(París, França, 26 març 1662 – Madrid, 12 febrer 1689)
Reina de Catalunya-Aragó i de Castella-Lleó. Filla gran de Felip de França, duc d’Orleans, i d’Enriqueta Anna d’Anglaterra.
Casada (1679) amb el rei Carles II, de qui fou primera muller, no li donà fills.
Fou impopular a Madrid, i no es pogué adaptar a la vida de la seva nova cort.
(Graz, Àustria, 25 desembre 1584 – El Escorial, Madrid, 3 octubre 1611)
Reina de Catalunya-Aragó, de Castella-Lleó i de Portugal. Filla de l’arxiduc Carles, duc d’Estíria.
Es casà a València (1599) amb el rei Felip III, amb qui ja s’havia casat per poders a Ferrara (1598).
Fundà el col·legi de jesuïtes de Salamanca.
(Barcelona, 1804 – Madrid, 1874)
Impressor. S’instal·là a Madrid.
Entre els seus impresos destaquen les auques: Vida de San Vicente Ferrer, El mundo al revés, Vida del enano don Crispín, Vida del hombre y la mujer borrachos, etc.
Treballaren per a ell els dibuixants Ramon Puiggarí, Tomàs Padró i gravadors com ara Celestí Sadurní.
(Barcelona, 10 setembre 1935 – Madrid, 9 octubre 2005)
Pianista i directora. Germana d’Eugeni M. Marco.
Als disset anys es presentà com a directora d’orquestra, funció que encara no havia fet cap altra dona al país.
Ha tingut bons èxits a diverses ciutats d’Europa i Amèrica.
(l’Escala, Alt Empordà, 1837 – Madrid, 1872)
Advocat i polític. Fill de Francesc Maranges i Juli. Excavador a Empúries, descobrí el mosaic del sacrifici d’Ifigènia.
Delegat per Girona al comitè central del partit progressista (1866). És autor d’una declaració dels drets humans, encarregada per la Junta Revolucionària del 1868, base de l’article primer de la Constitució del 1869.
Catedràtic de dret romà a la Universitat de Madrid des del 1870. Un recull dels seus escrits és Estudios jurídicos (1878), editat pòstumament per Giner de los Ríos.
(Borredà, Berguedà, 26 setembre 1785 – Madrid, 22 març 1863)
Militar. Fill de teixidors, fou un destacat guerriller en la guerra del Francès.
Havent-se distingit com un dels herois de la victòria del Bruc, acceptà el càrrec de tinent i organitzà una companyia que, a Vilafranca del Penedès, s’incorporà a d’altres per formar un terç. Famós per les seves gestes, defensà Roses i guanyà l’acció del Llobregat (9 març 1808).
Després d’haver tornat Ferran VII de Borbó, extirpà el bandidatge a Catalunya (1816). Nomenat capità general de Galícia, el 1835 ho fou de Catalunya, després d’ésser ascendit a tinent general.
El 1844 li fou concedit el títol de comte del Llobregat i el 1847 es retirà de la vida política.
Fou el pare de Josep Manso i Juliol.
(Osuna, Sevilla, Andalusia, 2 agost 1555 – Madrid, 14 maig 1593)
Polític i militar. Felip II el nomenà lloctinent de Catalunya (1586-90).
Durant el seu mandat sorgiren diversos conflictes amb les autoritats catalanes; a més, per primer cop, els bandolers manats per l’anomenat minyó de Montellà s’apoderaren dels diners que el rei enviava a Gènova per pagar les seves tropes.
(El Pobo de Dueñas, Guadalajara, Castella, 1575 – Madrid, 1651)
Eclesiàstic. Bisbe de Girona (1628-32) i de Barcelona des del 1632, convocà els sínodes de 1634, 1635, 1636 i 1638.
Amb els bisbes de Vic i Urgell, evità que amb el Corpus de Sang (1640) els revoltats cremessin el palau del lloctinent, però el seu consell que aquest, comte de Santa Coloma, no abandonés la ciutat, va ocasionar la seva mort.
En morir també el successor, duc de Cardona, va ésser nomenat lloctinent el bisbe Manrique, la qual cosa va provocar que fos expulsat de Barcelona el 1642, seu que restà vacant fins al 1656.
(Granollers, Vallès Oriental, 1863 – Madrid, 1931)
Jurisconsult. Fill de Josep Maluquer i de Tirrell.
Fou bibliotecari de l’Academia de Jurisprudencia y Legislación de Madrid i fundà l’Instituto Nacional de Previsión.
Obres que cal esmentar: Reseña histórica de la Real Academia matritense de Jurisprudencia y Legislación (1884), Anuario diplomático y consular español (1889) i Una campaña en pro del seguro y de la previsión popular (1926-32).
(Barcelona, 12 febrer 1913 – Madrid, 7 novembre 1972)
Novel·lista en castellà. D’entre la seva producció novel·lística, de caire fulletonesc, destaquen les sèries Tres Hombres Buenos (1942) i sobretot El Coyote (1944-51), traduïda a diverses llengües.
El total de la seva producció abasta uns 500 títols firmats sota diversos pseudònims.
Va dedicar-se també al serial radiofònic.
Dades dels Països Catalans 