(Campos, Mallorca, 1580 – Palma de Mallorca, 1661)
Frare franciscà. Excel·lí en l’ensenyament i guanyà fama pel seu saber. Fou definidor i general de Mallorca del seu orde.
Deixà escrites en llatí diverses obres de caràcter filosòfic.
Francesc Gil (Canals, Costera, segle XVI – València, 1606) Gramàtic. Mestre de gramàtica de l’estudi general de València (1581-1604). És autor d’un col·loqui teatral en vers llatí i castellà, representat a l’estudi general el 1585.
Joan Tomàs Gil (Alacant, 1705 – País Valencià, segle XVIII) Frare de l’orde de Predicadors. És autor de biografies de santa Caterina de Ricci i de sant Vicent Ferrer, entre d’altres escrits.
Joaquim Gil (València, 1767 – després 1827) Músic. Actuà com a tenor de la catedral de Sogorb a partir del 1787 i fou nomenat catedràtic de cant pla del seminari de València. Escriví el tractat Breve introducción del canto llano (1828).
Josep Gil (València, 1759 – Montcada de l’Horta, Horta, 1828) Escultor. Fou director d’escultura de l’Acadèmia de Sant Carles. La major part de les seves obres foren de caràcter religiós i funerari. Fou el pare de Josep Gil i Nadales.
Pere Gil (País Valencià, segle XVI) Metge i filòsof. Era doctor en filosofia i en medicina. Fou catedràtic de la Universitat de València. El 1554 publicà les seves Instituciones dialecticae.
(Xàtiva, Costera, segle XV – Roma ?, Itàlia, 1465)
Religiós dominicà. Fou lector de la seu de Tortosa. Destacat promotor de la reforma del seu orde, el 1440 fou vicari del mestre general per a tots els convents reformats. Fou també provincial (1441-50).
El 1455 es traslladà a Roma i fou nomenat mestre del Sacre Palau per Nicolau V.
Escriví, entre altres obres, Epistola per modum tractatus ad Alphonsum, Aragoniae regem, de conceptione Beatae Virginis.
(Perpinyà, 20 març 1952 – )
Escriptor, dibuixant i mestre. Preocupat per la cultura catalana, la seva obra s’inscriu en l’inconformisme i en la denúncia.
Col·laborador en diaris i revistes, ha conreat la narració –Tor Vabel (1979), Hava (1981)-, la poesia –Fang tou (1976), Falsa alarma (1979), Telediari (1980), Autoplàstia del cargol tocat del bolet (1988)-, la poesia visual –Ten variations, Quadrícula (1979), Ics (1982)-, l’assaig –Teoria de les ics (1989)- i el dibuix.
(València, 1541 – Manila, Filipines, 1607)
Frare dominicà. Fou deixeble de Lluís Bertran, del qual seria successor com a mestre de novicis.
Des del 1596 era a les Filipines. Fou prior del convent de Manila.
És autor d’una Carta al maestro fray Vicente Justiniano Antist sobre el estado de la religión cristiana en las partes orientales (1602).
(València, 1726 – 9 juny 1778)
(o Galceran) Gravador. Format a València, l’any 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo, li encarregà la restauració d’unes planxes que el cardenal Portocarrero havia enviat a Roma. L’Academia de San Fernando el nomenà individu de mèrit l’any 1762.
Novament a València, fou mestre de gravat de Joaquim Ballester i Pasqual Pere Moles.
La seva producció artística comprèn més de set-cents gravats, entre els quals destaquen Espectacle de la natura, La monarquía hebrea i Escola del cavall.
(Aldaia, Horta, 15 maig 1721 – València, 26 abril 1768)
Compositor. Es formà a la seu de València, on actuà com a infant de cor en 1731-46, amb una interrupció de tres anys. El 1746 fou tenor de la catedral d’Albarrassí.
Fou mestre de música a l’església de Sant Andreu de València i, a partir del 1757, a la catedral valenciana, càrrec que ocupà fins a la mort. Deixà obres remarcables de caràcter religiós, de sis a dotze veus, amb acompanyament instrumental.
És autor també d’unes cent trenta nadales, la majoria dels quals tenen texts castellans, alguns de catalans i un de portuguès. Per la seva originalitat es destaca la nadala titulada Santa Catalina, per a sis veus, dos cors, violí, trompeta, orgue i baix continu.
(València, 1609 – 1685)
Frare dominicà. Era mestre en teologia. Destacà com a orador sagrat i publicà sermons.
(València, segle XVIII)
Frare carmelità. Prengué l’hàbit el 1721, quan era mestre en arts a la universitat. Fou ordenat a Roma el 1728. Tingué el priorat del convent d’Alacant.
Publicà bon nombre d’obres piadoses.
Dades dels Països Catalans 