Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Garganta i Fàbrega, Josep Maria de

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1905 – Torrent, Horta, 1980)

Teòleg, historiador i filòsof. Fill de Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà, i germà de Joan i de Miquel. Professà al convent dominicà de Solsona (1926) i fou ordenat sacerdot a València, on inicià els estudis d’història i de filosofia a la Universitat.

Traslladat a Barcelona, fundà (1936) la revista “Dominicas”. El 1940 es llicencià en història, i el 1941 es graduà de lector en teologia. Dugué a terme una intensa tasca com a professor, historiador, predicador, etc.

Entre les seves obres cal esmentar Introducción a Santo Tomás de Aquino. Summa contra gentiles (1952), Acomodación de las estructuras de las prácticas de la vida religiosa a las exigencias modernas (1961) i Francisco Coll, fundador de las Dominicas de la Anunciata (1976). Cal destacar les introduccions que féu a les obres de sant Domènec (1966) i de sant Vicent Ferrer (1956).

Col·laborador assidu de la revista “Teología espiritual”, estudià la història de la província dominicana d’Aragó.

Garcia i López, Josep

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 1 febrer 1916 – Barcelona, 24 febrer 2015)

Historiador de la literatura. Va ser professor d’institut a Girona i Barcelona i catedràtic de llengua i literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona.

És autor d’una Historia de la literatura española (1948), una de les més completes, elaborades i comprensives que es publicaren en el seu temps, i després molt reeditada, i Introducción a la metodología del análisis estructural (1969).

García Cárcel, Ricardo

Deixa un comentari

(Requena, Plana d’Utiel, 10 desembre 1948 – )

Historiador. Catedràtic d’història moderna a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha col·laborat a les revistes “Estudis” i “Saitabi” i participà en la fundació de “Manuscrits” el 1985.

Entre les seves publicacions destaquen Moriscos i agermanats (1974), amb E. Ciscar, Las germanías de Valencia (1975), Población, jurisdicción y propiedad del obispado de Girona, siglos XIV-XVII (1976), amb M.V. Martínez Ruiz, Orígenes de la Inquisición Española. El tribunal de Valencia, 1478-1530 (1976), Herejía y sociedad en el siglo XVI. La Inquisición en Valencia, 1530-1609 (1979), Pau Claris. La revolta catalana (1980), Las culturas del siglo de oro (1989) i el Manual de Historia de España. 3. Siglos XVI-XVII (1991), amb col·laboració.

Galobardes i Vila, Miquel

2 Respostes

(Peralada, Alt Empordà, 1909 – Barcelona, 1971)

Historiador. Catedràtic d’institut, promogué diverses activitats culturals.

Director de les edicions del palau de Peralada, és autor d’estudis històrics: El monasterio de Santa María de Vilabertrán (1949). El convento del Carmen de Peralada (1953), El sepulcre de Peralada (1955), Peralada, condado, villa, palacio (1959) i Els remences (1971-73).

Fundació Cambó

3 Respostes

(París, França, 1930 – 1939)

Institució. Creada per Francesc Cambó per donar a conèixer la cultura catalana.

El seu inici fou la Biblioteca d’Història de Catalunya recollida per Joan Tarré. El seu primer emplaçament fou a l’Institut d’Archéologie de la Sorbona, i posteriorment l’anomenat Fons Cambó fou incorporat al Centre Universitari d’Estudis Catalans d’aquella mateixa universitat.

Patrocinà conferències sobre Catalunya i publicà uns pocs volums sobre arqueologia catalana.

La guerra civil n’interrompé les activitats.

Fullola i Pericot, Josep Maria

2 Respostes

(Barcelona, 1953 – )

Arqueòleg i prehistoriador. Nét de Lluís Pericot i Garcia i, en bona part, continuador de la seva tasca.

Professor numerari des del 1981 i, des del 1985, catedràtic de la Universitat de Barcelona, on ha fundat (1986) i ha dirigit el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques.

Especialitzat en l’estudi de les societats caçadores recol·lectores, ha centrat la seva tasca de recerca en les fases finals del paleolític superior i l’epipaleolític al vessant mediterrani ibèric, on ha realitzat excavacions a la Cova del Parco (Alòs de Balaguer) i a l’abric del Filador (Margalef de Montsant) i ha rellançat l’estudi dels materials de la cova del Parpalló (Gandia).

També ha dirigit un projecte de recerca sobre l’art rupestre a la Baixa Califòrnia (1989-92).

Entre les seves publicacions destaca Las industrias líticas del Paleolítico Superior Ibérico (1979).

Membre del Comitè Permanent de la Unió Internacional de Ciències Prehistòriques i Protohistòriques.

Fontanals i del Castillo, Joaquim

Deixa un comentari

(Cuba, 1842 – Barcelona, 20 gener 1895)

Historiador de l’art. Establert a Barcelona. Col·laborà al “Diario de Barcelona”. Fou membre de la Comissió de Monuments i de l’Acadèmia de Sant Jordi de Barcelona.

Estudià (1869) la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848. Col·laborà en la realització de la Historia General del Arte, de Lluís Domènech i Montaner.

És autor d’un treball molt seriós sobre la vida i l’obra d’un pintor català del segle XVIII, Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana (1877), reprès més tard per Santiago Alcolea en la seva tesi doctoral (1969).

Sobresortí també com a crític d’art.

Font i Gratacós, Llambert

Deixa un comentari

(Besalú, Garrotxa, 24 juliol 1896 – Girona, 17 abril 1980)

Eclesiàstic i historiador de l’art. Xantre de la catedral de Girona (1942) i prelat domèstic del papa (1962).

Ha estat director del Secretariat Catequístic Nacional (1956-65), i és autor del mètode JECEL.

Entre les seves publicacions cal remarcar L’ermita de Sant Elm de Sant Feliu de Guíxols (1929), Gerona, la catedral y el museo diocesano (1952) i, amb col·laboració, El tema eucarístico en el arte de España (1952).

Fonaments

Deixa un comentari

(Catalunya, 1978 – 1992)

Revista d’arqueologia, prehistòria i antiguitat. Fundada i dirigida per Miquel Tarradell fins a la seva mort.

És l’única publicació d’aquesta temàtica redactada íntegrament en català, i amb un abast geogràfic limitat essencialment als Països Catalans.

Fiveller de Clasquerí i de Bru, Joan Antoni de

2 Respostes

(Barcelona, 1758 – Teià, Maresme, 1856)

Noble i il·lustrat. Senyor de Margalef. Per matrimoni fou comte de Darnius i marquès de Villel, i el 1829 li fou concedit el ducat d’Almenara Alta amb grandesa d’Espanya.

Fou un membre actiu, des del 1786, de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, en la secció d’història, per a la qual féu diverses comunicacions, i, des del 1826, presidí l’Acadèmia de Bones Lletres (féu una monografia sobre el seu avantpassat Joan Fiveller).

Fou regidor degà de l’ajuntament de Barcelona 1806-20 (durant l’ocupació francesa de 1808-14 fugí de la ciutat), i després del Trienni Constitucional tornà a ocupar aquest càrrec (1824-33). Es retirà a Teià.