(Barcelona, 1744 – 1808)
Fabricant d’indianes. Nebot i hereu de Josep Canaleta i Poc.
En esclatar la Guerra Gran (1793) es comprometé a pagar deu homes armats i a muntar la guàrdia de la ciutat amb trenta homes de la fàbrica un cop a la setmana.
L’any 1798 formà part del consistori municipal.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1864 – Reims, França, 1914)
Industrial. Continuà els negocis suro-tapers que el seu oncle Antoni Prats havia fundat a Reims el 1845, i creà un conjunt d’indústries, a Palafrugell i a Reims, on treballaven més de 250 obrers.
Fou president de la Cambra Oficial de Comerç d’Espanya a París.
(Barcelona, 6 febrer 1875 – 2 agost 1917)
Industrial cotoner i polític. President del Foment del Treball Nacional, milità en el Centre Nacionalista Republicà i després en la UFNR, de la qual fou membre de la junta directiva.
Fou diputat per Arenys de Mar (1907) a la Solidaritat Catalana i senador per Tarragona (1914). Fou vocal de la Federació Internacional Cotonera, celebrat a Barcelona el 1911. Presidí el consell d’administració d’“El Poble Català” i l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
Intervingué eficaçment en la revisió aranzelària del 1911 i en la solució de les vagues tèxtils i ferroviàries del 1914.
(Barcelona, 11 febrer 1845 – 13 febrer 1902)
Industrial. Treballà amb excel·lents resultats en la producció de pedra artificial, mosaics i conglomerats.
Introduí notables perfeccionaments, que posaren en bon lloc la indústria catalana d’aquestes matèries.
(Terrassa, Vallès Occidental, 9 març 1839 – 30 abril 1901)
Industrial i filantrop. Menà una intensa activitat de reformisme social a Terrassa, traduïda en la iniciació del sindicalisme agrícola i el cooperativisme i la construcció de cases barates vers 1890 (passatge Obrer).
En morir, deixà els mitjans per a la fundació de l’asil infantil obrer que duu el seu nom.
(Barcelona, segle XVII)
Fabricant i tècnic industrial. Originàriament era teixidor de lli. Aprengué a França i a Flandes les noves tècniques en la fabricació de teixits.
Tornat a Barcelona el 1682, sol·licità amb èxit un privilegi perquè li fos subvencionada una mena d’indústria-pilot dedicada a la fabricació de les especialitats que volia fer. El Consell de Cent li cedí locals a la Casa de Misericòrdia, i pagà les instal·lacions i els honoraris de Burgada mentre durà el seu privilegi.
Passat el termini de concessió, durant el qual els individus del gremi tenien dret a instruir-se sota la direcció de Burgada i treballant a la nova factoria, les especialitats restaven d’explotació gremial lliure i Burgada passava a la categoria de mestre de la confraria de Velers.
(Castellterçol, Moianès, segle XVIII – Catalunya, segle XVIII)
Paraire. Per haver excel·lit molt al seu ofici, fou un dels dos paraires triats per la Junta de Comerç de Barcelona per a trametre’ls en viatge d’estudis i de pràctiques a França, Holanda, Anglaterra i el nord d’Europa.
Visità gran nombre de fàbriques, segons el pla establert com a contribució al millorament tècnic de la indústria tèxtil de la llana.
(Barcelona, 14 juny 1920 – Palma de Mallorca, 22 agost 2006)
Enginyer industrial. Estudià a Barcelona, on es titulà el 1946. Amplià estudis a Itàlia, Alemanya, França, Gran Bretanya i els EUA.
Ha estat president i vice-president de diverses importants empreses i entitats financeres.
(Valls, Alt Camp, 23 gener 1875 – Barcelona, 1 abril 1949)
Industrial, escriptor i excursionista.
Publicà obres de divulgació de de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus (1928), Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (1933), i com a record dels seus viatges pel Pròxim Orient, els EUA i l’URSS, Impressions d’un viatge a Terra Santa (1926), Del país de les coses grans (1927) i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia (1935).
Establí la Fundació Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convoca, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans i que ha patrocinat diverses publicacions.
(Barcelona, 1905 – 1963)
Industrial. Fill d’Eusebi Bertrand i Serra. Presidí la Caixa de Jubilacions i Subsidis dels Treballadors de la Indústria Tèxtil (1946-63) i formà part de la Comissió Especial del Pla de Reestructuració de la Indústria Tèxtil Cotonera (1959) i de SECEA.
Presidí també la Catalana de Gas i Electricitat i fou conseller del Banco de España i del Banco Hispano Americano.
Dades dels Països Catalans 