Arxiu d'etiquetes: Madrid (morts a)

Martínez i Baldrich, Robert

(Tarragona, 6 gener 1895 – Madrid, 6 agost 1959)

Dibuixant. Signava només Baldrich. Fill gran del tinent general Severiano Martínez Anido.

Fou deixeble esporàdic de dibuix a l’Ateneu de Tarragona (1905), on fou company de Julio Antonio. Residí a Tetuan, i s’establí a Madrid (1917).

Dedicat a la il·lustració de revistes i a cartells publicitaris, elaborà un tipus de dona elegant i frívola molt característic dels anys 1920. Establert a Nova York (1928) col·laborà a “Vogue” i a d’altres importants revistes de modes, i fou molt cotitzat.

Darrerament conreà també la pintura a l’oli.

Martín i Coll, Antoni

(Reus, Baix Camp, 18 desembre 1671 – Madrid, després 1734)

Organista i teòric. Ingressà al convent de franciscans d’Alcalá de Henares, on fou organista, càrrec que exercí més tard a San Francisco el Grande, de Madrid. Fou amic de l’organista de la cort, Josep Elies.

Del 1706 al 1709 compilà quatre col·leccions d’obres per a orgue d’ell i d’altres autors.

Publicà dos tractats teòrics: Arte de canto llano (1714) i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su interpretación (1734).

Martí i Güell, Salvador

(Tarragona, 1885 – Madrid, 1950)

Veterinari. Exercí de veterinari municipal a Tarragona, fou inspector provincial d’higiene i sanitat pecuàries i inspector del servei veterinari del port de Barcelona (1928).

Es traslladà a Madrid (1931), on ocupà diferents càrrecs públics.

Contribuí a la creació de la Sociedad Española de Bromatología de la qual fou vice-president.

Marquina i Pichot, Lluís

(Barcelona, 25 maig 1904 – Madrid, 26 juny 1980)

Director cinematogràfic. Fill d’Eduard Marquina i Angulo.

Ha dirigit, entre d’altres, les pel·lícules Don Quintín el Amargao (1935), El bailarín y el trabajador (1936), Malvaloca, Doña María la Brava, Capitán Veneno (1950) i Valiente (1964).

Acabà Tuset Street (1968) quan Jordi Grau desistí de continuar-ne la filmació.

Mariner i Bigorra, Sebastià

(Vilaplana, Baix Camp, 12 setembre 1923 – Madrid, 25 gener 1988)

Lingüista i llatinista. Estudià filologia clàssica a Barcelona i es doctorà a Madrid. Catedràtic de llatí a Granada i, després, a Madrid.

Autor de treballs sobre lingüística i epigrafia, aplegats, la majoria, en revistes de les especialitats esmentades.

Entre els seus treballs cal esmentar Caràcter convencional del ritmo (1971), Interpretación de los modos de verbo catalán (1972), Inscripciones romanas de Barcelona (1973), Estudis estructurals del català (1975), El préstamo fonológico (1976), Diátesis múltiple de la serie en -dor (a) (1980) i Paradigma de les conjuncions adversatives en català medieval (1982).

Marina i Vega, Josep

(Figueres, Alt Empordà, 13 abril 1850 – Madrid, 30 gener 1926)

Militar. Participà en la Tercera Guerra Carlina i en la campanya de Filipines, i fou ascendit a general de brigada (1896).

Després va combatre a Cuba, i un cop tornat a la Península fou nomenat, successivament, governador civil de Barcelona, governador militar de València (1902) i sotssecretari del Ministeri de Guerra.

Enviat al Marroc com a governador militar de Melilla (1909), reprimí la insurrecció de les cabiles i fou nomenat alt comissari al Marroc.

Després fou capità general de Castella i Catalunya, i ministre de Guerra (1917).

Marín i Bonell, Manuel

(Morella, Ports, 16 agost 1892 – Madrid, 31 octubre 1973)

Enginyer. Estudià a Barcelona, on es llicencià en ciències.

Fou cap de la secció tècnica de telèfons de la Mancomunitat de Catalunya. El 1923 dirigí la instal·lació, a Balaguer, de la primera central automàtica de telèfons dels Països Catalans.

El 1930 es llicencià en enginyeria de telecomunicacions.

Ha escrit llibres de text, alguns en català.

Marimon i de Tord, Feliu de

(Barcelona, 1636 – Madrid, 1721)

Noble. Senyor i marquès (des del 1690) de Cerdanyola i senyor del castell de Sant Marçal.

Negocià la treva amb França (1685) i la fi del del conflicte dels primers gorretes (1687).

Regent del Consell d’Aragó (1688), residí a Madrid.

Fou el pare de Josep i de Ramon de Marimon i de Corbera-Santcliment.

Marianna d’Àustria

(Viena, Àustria, 23 desembre 1634 – Madrid, 16 maig 1696)

Reina i regent de Castella i de Catalunya-Aragó (1649-65). Esposa de Felip III i mare de Carles II.

En morir el seu marit (1665), fou nomenada regent durant la minoritat del seu fill. Mancada de capacitat política, confià el govern al pare Nithard (1666-69).

Joan Josep d’Àustria, germanastre de Carles II, confinà la reina a Toledo (1677-79), a la mort del qual (1679), la reina mare retornà a la cort, i a la influència en els afers públics a causa de la incapacitat de Carles II.

Maria Lluïsa Gabriela de Savoia

(Torí, Itàlia, 17 setembre 1688 – Madrid, 14 febrer 1714)

Reina de Castella (1701-14) i de Catalunya-Aragó (1701-05), pel seu matrimoni amb Felip V de Borbó, celebrat a Figueres el 1701.

Arran de la Guerra de Successió esdevingué molt anticatalana, i influí en la decisió del rei de no respectar les constitucions dels Països Catalans, arribà a afirmar que abans llançaria els seus fills pel balcó que no pas veure mantingudes les constitucions.

Morí abans de la caiguda de Barcelona en poder de Felip V.