(Montblanc ?, Conca de Barberà, segle XVIII – Catalunya, segle XIX)
Físic i militar. Fou tinent del batalló de Montblanc, i lluità en la defensa de Tarragona contra Napoleó.
Fou professor de matemàtiques i membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, on llegí diverses comunicacions.
(Sedan, Xampanya, França, 17 novembre 1765 – Courcelles, França, 25 setembre 1840)
Militar napoleònic. Governador general de Catalunya des del 1810, en substitució del mariscal Augereau. Reformà els tributs, féu incendiar la catedral de Solsona i les poblacions de Manresa i Maià i ocupà el castell de Figueres.
Cooperà amb Suchet en l’ocupació del País Valencià. Fou substituït pel general Decaen (1811).
Els seus Souvenirs foren publicats el 1892.
(Aspes, Itàlia, 5 desembre 1766 – Montirone, Itàlia, 9 agost 1836)
Militar. Passà al servei de Napoleó, i assolí el grau de general (1796).
Durant la guerra del Francès fou nomenat cap de la divisió italiana que entrà a Catalunya amb les forces franceses de Duhesme (1808), per ordre d’aquest s’apoderà de la Ciutadella de Barcelona, on romangué com a cap de la guarnició. Participà en la presa de Mataró, on es distingí per les seves crueltats i pel seu afany de botí.
En dirigir-se Duhesme a Girona, hagué de restar a Barcelona, amb forces numèricament reduïdes, com a governador interí. Compensà la seva inferioritat de forces amb mesures extraordinàriament cruels, secundat per Ramon Casanova, cap de la tèrbola policia que havia organitzat.
Mitjançant extorsions assegurà el pagament de tributs extraordinaris dels barcelonins. La seva rapacitat i la de la seva amistançada milanesa La Ruga esdevingueren proverbials i culminaren en l’assassinat del ric usurer italià Josep Canton.
Destituït per Augereau (1809) mentre es trobava al setge de Girona, fou empresonat per la seva conducta venal. Alliberat (1813), fou enviat a Nàpols.
(Lleida, 18 juny 1808 – Catalunya, 1812)
Organisme autònom. Format pels patriotes per tal de prendre la direcció de la lluita contra els francesos durant la guerra del Francès.
Era formada per un representant de cada districte o corregiment, a cadascun dels quals funcionava, en relació de dependència amb la Superior, una Junta Corregimental. La Junta Superior actuà amb plena autonomia durant poc temps fins que, en ésser formada la Junta Central o Suprema (1809) de la Península, hi envià dos representants.
Les seves funcions fonamentals foren l’organització i el sosteniment de les forces militars i l’administració general en matèria financera.
Durant els quatre anys i mig d’existència, les incidències de la guerra obligaren la Junta Superior a canviar de residència 22 vegades.
Fou suprimida per ordre de la Corts de Cadis i fou substituïda per una diputació de la provincia de Catalunya.
(Catalunya, 1812 – 1814)
Organisme. Creat pel governador francès de Catalunya, Charles Decaen, per tal de separar els religiosos exclaustrats de la jurisdicció eclesiàstica ordinària a la qual havien estat sotmesos en ésser secularitzats, que es mostraven reticents davant el govern d’ocupació.
La presidí V. Sopena, dominicà.
(Barcelona, 9 juny 1808 – 28 agost 1808)
Organisme afrancesat. Creat pel capità general José de Ezpeleta i l’intendent Asanza, l’integraven membres de l’Audiència i de l’Ajuntament, nobles, clergues i comerciants.
Tenia per finalitat obtenir tributs i proveïments per a l’exèrcit francès. Davant la impossibilitat de recollir els tributs en una quantitat suficient, el lloctinent de Duhesme, Giuseppe Lechi, empresonà nobles i comerciants.
La fugida de Barcelona dels seus membres implicà la seva desaparició.
(Lleida, 29 maig 1808 – 18 juny 1808)
Organisme polític, constituït després de les abdicacions de Baiona.
Fou la primera junta local del Principat, a l’inici de la guerra del Francès.
Promogué, invitant-hi les restants juntes locals, la creació d’una Junta Superior de Govern del Principat de Catalunya.
(Corte, Còrsega, 7 gener 1768 – Florència, Itàlia, 28 juliol 1844)
(o Josep I d’Espanya) Rei d’Espanya (1808-13) durant la guerra del Francès. Germà de Napoleó, conegut popularment pel nom de Pepe Botella.
El seu germà li oferí la corona d’Espanya; tot seguit, però, n’hagué de fugir, l’endemà mateix de la batalla de Bailén. Napoleó l’hi tornà a posar, bé que sota les seves ordres.
Mancat d’acceptació popular i incapaç de fer cara a la difícil situació de govern que se li plantejava, hagué de tornar-ne a fugir després de la derrota de Vitòria (1813).
(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 18 març 1785 – Girona, 10 setembre 1858)
Heroïna de la guerra del Francès. Era germana de Jaume i Manuel.
Casada amb l’irlandès Latino Fitz-Gerald, tinent de les forces que defensaven Girona el 1808.
Es distingí en la defensa d’aquesta ciutat durant el setge del 1809 i fou comandant de l’esquadra de Sant Narcís de la companyia de Santa Bàrbara.
Veure> guerra del Francès (conflicte bèl·lic a tots els Països Catalans, 1808-14).
Dades dels Països Catalans 