(Palma de Mallorca, 1858 – Illes Balears, segle XX)
Jesuïta. Residí durant molts anys a Barcelona. El 1908 hi publicà, amb el títol de Cantemus Domino, una col·lecció de càntics religiosos de diversos autors.
Promogué la reforma de música sacra preconitzada per Pius X.
(Catalunya, segle XIII – Illes Balears, segle XIII)
(o Morella) Prelat. Fou bisbe de Mallorca.
Amb Jaume I el Conqueridor i diversos prelats catalans, assistí al concili de Lió de 1274.
(Menorca, 1229 – 1287)
(o regne de Menorca) Denominació donada a l’illa en el seu darrer període de dominació musulmana, després de la conquesta de Mallorca per Jaume I de Catalunya, cosa que li conferia una independència de fet en les relacions amb els estats cristians.
Es mantingué en la titulació dels reis de Catalunya-Aragó després de la conquesta de l’illa (1287) i posteriorment en la dels d’Espanya.
(Nàpols, Itàlia, vers 1280 – vers 1350)
Reina de Mallorca. Filla de Carles II d’Anjou, rei de Nàpols, i de Maria d’Hongria. Es casà amb l’infant Sanç (1304), hereu de la corona del regne de Mallorca.
Vídua (1324) i sense fills, contragué nou matrimoni amb Jaume (III) de Xèrica.
Se li atribueix un comportament extravagant i anormal.
(Barcelona, 1937 – 1938)
Revista ciclostilada quinzenal. Promoguda pels mallorquins residents a Barcelona. Informà de la situació de les Illes Balears durant la guerra civil.
Fou dirigida per Francesc de Sales Aguiló.
(Llucmajor, Mallorca, 25 octubre 1349)
Combat entaulat entre les forces de Pere III el Cerimoniós, dirigides per Gilabert de Centelles, i les de Jaume III de Mallorca.
Aquest darrer, que havia estat desposseït de les Illes Balears pel monarca catalano-aragonès, preparà una expedició a Mallorca amb l’ajut de la cort papal avinyonenca i de 120.000 escuts que obtingué de la venda de Montpeller al rei de França.
Malgrat els preparatius, fou derrotat i mort, i el seu fill Jaume IV de Mallorca fou fet presoner. Després d’aquesta batalla, Mallorca quedà definitivament unida a la corona de Catalunya-Aragó.
(Perpinyà, 24 agost 1338 – Sòria, Castella, 16 febrer 1375)
“el Pretendent” Rei de Mallorca i de Nàpols. Fill de Jaume III de Mallorca i de Constança d’Aragó. Participà en la batalla de Llucmajor, en la qual morí el seu pare i ell fou fet presoner del seu oncle Pere III el Cerimoniós (1349); tancat al castell de Xàtiva, el 1358 fou traslladat al Castell Nou de Barcelona.
El 1362 aconseguí d’escapar-se i es refugià a Nàpols, on va contraure matrimoni amb Joana I de Nàpols. Féu la guerra a Pere el Cerimoniós, comptant amb l’aliança i la protecció dels reis de Castella.
Envaí el Rosselló (1374) i penetrà en el Principat fins a les portes de Barcelona, però fou obligat a retirar-se a Aragó i Castella.
(Catània, Sicília, 5 abril 1315 – Llucmajor, Mallorca, 25 octubre 1349)
“el Temerari” Rei de Mallorca (1324-49). Era fill de l’infant Ferran de Mallorca i d’Isabel de Sabran. A la mort de Sanç I de Mallorca, predecessor seu, no fou reconegut com a rei per Jaume II de Catalunya, que volia reincorporar el regne de Mallorca a la seva corona.
La intervenció del papa Joan XXII, favorable a Jaume III, pogué deturar els intents de Jaume II, que ja havia ordenat al seu fill d’envair el Rosselló, bé que algunes tropes d’ocupació catalanes no abandonaren aquesta regió fins a l’any següent (1325). Durant la seva minoritat (fins al 1335), Gastó de Foix es rebel·là contra l’infant Felip de Mallorca, germà del rei Sanç I i tutor de Jaume III.
El 1336 contragué matrimoni amb Constança d’Aragó, filla d’Alfons III el Benigne, la qual els anys següents havia de jugar un paper molt important.
S’enemistà amb el rei de França, a causa de la baronia de Montpeller, per la qual cosa el monarca mallorquí havia de retre vassallatge a Felip IV.
