(Portvendres, Rosselló, 1816 – Argelers, Rosselló, 5 novembre 1887)
Poeta. Fou mestre d’escola a Portvendres i a Banyuls de la Marenda.
Publicà Flors de Canigó (1868), recull de poesies en un català força net de gal·licismes. El 1874 publicà Dolçures i La pedregada.
És considerat un dels precursors de la Renaixença a la Catalunya Nord.
(Villena, Alt Vinalopó, vers 1550 – Sevilla, Andalusia, 1603)
Compositor. Fou mestre de capella de la capella reial de Granada i de les catedrals de València i de Sevilla.
Amb la seva producció policoral començà una nova època en l’escola musical valenciana.
(Alboraia, Horta, 1683 – València, 1760)
Eclesiàstic i mestre de llatí.
Publicà Explicación de la síntaxis de Torrella (1712), els Diálogos de… Luis Vives (1723), en versió bilingüe (llatí-castellà), Centuria de frases reducidas a método fácil (1725), Noches y días feriados sobre la síntaxi del maestro Juan Torrella (1750).
(Banyuls de la Marenda, Rosselló, 6 setembre 1872 – Vernet, Conflent, 21 agost 1944)
Botànic i mestre. President de la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals, féu importants estudis sobre la flora de la Catalunya Nord.
Entre altres treballs publicà Les zones de vegetació al Canigó (1926), Observations sur la flore des Pyrénees Orientales (1932) i dos reculls de noms populars de plantes catalanes.
(València, 1582 ? – 5 gener 1643)
Compositor. Deixeble de Ginés i Pérez i d’Ambrosi Coronat de Cotes. Actuà com a mestre de capella de les seus de Lleida i de València i fou tinent de mestre de capella de la capella reial de Madrid (1618-28).
De retorn a València estigué al col·legi del Corpus Christi i a la seu valenciana a partir de 1632.
La seva producció, exemple de la música barroca catalana, comprèn més de dues-centes obres, de les quals destaquen Lletanies al Santíssim Sacrament, Christus factus i O magnum mysterium.
(Alacant, segle XVII – 18 gener 1764)
Compositor. Sacerdot. Succeí Isidre Escorihuela com a mestre de capella de Sant Nicolau d’Alacant (1723-62).
Escriví música religiosa vocal amb acompanyament instrumental: Laetatos sum (1733), Credidi (1737), una missa a quatre veus, dos magnificats, el responsori Domine secundum, a quatre veus alternant amb fragments melòdics (1747), salms i nadales.
(Cameles, Rosselló, 1923 – Tuïr, Rosselló, 18 desembre 2021)
Escriptora en francès. Ha exercit de mestra a la Catalunya Nord i des del 1978 s’ha dedicat especialment a l’estudi i a la divulgació de qüestions frontereres, la condició femenina a la Catalunya Nord i l’ecologia, en particular a la seva regió natal, els Aspres.
Ha participat en una històrica emissió de televisió, intitulada Quatre femmes dans le Roussillon (1972) i, arran del catastròfic incendi dels Aspres del 1976, ha escrit Quand on avait tant de racines (1977), llibre testimoni de gran difusió.
Ha col·laborat a “L’Indépendant” i a “Truc”.
(Felanitx ?, Mallorca, segle XV – Palma de Mallorca, 1 octubre 1462)
Eclesiàstic. Franciscà, mestre en teologia, se separà dels conventuals i fundà la branca dels observants a les Illes Balears.
Home de confiança dels reis i del papa Pius II, el qual li demana que posés el seu valiment per a la pau a Mallorca en les discòrdies dels forans i ciutadans de mitjan segle XV.
Autoritzat pel rei, fundà l’Hospital General que encara subsisteix i en el qual es reuniren tots els hospitals existents aleshores (1456).
Deixà dos volums de sermons manuscrits, en llatí.
Hom n’intentà la beatificació.
(Alacant, 1916 – ? )
Escriptor. Mestre de primer ensenyament.
Ha publicat les monografies Bibliografía de las Hogueras de San Juan (1958) i El castillo de Santa Bárbara de Alicante (1963).
(València, 1787 – 1860)
Pintor. Deixeble de Vicent López, el qual va presentar-lo a Carles IV de Borbó per la precocitat artística de què havia donat mostra des de noi.
Fou acadèmic de mèrit i mestre de dibuix a l’escola de l’Acadèmia de Sant Carles, en el museu de la qual se’n guarden obres, d’altres figuren també a les esglésies de València i a col·leccions particulars.
Fou el pare de:
Antoni Castelló i Gonzalez (València, segle XIX) Pintor.
Vicent Castelló i González (València, 1812 – 1872) Pintor.
Dades dels Països Catalans 