Arxiu d'etiquetes: guerra Francès

Oliver i Salvà, Guillem

(Palma de Mallorca, 18 març 1775 – Barcelona, 1 agost 1839)

Home d’empresa i polític. Durant la guerra del Francès es va encarregar d’equipar l’exèrcit del Principat.

Va ésser diputat a corts (1820) i, com a vocal de la Junta Governativa de Barcelona del 1835, va redactar el manifest que aquesta va adreçar als catalans incitant-los a combatre per les idees liberals. L’any 1837 va ésser batlle de Barcelona.

Coneixedor de diversos idiomes, es va dedicar a l’estudi de les ciències exactes i polítiques.

Va escriure unes Memorias económico-patológicas (1820), entre altres obres.

Montserrat, departament de

(Catalunya, 1812 – 1814)

Un dels quatre departaments en que fou dividit el Principat durant la seva annexió a l’imperi Francès.

Comprenia els corregiments de Barcelona, de Mataró, el sector meridional del de Manresa i el de Vilafranca del Penedès. El prefecte residia a Barcelona.

Els antics corregiments, una mica modificats i amb l’agregació del de Mataró i el de Barcelona, esdevingueren els districtes de Barcelona, Manresa i Vilafranca del Penedès.

En fou el primer prefecte el comte Treilhard.

Montanyà i Coca, Ramon

(Navès, Solsonès, 10 agost 1752 – Manresa, Bages, 1811)

Sacerdot i guerriller. Era canonge de la seu de Manresa en esclatar la guerra del Francès (1808).

Fou cap de la junta de govern creada a la ciutat per oposar-se a la penetració francesa i com a comandant general del sometent lluità a la primera batalla del Bruc.

Moncey, Bon Adrien Jeannot de

(Palise, França, 31 juliol 1754 – París, França, 20 abril 1842)

Militar. El 1808 durant la guerra del Francès, fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València sense èxit.

El 1823 Lluís XVIII l’envià a Catalunya com a part de l’expedició dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals.

Milans del Bosch i Arquer, Francesc

(Sant Vicenç de Montalt, Maresme, 28 febrer 1769 – 2 desembre 1834)

Guerriller i general. Durant la guerra del Francès, al capdavant de sometents catalans, obtingué diverses victòries, com les d’Hostalric (1808) i l’acció de Sabadell (1810), sobre les tropes napoleòniques. Pels seus mèrits com a guerriller fou ascendit a general.

D’idees liberals, lluità per aconseguir el triomf de la causa constitucional. Intentà un pronunciament antiabsolutista a Catalunya (1817), però fou descobert i s’exilià.

Tornà el 1820, però hagué de tornar-se a refugiar a França després de la restauració absolutista (1823).

Morí en intentar una invasió liberal des de França.

Margalef, batalla de -1810-

(Margalef / Torregrossa, Pla d’Urgell, 23 abril 1810)

Fet d’armes de la Guerra del Francès, entre les forces del general francès Suchet i les que anaven a defensar Lleida, a les ordres d’Enrique J. O’Donnell, que foren encerclades i uns 5.000 homes foren fets presoners.

Aleshores Suchet pogué prendre Lleida, que resistí encara un mes.

Marcó del Pont, Francisco

(Vigo, Pontevedra, Galícia, 4 octubre 1765 – Lujan, Argentina, 19 maig 1819)

Militar. Durant la guerra del Francès sobresortí pels seus mèrits. El 1808 manava el batalló lleuger de voluntaris de Tarragona, destacat a Navarra.

Amb un centenar d’homes pogué anar a Saragossa, on participà a les dues defenses, i el 1809 ja era mariscal de camp. En 1810-11 era comandant general d’Aragó. El 1814 fou nomenat governador militar de Tortosa.

Ascendit a capità general el 1815, fou nomenat també president de la Reial Audiència de Xile.

El 1817 caigué presoner dels independentistes de San Martín. Morí en captiveri, després d’un primer empresonament en condicions bastant dures a Punta San Luis.

Mansuet

(Catalunya, segle XVIII – Castellbell i el Vilar, Bages, 1811)

Guerriller semi-llegendari de la Guerra del Francès. Assistí a l’Escola de Comandaments de Berga.

Les seves actuacions han estat situades entorn de Montserrat. Es refugiava en una cova de Collbató.

Fou descobert i capturat pels francesos i afusellat davant de casa seva.

Manso i Solà, Josep

(Borredà, Berguedà, 26 setembre 1785 – Madrid, 22 març 1863)

Militar. Fill de teixidors, fou un destacat guerriller en la guerra del Francès.

Havent-se distingit com un dels herois de la victòria del Bruc, acceptà el càrrec de tinent i organitzà una companyia que, a Vilafranca del Penedès, s’incorporà a d’altres per formar un terç. Famós per les seves gestes, defensà Roses i guanyà l’acció del Llobregat (9 març 1808).

Després d’haver tornat Ferran VII de Borbó, extirpà el bandidatge a Catalunya (1816). Nomenat capità general de Galícia, el 1835 ho fou de Catalunya, després d’ésser ascendit a tinent general.

El 1844 li fou concedit el títol de comte del Llobregat i el 1847 es retirà de la vida política.

Fou el pare de Josep Manso i Juliol.

Malet, Antoine

(Arras, Artois, França, segle XVIII – Madrid, 12 juny 1825)

Militar i marquès de Coupigny. Lluità contra Napoleó a la Guerra del Francès.

Fou capità general interí de Catalunya (1809), però no ajudà els barcelonins a revoltar-se contra l’ocupació.

En 1812-20 fou capità general de les Balears. Com a tal, hagué de fer executar el general Lacy (1817), fet pel qual hagué d’abandonar Mallorca en proclamar-se el règim constitucional (1820).