià, segle XVII)  Primer comte de l’Alcúdia (1645). Fou el pare de l’escriptor Onofre Escrivà d’Íxer i de Montpalau.

Pere Escrivà de Romaní i Mateu  (València, 1572 – 1630)  Baró de Beniparrell i d’Argeleta. Fou receptor de la batllia de València. El 1604 es casà en primeres noces amb Àngela Bertran, neboda de sant Lluís Bertran. Llur nét fou:

Escorihuela, Isidre

1 Resposta

(Alacant, segle XVII – 1723)

Compositor. Fou mestre de capella a la catedral alacantina. Sembla haver estat el primer introductor al país de l’ús de violins en la música religiosa.

És autor de diverses composicions.

Domènec, Jaume

1 Resposta

(Rosselló, segle XIV – Catalunya, 1384)

Historiador dominicà. Mestre en teologia i inquisidor de Mallorca (1357), del Rosselló i de la Cerdanya.

Va ésser també preceptor i predicador del futur Joan I el Caçador, fill de Pere III el Cerimoniós. Aquest rei li encomanà, després d’haver traduït la Stratagemata de Frontí, la redacció d’un Compendi historial, crònica universal escrita en un català llatinitzant, primer exemple d’aquest tipus de prosa, el qual no acabà.

Un quant temps després, el rei va donar aquest encàrrec a fra Antoni Genebreda, que tampoc no acabà l’obra.

Cuevas i Perales, Joan

Deixa un comentari

(Guadassuar, Ribera Alta, 8 febrer 1782 – València, 20 desembre 1855)

Compositor. Mestre de capella de la col·legiata de Xàtiva (1818-24), actuà, entre d’altres llocs, a la catedral de València (1833-35).

Entre les seves obres es destaquen diverses misses a distintes veus amb orquestra, nadales a quatre i a vuit veus i altres obres religioses de quatre a vuit veus, amb acompanyament instrumental o sense.

Crevea i Cortès, Vicent

1 Resposta

(Cocentaina, Comtat, 16 agost 1812 – Alacant, 23 setembre 1879)

Compositor. Germà de Miquel. Estudià amb Pasqual Pérez i Gascón. Fou mestre de capella de la col·legiata d’Alacant.

Escriví dues misses, magníficats i motets. També és autor de música per a piano i per a cant i piano.

Crastre, Víctor

Deixa un comentari

(Perpinyà, 26 març 1903 – Ceret, Vallespir, 25 agost 1983)

Periodista i assagista. Estudià a París, on fou redactor en cap de la revista “Clarté” i col·laborà a “L’Humanité” i “Philosophie”. El 1925 escriví, amb Louis Aragon, La révolution d’abord et toujours, manifest surrealista.

S’instal·là al Vallespir, on fou mestre d’escola (1926-58). Ha col·laborat a “Revista de Catalunya”.

Autor de Catalogne, des Corbières à l’Ebre (1959) i d’assaigs, com Manolo (1932), La naissance du cubisme (1948), André Breton (1952), Le myte du Greco (1961) i Trilogie surréaliste (1971).