Despoblat, al sud-oest de la vila.
la Garrofera (Alzira, Ribera Alta) Caseria, a 15 km del nucli urbà.
la Garrofera (Benafigos, Alcalatén) Caseria, 3 km al sud de la vila.
la Garrofera (Benifairó de les Valls, Camp de Morvedre) Antic lloc, que, amb els Frares i Santa Coloma, forma els Llogarets, municipi annexat a Faura el 1845.
la Garrofera (Guadassuar, Ribera Alta) Caseria, a 12 km del nucli principal, a tocar de la caseria del municipi d’Alzira.
la Garrofera (Xàtiva, Costera) Enclavat (1,04 km2), dins el terme de Bellús (Vall d’Albaida), al vessant meridional de la serra Grossa.
la Garrofera (Xelva, Serrans) Despoblat, desaparegut arran de l’expulsió dels moriscs i situat prop del nucli actual.
(Guadassuar, Ribera Alta, 1788 – País Valencià, segle XIX)
Musicòleg i eclesiàstic. Féu la guerra del Francès. Finida aquesta, estudià cant.
És autor d’uns Elementos prácticos de canto llano y figurado (1827).
(Guadassuar, Ribera Alta, 8 febrer 1782 – València, 20 desembre 1855)
Compositor. Mestre de capella de la col·legiata de Xàtiva (1818-24), actuà, entre d’altres llocs, a la catedral de València (1833-35).
Entre les seves obres es destaquen diverses misses a distintes veus amb orquestra, nadales a quatre i a vuit veus i altres obres religioses de quatre a vuit veus, amb acompanyament instrumental o sense.
Municipi de la Ribera Alta (País Valencià): 35,34 km2, 25 m alt, 5.928 hab (2014)
Situat a l’oest de la comarca, des de les serres que la separen de la Canal de Navarrés fins a la plana regada pel riu Magre, al sud-oest de València.
El sector més muntanyós és cobert de pinedes i pastures, la resta és ocupada pels conreus de regadiu (principalment destinada als tarongers i hortalisses), en bona part alimentats per la sèquia reial del Xúquer i també a pous, base de l’economia local. La ramaderia bovina, avicultura i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura (conserves, farinera) completen l’oferta econòmica del municipi. Àrea comercial d’Alzira. La població ha crescut de manera constant des de mitjan segle XIX.
La vila és a la dreta del riu; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Vicenç, del segle XVIII.
Dins el terme hi ha el caseriu de la Garrofera i l’antiga alqueria de Maranyent.
Enllaços web: Ajuntament – Club Triatló – Amics de les Danses
Dades dels Països Catalans 