(Girona, segle XIV – València, 9 febrer 1369)
Bisbe de València (1356-69). Fill de Ramon de Blanes, i d’Aldonça de Fenollet.
Essent abat secular de Sant Feliu de Girona, fou elegit bisbe del capítol valencià i ratificat per Innocenci VI.
Celebrà sínodes el 1357 i el 1368, consagrà l’altar major de la catedral (1357) i impulsà l’edificació de l’aula capitular. Formà part del consell de regència de Catalunya quan Pere III el Cerimoniós passà a Sardenya el 1354.
(Girona, 1787 – Palol d’Onyar, Gironès, 1845)
Dama. Formà part de la companyia de Santa Bàrbara que defensà Girona, el 1809, contra els napoleònics. Li fou conferit el grau de comandant.
Fou condecorada i pensionada el 1816. Al Museu Provincial gironí fou posat el seu retrat.
(Girona, 28 juny 1954 – )
Economista i política. Doctora en economia per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Fabià Estapé i impartí classes en l’esmentada universitat.
Els anys 1980 treballà al departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya, on s’encarregà del Centre de Desenvolupament Empresarial i presidí el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya. L’any 1990 s’incorporà al Banc de Sabadell com a secretària general tècnica.
El 1997 fou nomenada directora general de Retevisión, càrrec que exercí fins al seu nomenament (2000) com a ministra de ciència i tecnologia del govern presidit per J. M. Aznar.
(Girona, 29 octubre 1892 – Berga, Berguedà, 3 setembre 1974)
Escriptora. Filla de Prudenci Bertrana i Comte, que col·laborà en la seva primera novel·la (L’illa perduda, 1935) i el qual ella biografià (Una vida, 1965).
La seva narrativa, realista i sensual, reflecteix els seus viatges en les narracions de Paradisos oceànics (1930), Peikea (1934), El Marroc sensual i fanàtic (1936) i en les novel·les Edelweis (1937) i Ariatea (1960); l’afecte als animals en els contes d’Ovidi (1965); l’interès per l’infància en les novel·les Camins de somni (1955) i La nimfa d’argila (1959); la Segona Guerra Mundial en Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958); la problemàtica matrimonial en Fracàs (1966); i el turisme en Vent de grop (1967).
Publicà dues obres autobiogràfiques: Memòries fins al 1935 (1973) i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).
(Girona, segle XVII – Gènova, Itàlia, 1719)
Arquebisbe de Tarragona (1711-19). Essent ardiaca de Lleida fou presentat per a la seu tarragonina per Carles III, l’arxiduc d’Àustria, i nomenat per Climent XI, però no es pogué fer present a Tarragona fins l’abril de 1713.
Per discrepar amb Felip V de Borbó, aquest el desterrà a França. Es refugià després a Mallorca, en territori austròfil. Ocupada l’illa pels borbònics en 1715, hagué de passar a Liorna. Ja no es reintegrà a la seva seu.
(Girona, segle XIX – Barcelona ?, segle XIX)
Economista. Residí habitualment a Barcelona, dedicat a activitats financeres.
És autor de diversos treballs sobre economia, com els titulats Memorias acerca de la necesidad, justicia y utilidad del sistema protector, que era una apologia del proteccionisme aranzelari, i Situación económica de España, su presente y su porvenir.
(Girona, 28 novembre 1909 – 7 juny 1983)
Historiador. Doctor en filosofia i lletres i arxiver del municipi de Girona (1939-79).
Va escriure diversos estudis històrics, preferentment de tema gironí: El capitol de Girona i els Estudis Generals (1936), La biblioteca de la Catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta (1947, tesi doctoral), La cultura a Girona de l’edat mitjana al Renaixement (1976).
Fou secretari fundador, i després vice-president de l’Institut d’Estudis Gironins. Fou també membre corresponent de les acadèmies de Historia de Madrid (1946), de la de Bones Lletres de Barcelona (1950) i de la institució Fernando el Católico (1959).
(Girona, 1921 – Barcelona, 2 desembre 2017)
Arquitecte. Catedràtic a Barcelona, fou membre del Grup R i secretari del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i Balears.
Amb Joaquim Gili obtingué el Premi FAD (1961).
Especialista en el càlcul del formigó armat, col·laborà en el projecte del nou camp del Futbol Club Barcelona.
(Girona, 29 desembre 1914 – Barcelona, 14 febrer 2002)
Jugador i tècnic de futbol. Jugà amb el Girona F.C. (1929-35), el Futbol Club Barcelona (1935-37 i 1941-45), el Seta (1937-39) i el Gimnàstic de Tarragona (1945-50).
Posteriorment, féu de tècnic en diversos equips, entre els quals la selecció espanyola (1966-68), el F.C. Barcelona (1969-71) i el Saragossa (1971-72).
(Girona, 1916 – les Borges del Camp, Baix Camp, 9 març 1993)
Escriptor. Es llicencià en filosofia i lletres el 1939. El 1950 es doctorà en història. Des de 1954 fou professor adjunt de la Universitat de Barcelona.
Ha publicat: El historiador Shakespeare (1945), Historia Universal, Historia de la civilización, Forjadores del siglo XX, Historia de Roma, Grandes enigmas de la historia, Validos y favoritas, Historia de la Humanidad i Veintiocho siglos de creencias religiosas.
Ha traduït diverses obres històriques i ha fet traduccions bilingües de Shakespeare.
Sovintejà les conferències i les col·laboracions a revistes.
Dades dels Països Catalans 