Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Finestres i de Monsalvo, Jaume

6 Respostes

(Barcelona, 1691 – Poblet, Conca de Barberà, 1769)

Historiador. Germà de Josep, Daniel, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. Ingressà a l’orde del Císter (1715), a Poblet, on professà (1716) i fou ordenat sacerdot (1721).

Ensenyà en els col·legis de l’orde a Osca i a Cervera, on fou rector del 1732 al 1736.

Per encàrrec de l’abat Francesc Fornaguera escriví una Historia del Real Monasterio de Poblet, en publicà el primer volum el 1746 i una edició completa, en cinc volums, entre el 1753 i el 1765 (reeditada a Barcelona el 1948).

Finestres i de Monsalvo, Daniel

8 Respostes

(Barcelona, 6 desembre 1702 – Cervera, Segarra, 6 gener 1744)

Religiós premonstratenc i historiador. Germà de Josep, Jaume, Francesc, Pere Joan, Marià i Ignasi. El seu nom real era Antoni. Havia estudiat humanitats amb els jesuïtes de Barcelona i a Bellpuig de les Avellanes, monestir on ingresà el 1717.

Cursà teologia a Cervera, i fou abat de Bellpuig (1728-31), sota el seu abadiat fou restaurat el temple i fou l’iniciador de la famosa escola historiogràfica avellanenca.

Després de la seva mort, per hemoptisi, i per por al contagi, foren cremats els seus treballs, entre els quals desaparegueren unes Notes per a la història del Real Monestir de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes amb que s’iniciava l’escola historiogràfica de Jaume Caresmar, Jaume Pasqual i Josep Martí.

Ferrer i Soler, Albert

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 4 juliol 1922 – 17 juny 1954)

Prehistoriador. Treballà sobretot a les comarques de Garraf i del Penedès.

Publicà El castro antiguo de San Miguel de Olérdola (1949), El poblamiento ibérico del Penedès y extensiones i altres articles sobre coves i jaciments prehistòrics, com les Guixeres de Vilobí (1953) i la cova del Batlle Vell de Pontons (1953-54).

Ferrer i Clariana, Lluís

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 27 agost 1909 – 10 octubre 1970)

Historiador. Fundà l’Obra de Sant Francesc (1945), dedicada a la restauració d’ermites de la comarca. Fou director de l’arxiu parroquial de Santa Maria de Mataró.

Publicà diversos articles i les monografies Testimoni del culte de les Santes (1961), Valldeig (1966) i, de més importància, Santa Maria de Mataró, en dos volums (1968-70).

Ferrer, Ramon

1 Resposta

(Barcelona, 1777 – 1821)

Eclesiàstic i historiador. Pertanyent a l’Oratori de Sant Felip Neri, des del 1801.

És notable la seva obra Barcelona cautiva (7 volums, 1815-19), en que descriu, en forma de dietari, la situació de la ciutat durant la dominació napoleònica (1808-14) i aporta un bon nombre de documents. A la fi de l’ocupació (1814) fou expulsat de la ciutat pel baró d’Habert.

Publicà també El joven francés en la Trapa de España (1814), una Relación (1814) sobre l’execució dels implicats en la Conspiració de l’Ascensió (fou confessor d’un d’ells com a vicari de Sant Just) i deixà inèdites altres obres i alguns fullets, com Efemérides barcelonesas i Barcelona antigua y moderna.

Morí víctima de la febre groga exercint el seu ministeri.

Fernández de Calderón i de Toledo, Antoni

Deixa un comentari

(Barcelona, 1722 – 1791)

Advocat, filòleg i historiador. Baró de Santa María das Arenas. Estudià a Cervera, i fou superintendent de Zamora (1752-62).

El 1762 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on llegí treballs d’història, d’epigrafia i d’etimologia catalans.

Feliu de la Penya i Farell, Narcís

19 Respostes

(Barcelona, octubre-novembre 1646 – 14 febrer 1712)

Advocat, publicista i historiador. Fill de Narcís Feliu i germà de Salvador. Assolí el grau de doctor en lleis. Fou l’home que centrà la recuperació econòmica catalana durant el darrer quart del segle XVII i el primer del XVIII, fins al 1714.

Tant en el camp de l’acció pràctica com en els seus escrits intentà d’introduir a Catalunya el marcantilisme comercial dels grans ports europeus. Portaveu dels gremis, aviat es convertí en l’home més important del grup actiu i progressista de la burgesia, que, d’ençà del 1680, començà a plantejar-se la recuperació del floriment de l’antic comerç català.

Membre destacat de la Junta de Comerç de Barcelona, el 1681 va publicar Político discurso en defensa de comercio y las artes de Cataluña, a petició dels gremis tèxtils barcelonins. Va publicar també Fénix de Cataluña. Compendio de sus antiguas grandezas y medios para renovarlas (1683), l’obra més representativa del moment històric i de l’ideari de Feliu i del seu col·laborador Martí Piles.

El 1691 féu publicar, sota el nom de Phesio Mayo, un Ramellet de tintures. El 1709 publicà Anales de Cataluña y epílogo de los hechos de la Nación catalana desde la primera población de España hasta el presente año (3 volums).

Les seves obres són escrites en castellà, bé que declara fer-ho per raons de propaganda.

Defensor de les pretensions dinàstiques de Carles d’Àustria, va ésser perseguit i empresonat per les autoritats borbòniques durant el període 1704-05. Després va ésser advocat del rei Carles III, que li va concedir l’hàbit de l’orde de Sant Jaume.

Farró i Fonalleras, Dolors

Deixa un comentari

(Girona, 1948 – Barcelona, 1998)

Museòloga i historiadora de l’art. S’inicià professionalment com a mestra a Girona i a Barcelona. L’any 1974 entrà a treballar al Museu d’Art de Catalunya i durant alguns anys en fou la responsable del departament d’educació.

Realitzà una tesi de llicenciatura sobre museus d’història, a partir del cas concret del Museu d’Història de la Ciutat de Girona, que fou editada pel Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1985 entrà al Museu Marès i en fou la directora entre el 1990 i 1994, etapa en què donà un fort impuls a la catalogació i publicació dels seus fons.

Falguera i Sivilla, Antoni de

2 Respostes

(Barcelona, 28 gener 1876 – 12 abril 1947)

Arquitecte (1900) i historiador de l’art. Adscrit al moviment modernista, en representà una vessant esteticista, bé que fou influït per Puig i Cadafalch.

Construí a Sentmenat, Tossa i Castellar del Vallès, llocs d’on fou arquitecte municipal, però les seves obres més representatives estan a Barcelona (Casa de la Lactància, 1910, Casa Chico, 1912, i l’Escola Municipal de Música, 1928).

Publicà una monografia sobre Sant Pere de Roda (1910), prologada per Josep Puig i Cadafalch, amb el qual col·laborà en l’obra bàsica L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18).

Fàbregas i Barri, Esteve

Deixa un comentari

(Lloret de Mar, Selva, 9 setembre 1910 – 16 agost 1999)

Escriptor i historiador. Els seus estudis se centren a l’àrea de la Costa Brava: Lloret de Mar (1859), Dos segles de marina catalana (1961) i Vint anys de turisme a la Costa Brava (1970).

Ha escrit també una detallada biografia del pintor Josep de Togores (1970).

Altres obres seves són: Alba de prima (1977), La serp es mossega la cua (1978), Boira il·luminada (1980), etc.