Arxiu d'etiquetes: institucions

Acadèmia Artístico-literària de Lleida *

Forma amb que també és coneix l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana  (Lleida, 1862- ).

Mancomunitat de Catalunya

(Catalunya, 6 abril 1914 – 20 març 1925)

Institució política. Fou creada per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes arran del decret del 1913 que autoritzava la unió de províncies de l’estat espanyol amb finalitats administratives.

Tres òrgans essencials sustentaren la base de l’entitat: l’assemblea general, el consell permanent i la presidència. L’assemblea, que a partir del 1919 comptà amb un president propi, era formada pels 96 diputats de les quatre províncies que es renovaven cada dos anys.

Mancomunitat de Catalunya

El Consell Permanent, una mena de govern regional, era constituït pel president i vuit consellers, dos dels quals eren elegits per província i de diferents tendències polítiques per evitar el monopoli polític.

El primer president fou Enric Prat de la Riba, elegit el 6 d’abril de 1914 i reelegit el 14 de maig de 1917. Quan morí fou substituït per Josep Puig i Cadafalch, que fou confirmat en la presidència el 1919, el 1921 i el 1923.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera (del gener de 1924 al març de 1925) ocupà la presidència Alfons Sala, fundador de la Unión Monárquica Nacional i col·laborador de Primo de Rivera, que el nomenà president de la institució, abans de la seva dissolució.

Universitat Rovira i Virgili

(Catalunya, 1991 – )

(URV)  Institució d’ensenyament superior. Creada pel Parlament de Catalunya.

En ella s’integren els centres universitaris que a les ciutats de Tarragona, Reus i Tortosa tenien les universitats de Barcelona i la Politècnica de Catalunya.

Ha estat pionera a l’estat espanyol en oferir una llicenciatura d’enologia i un graduat superior d’arqueologia.

Enllaç web: Universitat Rovira i Virgili

Universitat Ramon Llull

(Barcelona, 1 març 1990 – )

(URL)  Institució d’ensenyament superior. Reconeguda pel Parlament de Catalunya com la primera de caire privat del Principat.

Fou creada a partir de diversos centres universitaris, alguns de llarga tradició, pertanyents a institucions catòliques (l’Institut Químic de Sarrià, l’Escola Universitària de Mestres Blanquerna, l’Institut Universitari Observatori de l’Ebre, etc).

Posteriorment s’hi ha incorporat l’ESADE (1994) i l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona (1995).

A causa del seu origen divers no té una seu unitària i es troba dispersa per la ciutat de Barcelona.

Enllaç web: Universitat Ramon Llull

Universitat Politècnica de Catalunya

(Catalunya, març 1971 – )

(UPC)  Institució d’ensenyament superior. Integrada per diverses escoles tècniques superiors i universitàries de Catalunya, les més importants de les quals són l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectes de Barcelona i l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona.

A part dels centres de l’anomenada Zona Universitària de Barcelona, disposa de centres a Terrassa, Manresa, Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú i Castelldefels. Controla instituts i fundacions en col·laboració amb la Generalitat de Catalunya i el CSIC.

Els centres de ciutats com Girona, Lleida, Tarragona, a partir del 1991, i de Vic, a partir del 1997, van ser integrats als col·legis universitaris corresponents en esdevenir universitats.

Enllaç web: Universitat Politècnica de Catalunya

Metrònom, sala

(Barcelona, 1980 – )

Fundació, creada per Isabel de Pedro i Rafael Tous. Espai obert a tot tipus d’activitats culturals relacionades amb les últimes tendències artístiques. Durant la seva primera etapa, fins al 1983, ocupà un local al Carrer Berlinès, i l’any següent es traslladà al Born.

Com a fundació privada d’art contemporani disposa d’una important col·lecció d’art conceptual català, recopilada durant els anys 1970 i 1980, amb obres d’artistes catalans. També dóna suport a la creació contemporània per mitjà d’un programa d’exposicions, producció de projectes artístics, conferències i lectures teòriques, dansa i les setmanes de música contemporània on intervenen els compositors i intèrprets més importants del moment.

