(Penedès ?, 1318 – Catalunya, 1344)
Cronista. Monjo de Santes Creus, actuà com a notari el 1327 i el 1333.
És autor d’Opusculum, crònica llatina sobre fets del seu temps, el fragment conservat del qual abasta del 1282 al 1344, però sembla que l’original començava amb Ramon Berenguer IV de Barcelona.
L’obra ha estat estudiada modernament per Jordi Rubió i Balaguer. Part del seu contingut és pres pel Compendium de fra Bernat Mallol.
(Catalunya, segle XVI – Barcelona, 1637)
Cronista. Dominicà, ingressà al convent de Santa Caterina de Barcelona (1584).
Escriví la crònica en tres volums Lumen Domus o Annals del convent de santa Caterina de Barcelona, recull informatiu de qualsevol gènere d’esdeveniment ciutadà oficial i privat entre els anys 1219 i 1634; inèdita, és conservada a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
(Barcelona, 1877 – 9 gener 1951)
Advocat i historiador. Estudià les relacions de Napoleó i Catalunya i aplegà una important col·lecció bibliogràfica sobre aquest tema.
Publicà Historia jurídica de la Guerra de la Independencia (1918-23), Introducció a l’estudi de la guerra napoleònica a Catalunya (1927), La invasión napoleónica (1943) i Relaciones entre la invasión napoleónica y los movimentos revolucionarios de Cataluña (1941).
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1941).
(Palamós, Baix Empordà, 17 abril 1892 – Barcelona, 22 novembre 1952)
Historiador. Es llicencià en lletres a Barcelona (1916), conreà la pintura i estudià música amb Felip Pedrell i Enric Granados.
El 1922 fou nomenat conservador de l’Arxiu Històric de Barcelona. Poc temps abans de la seva mort fou elegit membre de l’Acadèmia de Bones Lletres.
La seva abundosa labor historiogràfica, molt dispersa en revistes i a “Barcelona Divulgación Histórica”, es reparteix entre Palamós (Catàleg dels pergamins de l’Arxiu Municipal de Palamós, 1935; El Palau Reial de Palamós, 1936; Los Pallarès en la historia de Palamós, 1948), Girona (La Força Vella de Girona en 1462-63, 1936) i Barcelona (Retablo de la Barcelona pretérita, 1934).
(Barcelona, 1521 – 3 gener 1603)
Historiador i escriptor. Fou deixeble de l’humanista Martí Ivarra. A partir del 1545, que fou nomenat catedràtic d’arts i filosofia, restà sempre estretament vinculat a la vida de la Universitat de Barcelona, de la qual esdevingué rector.
Col·laborà en la confecció de Lexicon latino-catalanum (1561) i escriví Cathalonia liber primis (en 4 volums, el primer publicat el 1588; els altres tres restaren inèdits).
Estimulador del conreu de la llengua catalana, fou jutge en el certamen poètic celebrat a Barcelona el 1580, i encara, el 1601, féu la Sentència dels versos catalans en el certamen celebrat en honor de sant Ramon de Penyafort. El Parnàs Català, de Marcillo, conté algunes de les seves poesies.
Sembla que compongué algun nobiliari.
(Sabadell ?, Vallès Occidental, 1505 – Salamanca, Castella, 1593)
Humanista i historiador. Estudià humanitats i grec a Alcalà (1545-47). Mestre de patges de Felip (després Felip II). El 1557 promogué a Barcelona l’edició d’obres literàries castellanes.
Vinculat a la cort -el 1587 fou nomenat cronista reial-, escriví per encàrrec uns intencionats elogis poètics, en llatí, de personatges com el duc d’Alba o dels qui ell anomenava pacificadors del Perú.
Va escriure El felicísimo viaje del muy alto y… poderoso príncipe don Felipe (1552), que tracta del viatge per Flandes i Alemanya de Felip II, el qual va acompanyar.
Altres obres són: De Afrodisio expugnato quod vulgo Aphricam vocant (1551), Túmulo imperial (1559), Encomio latino de don Fernando Álvarez de Toledo (1573), i aquelles que es refereixen al tema de les Índies (De rebus indicis o Vaccaeis i Rebelión de Pizarro en el Perú y vida de don Pedro Gasca).
(Catalunya, 1769 – 1816)
Extens dietari escrit en català per Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà. Ocupa seixanta volums manuscrits, conservats pels descendents.
Fou donat a conèixer per Manuel Ros i de Càrcer (1908) i publicats parcialment per Alexandre Gali (1954) i R. Boixareu.
En un català corrupte i un xic vulgar i amb clares intencions humorístiques, constitueix una minuciosa crònica privada de la societat benestant i de la Catalunya del seu temps.
N’hi ha una còpia manuscrita moderna en 52 volums a l’Institut Municipal d’Història de Barcelona.
(Vic, Osona, 1477 – Roma, Itàlia, 1527)
Eclesiàstic i cronista. Fill de Guillem Caçador. Estudià a Roma (1502) i a Viena.
Canonge de la catedral de Vic, a la qual renuncià (1513) a favor del seu germà Jaume. Capellà de Juli II, aquest l’envià (1511) com a legat apostòlic prop de Ferran II de Catalunya i dels reis de Navarra i Portugal per a la celebració del concili Laterà V.
Fou auditor de la Rota romana (1511) i el 1525 fou nomenat bisbe de l’Alguer, diòcesi que no regí personalment. Fou secretari del papa Lleó X.
És autor d’algunes obres llatines sobre dret canònic: Decisiones aureae… Curiae Romanca concernentes i Decisiones ac intelligentiae ad Regulas Cancelleriae diligenter collectae.
(Barcelona, 1930 – 26 setembre 2013)
Historiador i arqueòleg. Professor de la Universitat de Barcelona i conservador de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i secretari de la Societat Catalana d’Estudis Històrics.
És autor d’una tesi doctoral inèdita sobre el domini català a Sardenya i ha publicat Alfons el Cast (1960), Expansió catalana per la Mediterrània (1967) i diversos treballs sobre arqueologia medieval.
(Solsona, Solsonès, 5 abril 1781 – Madrid, 24 febrer 1834)
Militar i historiador. Germà de Josep Marià. Prengué part en les campanyes de Menorca (1801), de Portugal (1807) i en la Guerra del Francès.
Fou l’introductor dels viatges en diligència al Principat (1817). Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1816).
Publicà diverses obres històriques i sobre comunicacions: Plan de un Estado Mayor general (1809), Historia de las operaciones del ejército de Cataluña en la Guerra de la usurpación, o sea de la Independencia (1815), Memoria sobre la navegación del río Tajo… (1829), Mapa itinerario de los reinos de España y Portugal (1829), Guía general de correos, postas y caminos del reino (1830).
Dades dels Països Catalans 