Arxiu d'etiquetes: història religiosa

Girona, bisbat de

223 Respostes

(Catalunya)

Demarcació de l’Església catòlica sota la jurisdicció del bisbe amb seu episcopal en la ciutat de Girona. Pertany a la província eclesiàstica Tarraconense, sota la dependència del metropolità de Tarragona.

Els primers indicis del cristianisme a la Gerunda romana són dels segles III i IV, com ho constaten el martiri de sant Feliu sota la persecució de Dioclecià, els sepulcres paleocristians conservats a l’església de Sant Feliu de Girona i la tradició de sant Narcís. Tanmateix, la primera notícia documental del bisbat és del segle V, i el primer bisbe conegut, Frontinià (516-517). La tradició dels bisbes de Girona, continuada permanentment, només es va interrompre sota la invasió dels àrabs (713-738).

El territori diocesà limita amb els de Perpinyà–Elna, Urgell, Vic i Barcelona, i comprèn el territori dels antics comtats de Girona, Besalú, Peralada i Empúries, amb algunes modificacions introduïdes el 1957. Empúries també fou bisbat (documentat des del segle VI, però desaparegué amb la invasió àrab del 713). També a Besalú es constituí un bisbat -per interessos polítics del comte Bernat Tallaferro-, però de vida efímera (1017-20).

La diòcesi de Girona se subdivideix en 24 arxiprestats que enclouen 387 parròquies, i s’organitza en quatre zones pastorals: Girona, Empordà, la costa i l’interior. A la ciutat té la cúria de govern i justícia i diverses delegacions i secretariats de servei pastoral.

El bisbe Lorenzana (1775-96) hi impulsà la vida acadèmica i creà la biblioteca; avui hi radiquen institucions docents i culturals. L’Arxiu Diocesà, que custodia una valuosa documentació, ha estat reorganitzat i ordenat des de 1980. També es creà un Museu Diocesà.

La catedral de Girona, dedicada a santa Maria, fou començada al segle XVI. En l’aspecte monumental, cal destacar-ne la col·legiata de Sant Feliu i els monestirs de Sant Pere de Galligants i Sant Daniel, dins la ciutat, i les esglésies foranes de Besalú, Santa Maria de Lledó, Santa Maria de Vilabertran, Sant Pere de Rodes, Sant Feliu de Guíxols, Sant Miquel de Fluvià, Castelló d’Empúries, Palera, Peralada, etc.

Enllaç: Bisbat de Girona

Gerra, orde de la

Deixa un comentari

(Catalunya, 1413)

(o de l’Assutzena)  Orde. Instituït per Ferran I de Catalunya.

La divisa fou una gerra d’assutzenes ressaltada d’un griu del qual penjava la imatge de la Mare de Déu de l’Antiga.

Tenia com a finalitat de protegir les vídues i els orfes i de defensar la religió.

Germans, Església dels

Deixa un comentari

(Girona, 1868 – )

Branca de l’Església Evangèlica. Fundada per Maria Gay i Tibau.

Poc abans del 1868, George Lawrence començà el seu apostolat a Catalunya. Es lliurà a diverses activitats i organitzà escoles per a l’ensenyament d’infants i comunitats a Barcelona i a Caldes de Montbui.

Els germans oberts constitueixen el grup evangèlic majoritari al Principat. El 1986, algunes de les assemblees de Barcelona i comarques veïnes formaren l’Asociación de Iglesias Cristianas Evangélicas (ADICE), que es proposa de reforçar l’evangelització i prestar una atenció particular a l’obra social.

Gavín, arxiu

1 Resposta

(Bellpuig de les Avellanes, Noguera, 1947 – )

Arxiu fotogràfic de cultura popular i religiosa principalment de Catalunya, creat per Josep Maria Gavín, i que també conté material procedent d’altres fonts documentals i col·leccions de particulars i d’entitats.

Aplega unes 243.000 fotografies i es pot considerar el més important del món del seu gènere.

