Arxiu d'etiquetes: Lleida (morts a)

Cervera, Guillem (III) de

7 Respostes

(Catalunya, segle XII – Lleida, 1172)

Senyor de Juneda i Cérvoles. Al patrimoni heretat del seu pare, Guillem (II) de Cervera, ajuntà el castell de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d’Anglesola. Prengué part en la conquesta de Lleida (1149), al costat dels comtes Ermengol VI d’Urgell i Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Fou administrador de la part de Lleida que correspongué al comte d’Urgell i s’instal·la en un gran casal conservat fins a la fi del segle XIV, règim que subsistí fins el 1228, en aconseguir Jaume I de Catalunya la renúncia d’Aurembiaix, aleshores comtessa d’Urgell, dels seus drets feudals de Lleida.

Fou un dels signants de la carta de població de Lleida (1150), així com de molts altres actes relacionats amb el repartiment de la jurisdicció de Tarragona i Tortosa en temps de Ramon Berenguer IV i d’Alfons I el Cast.

En el testament donà la Manresana de Juneda i un mas de Vilagrassa a Poblet; deixà hereu el seu fill Guillem (IV) de Cervera.

La seva vídua professà a l’orde del Císter i fou la primera abadessa de Vallbona de les Monges.

Casanoves, Joan Josep

Deixa un comentari

(Lleida, segle XVII – 1711)

Polític i jurista. Vers el 1670 era catedràtic de prima de l’Estudi General de Lleida.

El 1685, essent paer segon, rebé l’encàrrec d’escriure el Llibre verd major de la paeria. Copià els privilegis i els diplomes de l’arxiu municipal directament de l’original, sense gaire fidelitat. El llibre fou enllestit el 1691.

Durant la Guerra de Successió fou un dels membres més actius de la lluita contra Felip V de Borbó. Formà part (1705-07) de la junta de guerra.

Cardona i de Luna, Pere de

Deixa un comentari

(Catalunya, vers 1380 – Lleida, 9 desembre 1411)

Bisbe de Lleida (1407-11). Fill del comte Hug II de Cardona.

Canonge de Lleida, el papa Benet XIII el féu protonotari i, més tard (1407), bisbe de Lleida.

Després de la mort del rei Martí I l’Humà (1410) fou, com els seu germans, decidit partidari de Jaume II d’Urgell. Protegí la facció urgellista lleidatana dels Navès, però la seva mort prematura (1411) afavorí el partit dels Sescomes, enemics del comte d’Urgell.

Camporrells, Gombau de

Deixa un comentari

(Camporrells, Llitera, segle XII – Lleida, 22 abril 1205)

Bisbe de Lleida (1192-1205). D’un llinatge d’homes de paratge molt addicte a Ramon Berenguer IV de Barcelona. S’educà sota la direcció del bisbe Guillem Pere.

Havia estat el primer rector de Tamarit de Llitera (1150); el 1175 era canonge de Lleida, i després ardiaca major. El 1192 el capítol el nomenà bisbe. Clogué el concili provincial obert el 1190.

Anà a Roma, on aconseguí de Celestí III (1195) una butlla que reconeixia els límits de la diòcesi lleidatana fins a la línia Cinca-Alcanadre, en disputa amb el bisbe d’Osca.

L’any 1193 encomanà a Pere Sacoma l’obra de la seu de Lleida, iniciada el 1203. Fou enterrat en aquesta mateixa catedral.

Botel, Enric

Deixa un comentari

(Einbeck, Alemanya, segle XV – Lleida ?, segle XV)

Impressor. Segurament com a cap d’un grup d’impressors alemanys traslladats a la península ibèrica, fou un dels primers d’exercir la seva activitat professional per terres de la corona Catalano-aragonesa (Barcelona, 1476; Saragossa, 1476 i 1478, i Lleida, 1479).

Hom suposa, a partir d’un document datat a Barcelona el 1477, que el llibre més antic imprès a la Península Ibèrica, devia ésser fet a Barcelona, fruit del contracte del 1473 entre Holtz, Planck i Botel.

Borràs i Vilaplana, Ramon

2 Respostes

(Lleida, 1886 – 1967)

Artista fuster. Fill i successor de Ramon Borràs i Perelló.

Treballà amb el seu pare i continuà les activitats del taller familiar, que mantingué amb les mateixes característiques d’especialització en treballs d’església, amb una gran activitat i remarcable competència.

Fou el pare de:

  • Ramon Borràs i Vidal  (Lleida, 1914 – 1970)  Artista fuster. Des del 1939 ha dirigit el prestigiós taller familiar, acreditat en obres de fusteria per a esglésies, ja des del temps del seu avi Ramon Borràs i Perelló.
  • Lluís Borràs i Vidal  (Lleida, 1915 – ? )  Artista fuster. Ha destacat com a moblista.
  • Josep Borràs i Vidal  (Lleida, 1921 – ? )  Artista fuster.

Bergós i Dejuan, Joan

Deixa un comentari

(Lleida, 1859 – 1930)

Economista i polític. Vers el 1896 era corredor del comerç a Lleida, i feia alguns anys que s’havia integrat al moviment catalanista polític i literari.

El 1892 esdevingué el principal propagandista de les Bases de Manresa.

Fundà l’Associació Cultural Catalanista, en estreta col·laboració amb Unió Catalanista, de Barcelona. Impulsà els jocs florals a Lleida.

Bassecourt i de Thieulane, Procopi Francesc de

6 Respostes

(Catalunya, 1698 – Lleida, 1765)

Mariscal de camp. Baró de Maials, senyor de Llardecans i primer comte de Santa Clara.

Governador de Lleida a partir del 1761, promogué, sobretot a les Garrigues, la rompuda d’erms per al conreu d’oliveres, i la creació de l’Acadèmia d’Agricultura (1763), de poca durada. Fomentà, a més, les obres públiques i prengué algunes mesures d’urbanització.

Topà amb els regidors de Lleida, que pretenien de nomenar un batlle per a Almacelles (1763). Aplicà a Lleida les ordinacions de Carles III de Borbó sobre el repartiment industrial, a través d’una relació estadística sobre l’economia (1763).

Fou el pare de Joan Procopi de Bassecourt i de Bryas.

Baró, Ramon

Deixa un comentari

(Lleida, segle XV – 1464)

Ciutadà. Posseïa un obrador per a la fabricació de sabates.

Era paer en cap de la ciutat durant el setge de 1464, en què Lleida fou bloquejada, atacada i finalment ocupada per l’exèrcit de Joan II el Sense Fe.

Mostrà gran coratge i decisió a la defensa de la plaça, i participà personalment en accions de guerra.

Fou malferit en una sortida de la guarnició, i morí de les resultes.

Baget i Pàmies, Joan

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 1775 – Lleida, 1818)

Militar. Escrivà de professió. Coronel dels terços de voluntaris de Lleida, lluità en la segona batalla del Bruc (14 juny 1808) i defensà la línia de la dreta del Llobregat (1808-09). Intervingué en l’expedició que aconseguí d’aixecar el setge de Girona (16 agost 1808).

Retornat a Lleida (maig 1809), Baget derrotà novament els francesos al Cinca. A la fi del mateix 1809 fou fet presoner quan intentava de contenir les forces del comte d’Hébert, a Torres de Segre.