Pere III el Cerimoniós, per tal de no haver d’ajudar al seu cunyat, cosa que estava obligat a fer en virtut dels vincles feudals, ideà un parany molt hàbil: convocà Jaume III a Corts. La no compareixença d’aquest permeté que el monarca peninsular li obrís un procés, en el qual l’acusà, entre altres coses, de la circulació de moneda francesa pels comtats.
L’any 1343, Pere III conquerí l’illa de Mallorca, que quedà incorporada a la corona catalano-aragonesa. Amb l’ajut de Felip VI de França, a qui va vendre la baronia de Montpeller, de Joana de Nàpols i amb el beneplàcit del papa, Jaume III intentà debades de recuperar el Rosselló, la Cerdanya i el Conflent i desembarcar a Mallorca (1347).
Pere el Cerimoniós trameté socors a Gilabert de Centelles, governador de l’illa des del 1343, el qual, amb l’ajuda del governador de Cerdanya, Riambau de Corbera, derrotà Jaume III a la batalla de Llucmajor, prop de Palma de Mallorca; el rei de Mallorca va morir en el combat.
Bé que encara el fill de Jaume III, Jaume IV, es titulà rei de Mallorca, Llucmajor representà la fi definitiva d’aquest regne com a entitat política independent.
(Montpeller, França, 31 març 1243 – Palma de Mallorca, 29 maig 1311)
“el Prudent” Rei de Mallorca (1276-1311). Era fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria. A la mort del seu pare, heretà el regne de Mallorca, que comprenia, ultra les illes Balears, els comtats de Rosselló i Cerdanya, la baronia de Montpeller i el vescomtat de Carladès.
En produir-se la rebel·lió dels comtes d’Urgell, Pallars i Foix, i del vescomte de Cardona contra el seu germà Pere II el Gran, ajudà els insurrectes, cosa que li valgué l’enemistat, ja palesa en vida de Jaume I, del rei de la corona catalano-aragonesa. En virtut de l’acord que posà fi al conflicte (1279) es reconegué feudatari del seu germà.
Pocs anys després, quan Felip III l’Ardit emprengué la conquesta dels estats de la corona catalano-aragonesa, refusà l’aliança amb Pere el Gran i s’oferí al rei francès per ajudar-lo.
El nou rei catalano-aragonès, Alfons II el Franc, en compliment de la voluntat paterna, envaí i conquerí Mallorca (1285) i Eivissa (1286). Des d’aquest moment Jaume II es veié immers en les complicades accions de la política internacional, especialment en la lluita entre França i la corona catalano-aragonesa, i Alfons II se’n proclamà rei.
En la pau d’Anagni (1295) el monarca Jaume II de Catalunya, li retornà el regne de Mallorca; en compensació el mallorquí va retre novament vassallatge al seu oncle (1297).
Els darrers anys de la vida els passà en continuades disputes amb França, a qui hagué de lliurar Montpeller. No pogué veure solucionats tampoc els problemes que li ocasionaven les possessions a la vall d’Aran.
Després de la pau d’Anagni acomplí una tasca d’organització interna dels seus estats. El comerç mallorquí va ésser competitiu del de la corona catalano-aragonesa.
Sostingué una bona amistat amb Ramon Llull, la personalitat més rellevant del seu regnat.
(Illes Balears, 1280 – Alacant, 10 octubre 1301)
Filla de Jaume II de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix. El 1285 fou capturada, amb la seva mare i tres germans, durant la incursió feta a Perpinyà per Pere II el Gran. La reina i Isabel foren alliberades, en tot cas, quan captors i presoners arribaren a la Jonquera (Alt Empordà). Els seus germans foren retinguts, en canvi, com a represàlia per la política francòfila de Jaume II.
L’any 1300 es casà a Requena amb el noble castellà Juan Manuel, nebot d’Alfons X el Savi, i fou instal·lada pel seu marit al castell de Huete. Tot seguit caigué malalta per un enyorament molt viu i el seu marit s’avingué a acompanyar-la a Mallorca per un temps. Foren rebuts per Bernat de Sarrià a Alacant, on havien d’embarcar-se, a la darreria de 1301, i on s’agreujà l’estat d’Isabel i morí al cap d’uns dies.
No deixà fills. El seu marit li servà un dol rigorós i prolongat, per bé que després es casaria amb Constança d’Aragó, cosina segona d’Isabel com a filla que era de Jaume II de Catalunya.
Dades dels Països Catalans 