Fins al 2008 la seu de l’arxiu fou Valldoreix (Sant Cugat del Vallès), i a partir d’aleshores es traslladà a la seu actual. Se’l defineix com a Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya.

Enllaç web:  Arxiu Gavín 

Garraf, priorat de

1 Resposta

(Sitges, Garraf, 1163 – 1423)

Antic priorat canonical agustinià (Sant Vicenç de Garraf), fundat el 1163 per Alfons I el Cast. Era anomenat generalment de Sant Vicenç de Pedrabona.

Tingué una escassa vitalitat: del segle XIV ençà només tenia prior. El 1423 s’uní a la canònica barcelonina de Santa Eulàlia del Camp.

Només en resten unes escasses ruïnes.

Foc Nou

6 Respostes

(Barcelona, 1974 – )

Revista mensual, al servei dels cristians de Catalunya. És la continuació de la “Circular informativa de pastoral litúrgica” que, des del 1964, publicava el Centre de Pastoral Litúrgica.

Des del 1976 es publicada per Publicisa amb la col·laboració d’Editorial Claret.

Pretén d’ésser un instrument de reflexió, des d’una òptica cristiana i catalana, sobre els fets principals que afecten l’Església, la cultura i la política, amb una orientació oberta i progressista.

Enllaç: Foc Nou

Felipnèria de la Immaculada Concepció

2 Respostes

(Vic, Osona)

Membre de l’institut religiós femení fundat el 1849 per Pere Bach i Targarona, prevere de l’Oratori.

L’institut fou aprovat per Roma el 1864. Des del 1858 eren de clausura de dret episcopal, que els fou treta modernament per lliurar-se a tasques més socials (residència femenina de joves i ancianes).

Té la casa mare a Vic (els Saits) i una altra a la Gleva.

Federació de Joves Cristians de Catalunya

11 Respostes

(Catalunya, 1931 – 1939)

(FEJOC)  Moviment juvenil catòlic i catalanista. Intentava de formar els joves en l’ideal evangèlic de la santedat i l’apostolat.

El bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, creà (22 abril 1931) el Secretariat de Joventut i el confià a Albert Bonet i Marrugat, el qual promogué el moviment.

En incorporar (1934) les cinc sots-federacions -agrícola, escola, de dependents, obrera i universitària-, es pretenia de convertir-la en l’organització oficial de la joventut d’Acció Catòlica, que s’estava reestructurant a causa de les noves normes dictades pel papa Pius XI; però, malgrat la confiança que la Federació tenia del metropolità de Tarragona, no ho aconseguí, i únicament fou reconeguda com a tal a Girona (1934).

Les unitats locals, constituïdes pels grups d’una mateixa població, s’agrupaven en les unions diocesanes, que eren presidides pels consells diocesans, el conjunt dels quals formaven el Consell Federal de Barcelona, que fou presidit, des del 1932, per Fèlix Millet i Maristany i n’era consiliari Albert Bonet.

Es crearen agrupacions esportives, culturals i recreatives, que oferien oportunitats de captació.

La Federació no fou restablerta en acabar-se la guerra civil.

Evangèliques Europees, Edicions

Deixa un comentari

(Barcelona, 1958 – 1965)

Editorial creada per a produir literatura protestant. Ha editat títols en català i castellà sobre Sagrada Escriptura, teologia, història, catequesi i novel·la, així com nombrosos opuscles i calendaris de fulls diaris.

Fundà la revista “Portavoz”, fins que el 1965 la direcció passà a una editora que rebé el mateix nom que aquesta publicació periòdica.

Eulogi

4 Respostes

(Catalunya, segle III – Tarragona, 21 gener 259)

Diaca de l’església de Tarragona, el qual compartí el martiri amb el seu bisbe, Fructuós, i el diaca Auguri sota Valerià i Gal·liè.

La seva festa se celebra el 21 de gener.