Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona

(Barcelona, 1901 – )

Publicació de l’institució. Creada per iniciativa de Francesc Carreras i Candi.

Aparegué inicialment amb el títol de “Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona” i amb periodicitat trimestral; tanmateix, admetia col·laboracions en català. Del 1931 al 1936 (volums quinzè i setzè) aparegué el títol en català i seguint les normes gramaticals de l’Institut d’Estudis Catalans.

Interrompuda la publicació el 1936, el 1944 fou represa amb el títol en castellà i amb exclusió del català, que fou reintroduït tímidament el 1947, i que hi tingué una major participació des del 1961-62. A partir de 1957-58 la publicació és biennal.

Ha donat a conèixer un gran nombre de treballs d’investigació i de texts referents a la història, a la llengua i a la literatures catalanes, alguns d’ells fonamentals.

Busquets i Dalmau, Joan

(Girona, 18 febrer 1934 – 13 novembre 2018)

Sacerdot i historiador. Féu estudis d’història eclesiàstica i civil a Roma, Madrid i Barcelona i obtingué el títol de doctor amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII.

A Girona, compaginà les tasques pastorals amb les de professor al Seminari Menor, després ensenyà a l’Estudi General de Girona i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Per dues vegades fou rector del Seminari Major de Girona i, des del 1987, del Seminari Major Interdiocesà, amb seu a Barcelona.

Col·laborà habitualment en revistes pastorals i científiques. Entre els seus assaigs, cal destacar Martí Luter. Valoració actual de la Reforma (1986), premi Carles Rahola 1983.

Bruniquer i Riera, Esteve Gilabert

(Granollers, Vallès Oriental, 29 juliol 1561 – Barcelona, 1641)

Cronista. Fou notari públic de Barcelona, escrivà de ració del consell municipal (1603) i síndic de la ciutat (1608). Anà a Roma enviat pel Consell de Cent com a representant de la ciutat.

Per encàrrec del consell formà la Rubrica regiorum previlegiorum (1610), inèdita, continuà la Rúbrica d’ordinacions de Bernat Soler i redactà el Ceremonial dels magnífics consellers i regiment de la ciutat, coneguda per Rúbriques de Bruniquer, recopilació del dret administratiu de Barcelona, la qual fou començada el 1608 i va publicar-se entre els anys 1912 i 1916.

També escriví algunes obres sobre la ciutat, com la Relació sumària de l’antiga fundació i cristianisme de la ciutat de Barcelona…, obra redactada el 1630, que és una història més o menys llegendària de la ciutat amb la descripció dels aspectes econòmic, cultural, urbà i religiós, i que es publicà en dues edicions (1871 i 1885); així com també, el Manual de novells ardits o Dietari dels anys 1603-07.

Bruguera i Lladó, Mateu

(Mataró, Maresme, 1820 – Barcelona, 28 novembre 1882)

Historiador i eclesiàstic. Nomenat protonotari apostòlic el 1862, el 1867 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

És autor de Cronicón de Barcelona, Historia de la invicta y memorable bandera de Santa Eulalia (1861), Historia general de la Religiosa y Militar Orden de los Caballeros del Temple (1882) i d’Historia del memorable sitio y bloqueo de Barcelona y heroica defensa de los fueros y privilegios de Cataluña, en 1713 y 1714 (1871-72), la seva obra més important i en la qual utilitza, sense gaire ordre ni sistematització de les referències bibliogràfiques, una gran quantitat de materials documentals, alguns dels quals perduts actualment.

Brotons, Jeroni

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Notari de l’escrivania major del consell municipal de Barcelona.

El 1699 fou designat per a continuar el Ceremonial dels magnífics consellers d’Esteve Gilabert Bruniquer. Aquest les havia acabades per a l’any 1618, Joan Guiu les havia seguides fins al 1640 i Brotons les prolongà encara fins al 1714.

Una còpia seva serví per a l’edició d’aquest cerimonial amb el nom de Rúbriques de Bruniquer (1912-16).

Bové i Salvador, Salvador

(Reus, Baix Camp, juny 1869 – Badalona, Barcelonès, 15 juny 1915)

Historiador i lul·lista. Canonge magistral de la catedral d’Urgell, col·laborà a la “Revista de Catalunya” (1896-97).

És autor d’El canonge Pau Claris (1894), Institucions de Catalunya (1895), Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude (1896) i, com a especialista en l’estudi del lul·lisme, publicà, entre d’altres obres, Les doctrines lul·lianes (1904), El sistema científico luliano (1908) i Vida Coetània (1915).

Fundà la “Revista Lulliana” (1901-05).

Bou i Maqueda, Enric

(Barcelona, 3 març 1954 – )

Crític literari i historiador de la literatura catalana. Estudià filosofia i lletres i es doctorà en filologia catalana amb una tesi sobre Guerau de Liost.

Professor universitari, ha exercit la docència a universitats dels EUA.

Ha publicat diversos llibres sobre les obres d’escriptors catalans i ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana de Martí de Riquer, Antoni Comas i Joaquim Molas.

Botet i Sisó, Joaquim

(Girona, 2 desembre 1846 – 27 gener 1917)

Arqueòleg, numismata i historiador. Col·laborà en diverses publicacions del país i “Lo Geronès” i el diari “La Renaixensa” de Barcelona.

President de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de l’Acadèmia de Bones Lletres i membre corresponent de la Real Academia de la Historia.

De la seva producció destaquen Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporium (1879), Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Cataluña (1895), i la seva obra més important, Les monedes catalanes (1908-11), encara avui no superada com a visió de conjunt. Publicà també Condado de Gerona. Los condes beneficiarios (1890) i Cartoral de Carles Many (1905-09). Redactà el volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi.

Bosch i Pascual, Alfred

(Barcelona, 17 abril 1961 – )

Historiador, escriptor i polític. Professor d’història contemporània d’Àfrica a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i president del Centre d’Estudis Africans.

És autor d’assaigs, de recull de narracions i de novel·les. Les seves obres han guanyat importants premis literaris.

Elegit diputat el 2011 al Congrès espanyol per ERC, el 2014 fou elegit candidat del mateix partit per a l’alcaldia de Barcelona, d’on fou regidor del 2015 al 2019, any en que passà a ocupar el càrrec de conseller d’Exteriors de la Generalitat de Catalunya.

Bosch i Gimpera, Pere

(Barcelona, 22 març 1891 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 9 octubre 1974)

Prehistoriador i arqueòleg. Format a Barcelona i Alemanya, renovà la prehistòria peninsular.

Creador i director del Servei d’Investigacions Arqueològiques de l’IEC, començà un seguit d’excavacions sistemàtiques en diversos jaciments dels Països Catalans i fou també director de les excavacions d’Empúries.

Antic dirigent de la reforma universitària, fou nomenat rector de la Universitat de Barcelona (1933-39) i director del Museu Arqueològic de la ciutat (1932-39).

Exiliat a Mèxic el 1939 (era conseller de Justícia de la Generalitat), féu classes a la universitat, va ser cap de la divisió de filosofia i humanitats de la UNESCO, i s’interessà també per la prehistòria americana.

Va publicar: Etnologia de la península Ibèrica (1932), El poblamiento antiguo y los pueblos de España (1945), América antes de Cristóbal Colón (1967).