Arxiu d'etiquetes: Lleida (morts a)

Masferrer i Arquimbau, Francesc d’Assís

(Vic, Osona, 26 febrer 1847 – Lleida, 15 juliol 1901)

Filòsof psicologista. Germà de Josep, Ramon, Francesc de Paula i Joaquim. Després de llicenciar-se en dret i de doctorar-se en filosofia, fou professor de psicologia i d’ètica.

Autor d’un Programa razonado de un curso de filosofía elemental (1844) i d’un Resumen de las lecciones puestas en el curso de filosofía elemental (1891), treballs en què es palesa l’influx de Xavier Llorens i Barba.

Fou, en un altre camp, un dels fundadors de l’Esbart de Vic i mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona (1874).

Martínez i Lage, Nicolau

(A Corunya, Galícia, 1899 – Lleida, 1981)

Metge i caricaturista. Fou conegut pel pseudònim de Niko. Resident a Lleida des de molt jove, ha col·laborat en periòdics locals i nacionals i en diverses exposicions.

Les seves primeres caricatures foren publicades a les revistes “Zig-Zag”, “Corre-Vuela”, “El Peneca” i “Las Últimas Noticias” de Santiago de Xile.

Participà sovint en l’Exposició Internacional de l’Humor que se celebra cada any a Montreal (Canadà). Pertangué a l’Agrupación Vanguardista Hispana de Caricaturistas Personales.

Malla i Call, Ramon

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 4 setembre 1922 – Lleida, 18 abril 2014)

Bisbe de Lleida (1968-99). Rebé l’ordenació sacerdotal l’any 1948 i l’episcopal el 1968.

En l’etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, on viuen 70.000 persones, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se Barbastre-Montsó.

Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada, nunci del Vaticà a l’estat espanyol, que l’obligava a tornar a l’Aragó més d’un centenar d’obres d’art de les parròquies de la Franja segregades de la diòcesi de Lleida, que es conserven al Museu Diocesà de Lleida.

Magre i Ubach, Jaume

(Cervera, Segarra, 17 maig 1890 – Lleida, 2 març 1966)

Polític. Presidí la Joventut Republicana de Cervera i el Centre Obrer Instructiu de la Unió Republicana.

Per l’abril de 1931 proclamà la República a Cervera. Com a membre d’Esquerra Republicana, fou diputat al Parlament en representació de Lleida (novembre 1932).

Formà part de les comissions parlamentàries d’obres públiques, peticions i justícia i dret.

S’exilià a França el desembre de 1938 i no retornà fins 10 anys després.

Magre i Servet, Jaume

(Cervera, Segarra, 1924 – Lleida, 18 maig 1999)

Professor, polític i activista cultural. L’any 1939 s’exilià a Montpeller. En tornar dirigí, sota el mestratge de Pierre Deffontaines, una secció de l’Institut Francès de Barcelona a Cervera.

Des del 1955 fins al 1980 dirigí l’Alliance Française de Lleida. Interessat per l’art contemporani, creà la Petite Galerie (1968-76).

Intervingué en la majoria d’iniciatives a favor de la llengua i la cultura catalanes.

Fou regidor de cultura de l’ajuntament de Lleida durant els anys 1979-91, pel PSC.

Magarola i Fontanet, Pere de

(Vallromanes, Vallès Oriental, 7 octubre 1571 – Lleida, 20 desembre 1634)

Eclesiàstic. Fou prior de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona (1618-22) i, successivament, bisbe d’Elna (1622-27), de Vic (1627-34) i de Lleida.

Del 1623 al 1626 fou també president de la Generalitat de Catalunya.

Deixà dues obres de pietat mariana i unes Constitucions sinodals de Vic (1628).

Llot de Ribera, Miquel

(Clairà, Rosselló, 1555 – Lleida, 1607)

Eclesiàstic. Frare dominicà. Fou prior del convent de Perpinyà (1585), catedràtic de teologia i rector (1586) de l’Estudi de Perpinyà.

Procurador pel procés de canonització de sant Ramon de Penyafort, en va escriure el De laudabili vita (1595).

També escriví: Llibre… Del Gloriós Sant Joan Baptista (1590), Llibre de la translació… dels màrtirs… Abdon i Senén (1591) i un Epítome teològic (1595); en el primer demanava la impermeabilització militar i religiosa del Rosselló enfront de França.

Morí essent prior del convent de Lleida.

Llorens i Fàbrega, Joan

(Lleida, 1866 – 1937)

Escriptor. Era metge. Col·laborà a la revista “Lleida” amb treballs sobre història local.

El seu estudi La universitat de Lleida fou premiat als Jocs Florals lleidatans de 1900 i aparegué al volum dedicat a aquells (1901).

Ismä’ïl ibn Müsà

(Aragó ?, segle IX – Lleida ?, vers 890)

Senyor de Lleida i Saragossa.

Proclamà, juntament amb els seus germans, la revolta contra l’emir cordovès Muhammad I l’any 867 i ocupà Saragossa.

Durant uns deu anys, mitjançant l’aliança amb el rei Alfons III d’Astúries, i aprofitant el moviment nacionalista del rebel Umar ibn Hafsun, es mantingué independent.

Va admetre la sobirania de l’estat central (882) momentàniament, i després entrà a Lleida (884) i la fortificà contra les intencions hostils dels comtes de Barcelona.

Ibáñez i Neach, Ernest

(Lleida, 1920 – 23 març 2011)

Pintor. Deixeble de Josep Benseny. Evolucionà cap a un informalisme matèric ric en textures.

Ha estat un dels fundadors del Cercle de Belles Arts de Lleida i del Grup Cogul, i ha sobresortit per la seva tasca divulgadora.