(Girona, 1640 – Barcelona, 1701)
Escriptor i jesuïta (1655). Fou rector dels col·legis jesuítics de Barcelona, Urgell, Mallorca i Saragossa. Censor del Sant Ofici i predicador.
Escriví una sèrie d’obres, molt divulgades. És especialment remarcable La fe triunfante en cuatro actos celebrados en Mallorca por el Santo Oficio de la Inquisición (1691), descripció minuciosa de quatre actes de fe contra judaïtzants.
(Girona, 1378 ? – després 1430)
Jurista. Llicenciat en dret canònic, exercí l’advocacia a la ciutat de Girona, d’un fou un quant temps jutge ordinari.
Col·laborà amb Tomàs Mieres i d’altres juristes en l’aplec dels usos i costums de Girona i la seva diòcesi fet l’any 1430.
(Girona, 1883 – Barcelona, 1918)
Dibuixant humorístic. Col·laborà com a caricaturista en revistes catalanes, com “En Patufet”, moltes vegades amb pseudònims. Els seus treballs el feren mereixedor de gran estima.
Organitzà a Barcelona el Saló dels Humoristes i celebrà algunes exposicions a la sala Parés de Barcelona.
Fill seu fou Emili Grau i Sala.
(Girona, 26 agost 1850 – 10 març 1912)
Historiador, advocat i polític liberal. Estudià dret a Barcelona i col·laborà en català a “La Renaixença”.
Fou un dels fundadors de la societat Jove Catalunya. Fou membre corresponent de la Real Academia de la Historia i de l’Acadèmia de Bones Lletres.
Va publicar Memoria sobre la condición legal de la propiedad agrícola en la provincia de Gerona desde los primeros tiempos de la Reconquista hasta la promulgación de los Usajes (1879), Historia de los sitios de Gerona en 1808 y 1809 (1896) i biografies de gironins.
Deixà inèdits altres treballs d’història local.
Era germà seu Enric Grahit i Papell (Girona, segle XIX – segle XX) Escriptor. Féu notables treballs estadístics. És autor d’un Diccionario de la vigente legislación sobre reemplazos i d’un Nomenclátor de la provincia de Gerona.
(Girona, 8 abril 1883 – Barcelona, 18 juliol 1960)
Advocat, escriptor i periodista. Fill d’Emili Grahit i Papell.
Jutge municipal a Barcelona, fou president de l’Associació de Periodistes i secretari de la Societat Econòmica d’Amics del País.
Membre corresponent de l’Academia de la Historia de Madrid, publicà La última guerra carlista en Gerona y su provincia (1956) i el recull jurídic Anomalías de la ley y corruptelas judiciales.
(Girona, segle XIII – 1330)
Prelat. Era professor de teologia i filosofia.
Fou bisbe de Galtelli (Sardenya) i més tard auxiliar de Girona. Pertanyia a l’orde carmelità.
Escriví en llatí tres obres de filosofia i religió: In magistrum sententiarum commentaria, Conciones dominicales et sanctorales i In philosophiam Aristotelis commentaria.
(Girona, 16 novembre 1839 – 22 gener 1896)
Escriptor i historiador. Fundà i dirigí diversos periòdics locals (“La Espingarda”, 1861; “El Eco de Gerona”, 1864; “La Crónica de Gerona”, 1864; “Revista de Gerona”, 1876). Fou conservador del Museu d’Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat; participà en la creació de l’Associació Literària de Girona, que presidí (1875).
És autor d’Escritores gerundenses (1867), Memorias literarias de Gerona (1873), El sitio de Gerona (1881), Obispos de Gerona (1889), Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany (1889), etc, i també de Tossa, noticias históricas… (1883).
Com a poeta, concorregué assíduament als jocs florals de Barcelona (dels quals fou mantenidor el 1876), amb el pseudònim de Lo Trobador de l’Onyar publicà un volum de Poesies catalanes (1862-67) i Follies (1868).
Fou el pare de Ferran i d’Eduard Girbal i Jaume.
(Girona, 1876 – segle XX)
Escriptor. Fill d’Enric Claudi Girbal i Nadal, i germà d’Eduard.
Ha publicat, entre altres, les novel·les: Àngela (1894), La Dolors (1897), L’hereu del molí (1897), La sort de Baronelli (1925) i el recull poètic Tot l’any (1902).
Traduí Shakespeare i Dickens (Càntic de Nadal, 1910).
(Girona, 7 febrer 1902 – Sabadell, Vallès Occidental, 16 gener 1986)
Escriptor i compositor. Fou organista i mestre de capella de l’església de Sant Feliu de Sabadell.
Publicà aplecs de nadales, música religiosa i goigs.
Poeta acurat, influït per Josep Carner, publicà poesies seves a Balades i cançons (1931), Horitzons i rutes (1936), Rosa mística (1942, primer llibre publicat legalment en català després de la guerra civil), Poemes de Nadal (1946), Fulles d’heura (1948), Georgiques eucarístiques (1952), etc, reunides a De primavera a reravera (1975), i Els que he trobat pel camí (1986).
En prosa va publicar Pas i repàs (1981) i El nostre pa de cada festa (1985).
(Girona, 1905 – 5 octubre 1974)
Pintor paisatgista autodidacte. Participà molt en l’activitat artística gironina dels anys 1920 i 1930.
Decorador, projectà el monument a Fidel Aguilar (1930), organitzà la Fira de Mostres de Girona (1932-35) i exposà (individualment o col·lectivament) les seves pintures, cosa que continuà fent durant els anys que residí a França (1939-50) i en haver retornat a Girona.
Dades dels Països Catalans 