Arxiu d'etiquetes: llinatges

Martina Castells i Ballespí

Castells i Ballespí -metges-

6 Respostes

Eren fills de Martí Castells i Melcior.

Frederic Castells i Ballespí  (Lleida, 1 gener 1851 – Tona, Osona, 1897)  Metge. Exercí a Lleida i a Barcelona. Es dedicà principalment a l’estudi social i mèdic de la prostitució. El 1889 fundà i dirigí la “Revista de Higiene y Policía Sanitaria”, i, a partir del 1893, dirigí també el “Boletín de la Academia de Higiene”. Morí arran de l’epidèmia de febre groga de Tona, que havia anat a estudiar.

Martina Castells i Ballespí  (Lleida, 23 juliol 1852 – Reus, Baix Camp, 21 gener 1884)  Metgessa. Fou una de les primeres dones llicenciades (1882) i la primera que va assolir el doctorat (4 octubre 1882) a la Península Ibèrica. En la seva curta vida professional publicà notables treballs sobre higiene i educació.

Camil Castells i Ballespí  (Camarasa, Noguera, 1854 – 1912)  Metge. Es doctorà el 1185 amb la tesi La tenia y su tratamiento, i també publicà Historia de la legislación sanitaria española (1897).

Rossend Castells i Ballespí  (Lleida, 21 octubre 1868 – Barcelona, 1942)  Metge. Com a metge de Sanitat militar fou destinar a la guerra de Cuba, on va caure ferit i restà invàlid. Es dedicà, a més, a la hidrologia.

Casanoves -família pintors-

1 Resposta

(Barcelona, segle XVII – segle XVIII)

Família de pintors, entre els quals figuren:

Antoni Casanoves  (Barcelona, segle XVII)  Pintor. Entre les seves obres figura curiosament la confecció d’uns nous gegants per a la processó de Corpus barcelonina (1653). El 1638 fou cònsol del gremi de pintors de la ciutat.

Joan Casanoves  (Barcelona, segle XVII – 1739)  Pintor. Autor d’un retrat de Felip V de Borbó.

Joan Casanoves i Ricart  (Catalunya ?, segle XVIII – 1756)  Pintor. El 1746 féu un retrat del rei d’Espanya, avui perdut. És autor del quadre de les Ànimes (1742), a l’església d’Andorra la Vella.

Antoni Casanoves i Torrents  (Barcelona, 1752 – 1796 ?)  Pintor. El més conegut de la família, que hom ha considerat autor d’una sèrie de dibuixos conservada al Museu d’Art de Barcelona, que probablement ha d’ésser atribuïda a Manuel Tremulles.

Casadesús -músics-

Deixa un comentari

(França, segle XIX – segle XX)

Dinastia de músics originària de Figueres (Alt Empordà).

Els membres més destacats foren Francís Casadesús (París, 1870 – Suresmes, França, 1954), compositor; i el seu nebot, Robert Casadesús (París, 1899 – 1972), pianista i compositor.

Brusi -impressors-

2 Respostes

(Catalunya, segle XIX – segle XX)

Família d’impressors i llibreters, iniciada per Antoni Brusi i Mirabent.

Borrassà -pintors-

4 Respostes

(Girona, segle XIV – segle XV)

(o Borraçà o Borraçan)  Família de pintors, segurament originaris del poble empordanès del mateix nom.

Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà.

El més antic és Guillem (I) Borrassà  (Girona, segle XIV – 1396)  Pintor. Documentat des del 1360. Tingué tres fills també pintors, Francesc (I) Borrassà, Lluís Borrassà i:

Guillem (II) Borrassà  (Girona, segle XIV – abans 1390)  Pintor. Com que morí abans que el seu pare, el taller familiar fou heretat pel seu germà segon Francesc (I).

Borja -llinatge-

13 Respostes

(Borja, Aragó, segle XIII – País Valencià, segle XVIII)

Família establerta a Xàtiva. Foren ducs de Gandia.

Adquiriren una gran importància en la vida política d’Itàlia i de l’Església romana durant els segles XV i XVI, ja que dos dels seus membres foren nomenats papes: Alfons de Borja –Calixt III– (1456-58) i Roderic de Borja –Alexandre VI– (1492-1503).

Bolòs -naturalistes-

3 Respostes

(Olot, Garrotxa, segle XVIII – )

Família de farmacèutics i naturalistes originària d’Olot.

El primer membre fou Antoni de Bolòs i Ferrussola (Olot, Garrotxa, 1714 – 1772)  Farmacèutic i naturalista. Féu exploracions botàniques en companyia del seu gendre Joan Minuart i de Josep Quer. Era avi de Francesc Xavier de Bolòs i Germà.

Boïl -llinatge-

8 Respostes

(Aragó, segle XII – País Valencià, segle XVII)

Família de militars i cavallers que s’establí a València el segle XIII.

Els seus membres participaren en la conquesta de València, i durant els segles XIV i XV, introduïren i fomentaren, en llur senyoriu de Manises, la indústria artística morisca de la ceràmica de reflexos metàl·lics.

Una branca d’aquesta família s’establí a Nàpols després que Alfons IV el Magnànim sotmeté aquell regne (1443).

L’estirp dels Boïl fou Garcia Asnares de Boïl (Aragó, segle XII – vers 1143)  Senyor de les valls de Gallani i del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:

Felip Boïl  (Aragó, segle XII)  Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:

Garcia Boïl  (Aragó, segle XII – segle XIII) Senyor del castell de Boïl (Aragó). Fou el pare de:

Benet Boïl  (Aragó, segle XII – segle XIII)  i de Pere Boïl  (Aragó, segle XII – País Valencià, segle XIII)  Ambdós germans prengueren part en la conquesta de València, on reberen terres. Pere donà origen a la branca valenciana dels Boïl i fou el pare de:

Guerau Boïl i Foces (País Valencià, segle XIII)  Fou el pare de Pere Boïl i d’Aragó.

Bearn, vescomtat de

45 Respostes

(Occitània)

Molts vescomtes eren membres de les famílies Montcada i Foix–Castellbó catalanes, que durant força temps regiren el vescomtat occità de Bearn.

Aquest s’associà així per un llarg període, de forma més o menys directa, a la història de Catalunya i de dues de les seves famílies més il·lustres i fecundes.

Barraquer -metges-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIX – segle XX)

Família de metges, iniciada per Josep Antoni Barraquer i Roviralta.