Arxiu d'etiquetes: Lleida (morts a)

Gabernet i Farrán, Joan

Deixa un comentari

(Gra, Segarra, 1921 – Lleida ?, 13 setembre 1987)

Religiós jesuïta. Féu estudis de filosofia i teologia a Sant Cugat del Vallès.

Durant alguns anys fou professor al noviciat de l’orde establert a Raïmat, prop d’Alpicat (Segrià). Col·laborà a la revista lleidatana “Labor”.

Pronuncià bon nombre de conferències i tingué una intensa activitat als cercles religiosos de Lleida, que acabà ocasionant-li una topada que produí el seu allunyament de la diòcesi (1966).

És un dels autors del llibre col·lectiu Lleida, problema i realitat (1967).

Ferrer i Garcés, Ramon

Deixa un comentari

(Aitona, Segrià, 18 octubre 1803 – Barcelona, 1 gener 1872)

Metge. Va ser el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona.

Fou president de l’Ateneu Barcelonès i vice-president de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona.

Publicà, entre altres obres sobre medicina, Tratado de medicina legal (1848).

El seu germà fou Miquel Ferrer i Garcés  (Aitona, Segrià, 1817 – Lleida, 1896)  Polític i advocat. Fou governador civil de Barcelona durant la Primera República (1873).

Ferrer, Jaume (II) -pintor-

2 Respostes

(Lleida, segle XV – 1461)

Pintor. Possiblement fill de Jaume (I) Ferrer, influït per Bernat Martorell.

És autor del retaule de Verdú (vers 1434, al Museu Episcopal de Vic) i, molt probablement, del de la Mare de Déu, a la capella de la Paeria de Lleida, fet vers el 1439.

El 1457 pintà el retaule d’Alcover. Hom conserva el de Sant Julià d’Aspa (Museu Diocesà de Lleida) i un retaule de Sant Jeroni (col·lecció Fontana, Barcelona). Treballà amb Pere Teixidor cap al 1439.

Fou un colorista excel·lent del segon període gòtic internacional català.

El seu taller va ésser continuat pel seu fill Mateu Ferrer   (Lleida, segle XV – segle XVI)  Pintor. Documentat a Sixena el 1503. Resta d’ell un Jesús beneint, signat (capella de Sant Salvador, a la seu de Tarragona).

Ferrer, Jaume (I) -pintor-

4 Respostes

(Lleida, segle XIV – segle XV)

Pintor. Fou la figura més important de l’escola de Lleida. Influït primer pels Serra, posteriorment passà per una etapa de transició i es va acostar després a Lluís Borrassà.

Les obres més conegudes de la primera època són els retaules d’Albatàrrec, el de la Pietat de Castelló de Farfanya, els de la Granadella, Benavarri, Tamarit de Llitera, Estopanyà i Albelda; d’un moment de transició és el retaule de Montsó, i de la segona època, el Sant Sopar i una taula amb escenes de la vida de la Verge.

Hom li atribueix també quatre taules conservades a l’església de Sant Gregori the Great, a Nova York.

Potser fou fill seu Jaume (II) Ferrer.

Estadella i Arnó, Josep

Deixa un comentari

(Lleida, 13 maig 1880 – 6 desembre 1951)

Metge, polític i poeta. Fou tinent d’alcalde de Lleida i diputat provincial per Balaguer. Milità al partit republicà i fou conseller de la secció de beneficència i sanitat de la Mancomunitat de Catalunya.

Afecte al grup radical, fou elegit diputat durant la República (1933). Va ser ministre de Treball en governs presidits per Lerroux i Samper (1933-34).

Va escriure els llibres de poesia en català Campànules (1923), Clarors (1925), Floralesques (1928), L’argall (1931), Arquimesa (1936) i Corrandes i madrigals (1946).

Escolà i Cugat, Josep Maria

2 Respostes

(la Fatarella, Terra Alta, 1820 – Lleida, 9 octubre 1884)

Sacerdot. A Lleida fundà l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana.

Publicà un Repertorio de planes de sermones i un Breviario Mariano.

Elionor de Sicília i de Carintia

37 Respostes

(Sicília, Itàlia, 1325 – Lleida, 20 abril 1375)

Reina de Catalunya (1349-75). Era filla de Pere II de Sicília i d’Elisabet de Carintia.

Fou la tercera muller de Pere III el Cerimoniós, amb el qual es casà a València el 1349. Col·laborà eficaçment amb el seu marit, especialment en els esforços per acostar Sicília, governada pels seus germans, a Catalunya.

En la política interior del regnat, formà part del partit advers a Bernat II de Cabrera, gran conseller de Pere III, i fou ella qui en signà el procés en contra i en precipità l’execució (1364).

Fou enterrada al monestir de Poblet. Fills seus van ésser Joan I i Martí I l’Humà.

Domènech i Torres, Lluís

1 Resposta

(Lleida, 11 novembre 1911 – 25 gener 1992)

Entomòleg. Fill de Pere Domènech i Roura. S’ha especialitzat en lepidòpters diürns dels quals ha reunit una col·lecció d’uns 15.000 exemplars.

Fou president de la Societat Catalana de Lepidopterologia d’ençà de la seva fundació (1978). Ha publicat en revistes especialitzades nombrosos articles sobre els lepidòrters ropalòcers.

Domènech i Roura, Pere

11 Respostes

(Barcelona, 22 gener 1881 – Lleida, 7 maig 1962)

Arquitecte (1907), germà de Fèlix. Col·laborador del seu pare Lluís Domènech i Montaner a les obres de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.

Fou professor (des de l’any 1907) i catedràtic (1920-50) de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.

Arquitecte director de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, fou coautor del Palau Nacional i de l’Estadi, a la muntanya de Montjuïc, dins un ampul·lós monumentalisme.

Fou el pare de Lluís Domènech i Torres.

Domènech, Carles

Deixa un comentari

(Barbens, Pla d’Urgell, segle XVI – Lleida, 21 octubre 1582)

Prelat. Fou abat de Vilabertran i el 1580 fou consagrat bisbe de Lleida, després d’un temps de seu vacant que seguí a la mort del seu antecessor Miquel Tomàs.

La seva governació fou curta, i fou succeït a la seu per fra Benet de Tocco.