Arxiu d'etiquetes: lingüistes

Fundació Jaume I

13 Respostes

(Barcelona, 1978 – )

Fundació. Nom adoptat per la Fundació Carulla Font, creada el 1973 per Lluís Carulla i Canals i Maria Font per estimular l’activitat cultural catalana, especialment en els àmbits lingüístic i pedagògic.

Entre les seves activitats més rellevants hi ha la continuació de l’editorial Barcino, la publicació anual d’una Nadala sobre un tema monogràfic i la concessió de diversos premis, com el Premi d’Honor Jaume I (des del 1977), els Baldiri Reixac d’ensenyament (d’ençà del curs 1978-79), el Sanchis Guarner (des del 1981) i els de l’actuació cívica catalana (des del 1983), i publica la col·lecció “Els Nostres Clàssics” dins l’Editorial Barcino.

El 2014 adoptà el nom de Fundació Carulla.

Enllaç web: Fundació Carulla

Franquesa i Lluelles, Manuel

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1906 – Castelldefels, Baix Llobregat, 1978)

Lingüista. Ingressà al monestir de Montserrat el 1923 i fou ordenat sacerdot el 1930. Estudià els monestirs de Montserrat i de Beuron, a l’Escola Bíblica de Jerusalem i a l’Institut Bíblic de Roma.

Durant la guerra civil espanyola visqué a Alemanya i a Suïssa, on s’establí.

Va publicar un opuscle sobre El Tobor (1934). És autor d’un Diccionari de sinònims (1971) de la llengua catalana, molt ben acollit per la crítica, i que ha estat reeditat en diverses ocasions.

Febrers, Andreu

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 1734 – Gènova, Itàlia, 1790)

Missioner jesuïta i lingüista. Exercí la tasca pastoral entre els araucans, a Xile.

Publicà una gramàtica araucana: Arte de la lengua general del reino de Chile… (1764).

Expulsat (1767) en ésser proscrits els jesuïtes, s’establí a Itàlia, on publicà una Memoria católica (1783) en defensa del seu orde.

Duarte i Montserrat, Carles

2 Respostes

(Barcelona, 16 setembre 1959 – )

Poeta i lingüista. Germà d’Àngel.

Com a lingüista ha col·laborat amb J. Coromines i A.M. Badia i Margarit, i ha publicat llibres de lingüística històrica i de llenguatge jurídic i administratiu.

La seva poesia, inspirada en el paisatge i la cultura mediterranis, té com a temes centrals el somni, la tendresa i l’oblit, en un món de sensacions a través de la imaginació i la consciència.

Ha guanyat diversos premis de poesia.

Donadiu i Puignau, Delfí

Deixa un comentari

(Vilajuiga, Alt Empordà, 1845 – Barcelona, 14 agost 1904)

Catedràtic de llengua hebrea (1882) i de filosofia a la Universitat de Barcelona.

Publicà, a més de nombrosos opuscles de filosofia i ciència del llenguatge, Curso de geografía histórica (1873), Curso de metafísica (1881), Método de enseñanza de lengua hebrea (1881) i Diccionario de la lengua castellana (1890), amb correspondència catalana.

En col·laboració amb Rafael Bocanegra, va publicar Novísimo Diccionario Enciclopédico de la lengua castellana.

Diccionari Aguiló

4 Respostes

(Catalunya, 1915 – 1934)

Materials lexicogràfics. Aplegats per Marià Aguiló i Fuster que, sota la direcció de Pompeu Fabra i Manuel de Montoliu, foren publicats en 8 volums per l’Institut d’Estudis Catalans (1915-34).

Obra de consulta i no normativa, és important pel gran nombre d’exemples, trets d’una extensíssima bibliografia.

Bé que sovint resulti incomplet i fragmentari, esdevé imprescindible encara, sobretot per a l’estudi de la llengua antiga.

Cuenca i Ordinyana, Maria Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 7 gener 1964 – )

Lingüista. Professora del departament de filologia catalana de la Universitat de València.

Especialitzada en l’estudi de la sintaxi, és autora d’obres com L’oració composta (I); la coordinació (1988), L’oració composta (II); la subordinació (1991), Les oracions adversatives (1991, premi Pompeu Fabra 1990) i Sintaxi fonamental. Les categories gramaticals (1996).

És autora del volum Lingüística i ensenyament de llengües (1994). També publicà Teories gramaticals i ensenyament de llengües (1992) i Introducción a la lingüística cognitiva (1999), juntament amb Joseph Hilferty.

Cornellas, Climent

Deixa un comentari

(Perafita, Osona, 1815 – Catalunya, segle XIX)

Lingüista. Era llicenciat en dret. Ensenyà francès i anglès a Barcelona i a Madrid.

Féu una gramàtica per a l’aprenentatge de cada un d’aquells idiomes, amb catorze i sis edicions, respectivament.

També publicà El antigalicismo, obra escrita per evitar els gal·licismes fàcils a les versions del francès al castellà.

Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Segon

4 Respostes

(Catalunya, 30 abril 1986 – 11 maig 1986)

Congrés. Presidit per Antoni M. Badia i Margarit.

Es dividí en set seccions amb una seu particular per a cadascuna d’elles: normalització lingüística (Lleida), mitjans de comunicació i tecnologies (Perpinyà), sociologia (Girona), relació entre llengua i dret (Andorra), lingüística social (Illes Balears), ensenyament i llengua (Tarragona) i història de la llengua (València).

Congrés Internacional de la Llengua Catalana, Primer -1906-

12 Respostes

(Barcelona, del 13 al 18 octubre 1906)

Congrés. Celebrat amb l’objectiu de defensar i d’estudiar la llengua catalana. En fou promotor i president el filòleg mallorquí Antoni Maria Alcover (iniciador del Diccionari català-valencià-balear). El congrés es dividí en tres seccions: la filologico-històrica, la literària i la social-jurídica.

S’hi van inscriure més de 3.000 congressistes, de formació heterogènia, units per l’amor a la llengua, i s’hi van presentar 61 comunicacions, entre els autors de les quals cal esmentar els estrangers B. Schädel, A. Morel-Fatio, R. Foulché-Delbosc, P.E. Guarnerio, J.-J. Saroïhandy i E. Vogel; el castellà R. Menéndez Pidal, i els catalans Pompeu Fabra, Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents i Joan Alcover i Maspons.

Les sessions es van desenvolupar dins una atmosfera d’entusiasme, i malgrat el diletantisme d’alguna contribució, el congrés constituí una presa de consciència col·lectiva, assentà les bases d’un estudi científic del català i enfortí l’entitat del català dins el concert de la romanística.