Arxiu d'etiquetes: institucions

Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona

Deixa un comentari

(Barcelona, 1716 – 1803)

Acadèmia d’enginyeria militar, també coneguda per Acadèmia Militar de Barcelona. Fou fundada pel marquès de Worboom, general de l’exèrcit de Felip V de Borbó, el 1716, però no es posà en marxa fins el 1720; fou la primera de la península.

Residí inicialment a la Ciutadella de Barcelona i el 1752 es traslladà a l’antic convent de Sant Agustí Vell. Suprimida aleshores la universitat de Barcelona, restà com una de les poques institucions d’ensenyament superior de la ciutat.

El 1803 fou traslladada a l’Acadèmia d’Enginyers d’Alcalá de Henares.

Acadèmia de la Llengua Catalana

11 Respostes

(Barcelona, 1 gener 1881 – 1933)

Institució. Proposada per Francesc Pelagi Briz l’any 1868 amb l’intent d’oposar-se a l’anarquia ortogràfica derivada del fracàs dels Jocs Florals del 1863. El Primer Congrés Catalanista del 1880 en recollí la idea i n’acordà la creació.

Combatuda pel fet d’haver estat aprovada per un congrés polític, fou realitzada gràcies a l’entusiasme d’Àngel Guimerà. La intransigència dels criteris en pugna impossibilità la seva existència des de la primera sessió, tinguda el 19 d’octubre de 1881.

L’any 1915 fou ressuscitada pels elements contraris a l’Institut d’Estudis Catalans amb la finalitat de combatre les normes ortogràfiques del 1913. D’ací que no se’n aconseguí altre activitat que la confecció d’unes Regles ortogràfiques que foren promulgades l’any 1916.

Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

59 Respostes

(Barcelona, 22 gener 1777 – )

(AJILC)  Institució fundada amb el nom d’Acadèmia de Jurisprudència Teòrico-pràctica.

Interrompudes les seves activitats durant la Guerra del Francès, les reprengué –per iniciativa del Col·legi d’Advocats de Barcelona– el 6 de juny de 1840. Des de llavors resideix al domicili del Col·legi d’Advocats.

És integrada per trenta acadèmics numeraris. Té per finalitat la investigació i l’estudi del dret, el foment de la cultura jurídica, i l’emissió de comunicacions i dictàmens sobre projectes i reformes legislatives, i n’han format part els més importants juristes catalans.

L’any 1936 va organitzar el Primer Congrés Jurídic Català i el 1976 el Segon.

Enllaç web:  Acadèmia de Jurisprudència i Legislació

Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

3 Respostes

(Barcelona, 1931 – gener 1939)

Institució fundada amb la finalitat d’impulsar l’aspecte científic de la professió. Fou acollida i sostinguda pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona.

Entre el 1937 i el 1938 realitzà diverses activitats de caràcter científic i rebé protecció oficial.

Durant el curt període de la seva existència foren elaborats uns projectes molt ambiciosos, en forma de ponència, que romanen inèdits.

Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona

(Barcelona, 7 desembre 1887 – )

academia_ciencies_arts(RACAB)  Institució. Sorgí com a Conferència Físico-matemàtica Experimental, el 1765 es transformà en Reial Conferència Física, el 1770 s’anomenà Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts i el 1887 adoptà el nom actual.

Fomentà la investigació i la publicació de treballs científics, especialment els relacionats amb el país, des del 1835 publica unes “Memorias” i des del 1840 un “Boletín”.

En depèn l’Observatori Fabra, situat al Tibidabo (Barcelona).

Enllaç web:  Acadèmia de Ciències i Arts

Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres

1 Resposta

(Barcelona, 1940 – )

Institució. Fou fundada amb la finalitat de promoure la investigació econòmica i premiar la tasca dels economistes més destacats.

L’any 1958 foren aprovats els estatuts actuals i se li concedí el títol de reial.

Acadèmia d’Agricultura de Lleida

Deixa un comentari

(Lleida, 1763 – 1765)

Institució. Fundada pel corregidor de Lleida, Procope François de Bassecourt, baró de Maials, que en fou el president.

Tenia per objecte l’experimentació agrícola en terres comunals sotmeses al projecte de repartiment previst pel rei el 1758. Les iniciatives per artigar dutes a terme durant aquest any per la confraria de llauradors de Lleida al marge d’aquesta institució fan creure que la seva acció no fou massa eficaç.

Sembla que l’acadèmia deixà d’existir amb la mort del baró de Maials, esdevinguda el 1765.

Acadèmia Crítico-literària

Deixa un comentari

(Cervera, Segarra, 1756 – segle XVIII)

Institució. Fou proposada per Mateu Aimeric, amb la finalitat, segons l’escrit de proclamació, de promoure una restauració humanística, de desvetllar el sentit de la veritat i de purificar les escoles filosòfiques, oberta a la participació de teòlegs, juristes, filòsofs, historiadors, filòlegs, matemàtics, poetes.

Figuren com a membres, a l’esmentada proclamació, entre altres professors de la Universitat de Cervera, Josep Finestres i Ignasi de Dou, ultra el mateix Aimeric.

Acadèmia Bibliogràfica Mariana

3 Respostes

(Lleida, 12 octubre 1862 – )

(o Acadèmia Artístico-literària de Lleida)  Primera institució creada a la ciutat i encara subsistent. Creada pel sacerdot Josep M. Escolà i Cugat, el poeta Lluís Roca i Florejachs i Josep Mensa i Font.

La seva finalitat fou la de promoure el conreu de les lletres i les arts sota el signe del culte marià i tingué un paper important en el moviment de la Renaixença a Lleida.

A partir del 1878 organitzava anualment pel mes de maig un certamen literari sobre temes artístics i sobre la història de Lleida, i les obres premiades eren publicades en uns “Annals”. Fou el primer antecedent dels jocs florals lleidatans iniciats l’any 1895.

Avui ha perdut el seu caràcter originari.

Acadèmia Artístico-literària de Lleida *

Deixa un comentari

Forma amb que també és coneix l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana  (Lleida, 1862- ).