(Girona, 1851 – l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès, 15 setembre 1907)
Poeta. Fou redactor de la revista gironina “La Vetllada” i col·laborador de la “Revista de Gerona”.
Guanyà el 1894 i 1904 la Flor Natural dels Jocs Florals de València.
(Girona, 1839 – Madrid, 1910)
Escriptor. Practicà molt el periodisme.
Estrenà algunes obres teatrals i publicà narracions.
(Girona, segle XVII – Valladolid, Castella, segle XVII)
Framenor. Excel·lí com a predicador. Li foren publicats alguns sermons. Deixà inèdits d’altres escrits.
Fou dues vegades provincial de Catalunya i també qualificador del Sant Ofici.
Benet Escarrà i Feliu (Girona, segle XVIII – segle XIX) Metge. Estudià a Montpeller. Hi publicà, en francès, un estudi sobre la pleuresia (1810).
Francesc Escarrà i Feliu (Girona, 1781 – 1866) Escriptor i advocat. Escriví estudis polítics, literaris i històrics, així com drames i comèdies. Aquestes obres restaren inèdites.
Ramon Escarrà i Feliu (Girona, 1793 – 1865) Metge i escriptor. Fou deixeble de l’escola de Montpeller, on publicà en francès, un estudi sobre la gastritis aguda. És autor d’altres escrits en castellà, de caràcter professional o bé històrico-polític.
(Girona, 12 maig 1737 – 31 març 1806)
Escriptor, catedràtic i eclesiàstic. Estudià a la Universitat de Cervera.
Escriví diversos estudis defensant l’origen diví del poder monàrquic, un recull de dades sobre els màrtirs gironins i un episcopologi de Girona.
(Girona, segle XV – València, 1506)
Arquitecte. Participà en la construcció de la catedral de València. La seva obra més notable fou l’edifici de la Llotja d’aquella ciutat (1482-98), inspirat en el de Palma de Mallorca.
L’any 1498 va començar l’edifici del Consolat de Mar de València.
(Girona, 1822 – Vic, Osona, 1881)
Bisbe de Vic (1876-81) i escriptor. Ordenat a Roma (1845), fou professor al seminari de Girona.
Llatinista, compongué himnes i poemes religiosos, com Maria Virgo, seu de vita Beatae Mariae Virginis (1881).
Dades dels Països Catalans 