L’any 1982 l’Associació Catalana de Crítics d’Art li atorgà el premi a la millor programació d’exposicions de la temporada. Té també un centre de documentació d’art actual que inclou una col·lecció de llibres originals de diversos artistes.

La sala estigué tancada al públic del 1990 al 1995. Des del 1995 rep el suport d’institucions públiques com l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat, el Ministeri de Cultura i la Fundació Vila Casas.

El 2001 es creà Metrònom Lab, amb tres espais: un per a donar suport a l’experimentació i producció per a les creacions d’artistes residents; un segon per a ajudar en la creació de nous camps de comunicació en vídeo, i un tercer per al disseny tècnic de so.

Fundació Biblioteca Josep Pla

(Palafrugell, Baix Empordà, 6 juliol 1973 – )

Institució cultural privada. Creada amb representació institucional de l’ajuntament de Palafrugell i la diputació de Girona, dedicada a tenir cura del llegat literari de Josep Pla i a estudiar i difondre la seva obra.

L’any 2000 tingué el suport de la Fundació “La Caixa” per inaugurar un muntatge museogràfic permanent a la casa natal de l’escriptor a Palafrugell. Per mitjà de fotografies, documents, revistes i objectes vinculats a Pla, es fa un recorregut per la seva trajectòria literària. El muntatge posa l’èmfasi en la literatura més que no pas en el personatge i té una clara voluntat divulgativa. Així es completen els dos pilars bàsics de la Fundació: l’arxiu i centre de documentació, que conté la biblioteca planiana, i l’exposició museogràfica.

Facultat de Teologia de Catalunya -1986/ –

(Catalunya, 1986 – )

Nom que adopta la Facultat de Teologia de Barcelona. El 1984 desaparegué l’estructura de dues seccions i es formà un sol centre. Manté una estreta relació amb la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Catalunya, institució que es fa càrrec de les disciplines filosòfiques necessàries per a l’estudi de la teologia.

Té incorporats dos instituts de graus superiors: l’Institut de Teologia Fonamental, amb seu al Centre Borja de Sant Cugat del Vallès, i l’Institut de Litúrgia, creat pel Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona.

Altres institucions docents vinculades són l’Escola Universitària de Formació de Professors de Religió, el Centre d’Estudis Teològics de Mallorca, l’Escola de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona, l’Institut de Teologia de Barcelona (així com el de Tarragona i el de Girona), el Centre de Pensament Cristià de Manresa, l’Escola de Teologia de Tàrrega i el Centre d’Estudis Pastorals.

Escolania de Montserrat

(Montserrat, Bages, s XIV – )

Institució formada per una cinquantena de nois dedicats al cant del culte; resideixen al monestir, on compaginen l’estudi bàsic amb la formació musical.

Durant tota la seva història s’hi han format grans músics. Ha enregistrat diversos discos i ha donat concerts a Catalunya i l’estranger.

Enllaç web: Escolania de Montserrat

Escola Universitària Politècnica del Baix Llobregat

(Sant Just Desvern, Baix Llobregat, 1991 – )

(EUPBL)  Escola superior. Fundada dins de la Universitat Politècnica de Catalunya, per a impartir la titulació d’enginyeria tècnica en sistemes de telecomunicació. Traslladat a Castelldefels un cop acabada la construcció del nou campus. Ha estat un centre pilot a l’estat espanyol en la reforma de plans d’estudis i de mètodes docents.

El seu primer director, Xavier Bara, rebé l’any 1996, la medalla Jaume Vicens i Vives de la Generalitat de Catalunya, com a premi per la qualitat de l’ensenyament arran de les innovacions docents adoptades a l’escola, que s’estengueren a d’altres universitats d’arreu de l’estat.

A inicis del segle XXI passà a denominar-se Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aereoespacial de Castelldefels (EETAC).