Arxiu d'etiquetes: Girona (nascuts a)

Camós, Narcís

Deixa un comentari

(Girona, segle XVII – Barcelona ?, segle XVII)

Religiós dominicà i escriptor. Residí al convent de Santa Caterina de Barcelona.

Publicà un llibre titulat Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña (Barcelona 1657, reeditat a Girona el 1766), on descriu totes les capelles i tots els santuaris marians existents al principat de Catalunya, que ell recorregué personalment, i un Compendio de la vida y costumbres del venerable Fray Dalmacio Ciurana (1690), reeditat a Girona el 1772 i a Barcelona el 1949.

Calvet i Rubalcaba, Francesc

Deixa un comentari

(Girona, 16 desembre 1766 – Barcelona, 17 desembre 1839)

Advocat i polític. Es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera (1789).

Fou síndic de la ciutat de Girona, diputat per Catalunya a les corts de Cadis (1810) i magistrat a l’audiència de Mallorca (1821) i de Barcelona (1838).

Recollí materials per a la història eclesiàstica de Girona, que foren utilitzats pels editors de la España Sagrada, i publicà un Discurso en la apertura de la Audiencia de Barcelona (1838).

Busquets i Mollera, Jaume

3 Respostes

(Girona, 27 juliol 1903 – Barcelona, 21 novembre 1968)

Pintor. Dirigí l’Escola Massana de Barcelona. És autor de nombroses pintures murals.

Posteriorment s’ha dedicat també al gravat i a l’escultura, amb realitzacions de notable encert.

Busquets i Dalmau, Joan

Deixa un comentari

(Girona, 18 febrer 1934 – 13 novembre 2018)

Sacerdot i historiador. Féu estudis d’història eclesiàstica i civil a Roma, Madrid i Barcelona i obtingué el títol de doctor amb una tesi sobre Catalunya i l’Església al segle XVII.

A Girona, compaginà les tasques pastorals amb les de professor al Seminari Menor, després ensenyà a l’Estudi General de Girona i a la Facultat de Teologia de Catalunya. Per dues vegades fou rector del Seminari Major de Girona i, des del 1987, del Seminari Major Interdiocesà, amb seu a Barcelona.

Col·laborà habitualment en revistes pastorals i científiques. Entre els seus assaigs, cal destacar Martí Luter. Valoració actual de la Reforma (1986), premi Carles Rahola 1983.

Botet i Sisó, Joaquim

2 Respostes

(Girona, 2 desembre 1846 – 27 gener 1917)

Arqueòleg, numismata i historiador. Col·laborà en diverses publicacions del país i “Lo Geronès” i el diari “La Renaixensa” de Barcelona.

President de l’Associació Literària de Girona, acadèmic de l’Acadèmia de Bones Lletres i membre corresponent de la Real Academia de la Historia.

De la seva producció destaquen Noticia histórica y arqueológica de la antigua ciudad de Emporium (1879), Sarcófagos romano-cristianos esculturados que se conservan en Cataluña (1895), i la seva obra més important, Les monedes catalanes (1908-11), encara avui no superada com a visió de conjunt. Publicà també Condado de Gerona. Los condes beneficiarios (1890) i Cartoral de Carles Many (1905-09). Redactà el volum dedicat a la província de Girona de la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras i Candi.

Bosch i Aymerich, Josep Maria

1 Resposta

(Girona, 18 setembre 1917 – Barcelona, 16 febrer 2015)

Arquitecte i enginyer. Construí l’edifici de Hoechst Ibèrica i el de l’Institut d’Estudis Nord-americans, tots dos a Barcelona, l’hotel Cap Sa Sal, a Begur, la clínica Puerta de Hierro, el Banco de Madrid i el teatre Marquina, tots tres a Madrid.

Hom li atorgà el gran premi d’arquitectura de la Tercera Biennal Hispano-americana d’Art (1956).

Lluís Borrassà

Borrassà, Lluís

20 Respostes

(Girona, vers 1350 – Barcelona, 1424/26)

Pintor. Fill de Guillem (I) Borrassà, actiu a Girona a la segona meitat del segle XIV i membre de l’extensa família de pintors.

La seva obra s’inscriu dins el gòtic internacional, i destaca per la novetat cromàtica i l’interès per representar la tercera dimensió.

Actuava com a pintor a la seu de Girona l’any 1380, però el 1383 contractà un retaule a Barcelona, on s’havia establert i on la seva activitat fou molt intensa entre els anys 1383 i 1424, fins al punt que només l’any 1392 tenia contractats cinc retaules.

És autor del retaule dels Set Goigs de la Mare de Déu de Copons (1402), del de Sant Salvador de Guardiola (1404), de la capella de Sant Antoni de la seu de Manresa (1410), del retaule de Sant Pere d’Ègara a Terrassa (1411), de Santa Clara a Vic (1415), del de Sant Miquel de Cruïlles (1416), de Sant Andreu de Gurb (1417), de la pradel·la del de Seva (1417), etc.

L’any 1419 cobrà l’acabament del retaule major del monestir de Santes Creus.

Al Museu Episcopal de Vic és conserva el conjunt més complert de les seves obres.

Fou el pare de Narcís Borrassà  (Girona, segle XV)  Pintor. Les seves obres no són conegudes.

Boris i Codina, Francina

Deixa un comentari

(Girona, 29 gener 1915 – 7 novembre 2013)

Locutora de ràdio. L’any 1933 entrà a formar part de l’equip de Ràdio Girona, d’on fou traslladada, el 1934, a Ràdio Associació de Catalunya de Barcelona, on prestà els seus serveis fins al 1942 en que retornà a Girona.

En el decurs de la seva estada a Barcelona fou nomenada oficialment locutora de la Generalitat de Catalunya.

Creà el primer programa radiofònic de la postguerra en català, titulat Nostra dansa.

Bonfill i Trias, Xavier

Deixa un comentari

(Girona, 22 juny 1888 – Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat, 5 febrer 1939)

Escriptor de literatura infantil i juvenil. Utilitzà sovint el pseudònim de Jordi Català.

Col·laborà a “La Il·lustració Catalana”, “En Patufet”, “Virolet”, etc.

Escriví contes de la Col·lecció En Patufet, novel·les juvenils sentimentals i El meu poble (1948).

Bonastruc de Porta

11 Respostes

(Girona, 1194 – Haifa ?, Àfrica, 4 abril 1270)

Rabí de l’aljama de Girona i metge. De nom Mosé ben Nahman, fou anomenat també Nahmànides i, en sigla, RaMBaN. Es destacà com a filòsof talmudista i cabalista.

Prengué part en una controvèrsia pública (1263) amb cristians celebrada a Barcelona davant Jaume I el Conqueridor i Ramon de Penyafort. La part cristiana hi era representada pel dominicà convers Pau Cristià. Hom conserva d’aquesta disputa, en la qual ambdós contrincants es consideraren guanyadors, una versió llatina i una altra d’hebraica, aquesta escrita pel mateix Bonastruc.

Obligat a exiliar-se per les autoritats eclesiàstiques; després d’una breu estada a Castella i a Provença, es traslladà a Palestina (1267).

Escriví nombrosos treballs sobre la Bíblia i i el Talmud, poesia cabalística (Tresor de la vida i Investigació) i sagrada i llibres didàctics (Epístola de la santedat, La llei de l’home).