Arxiu d'etiquetes: geòlegs/gues

Marcet i Riba, Jaume

(Barcelona, 27 gener 1894 – 25 novembre 1963)

Geòleg. Estudià a Barcelona; el 1925 es doctorà en ciències naturals.

Fou ajudant de M. San Miguel a la universitat de Barcelona, i col·laborà sovint amb ell. El 1921 anà a Ginebra, on estudià mètodes petrogràfics moderns, amb L. Duparc.

Preparà una Géologie des Pays Catalans per al XIV Congrés Geològic Internacional (1926). El 1927 publicà la tesi doctoral Nuestros métodos estereográficos de determinación cristalográfica, i el 1928, Estudio petrográfico… de los alrededores de Toledo (premi Agell 1926).

Ingressà en l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1930), i fou col·laborador, i més tard director, del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Fou també col·laborador del CSIC, que li publicà La determinación de los minerales petrográficos por vía óptica (1941). Fou, encara, director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals de Barcelona (1959-63).

El seu Estudi fisiogràfic de Catalunya (premi Fundació Patxot 1930) ha restat inèdit.

Macau i Vilar, Frederic

(Figueres, Alt Empordà, 1 gener 1917 – Barcelona, 1970)

Enginyer de camins i geòleg. Professor de la Universitat de Madrid.

Treballà a les Illes Canàries i plantejà la modernització de l’estructura viària de Girona.

Obres principals: Evolución sedimentaria del delta del Ebro (1962) i Geología, viento y geometría (1966).

Landerer i Climent, Josep Joaquim

(València, 1841 – Tortosa, Baix Ebre, 15 setembre 1922)

Astrònom i geòleg. Va obtenir el premi Jabsen de la Société d’Astronomie.

Fou el primer a mesurar la proporció de la llum polaritzada a l’atmòsfera coronal del Sol i a determinar la natura pètria del sòl lunar.

Col·laborador de l’Acadèmia de Ciències de París i dels “Anales de la Sociedad Española de Historia Natural”.

Autor del manual Principios de Geología y Paleontología.

Julivert i Casagualda, Manuel

1 Resposta

(Reus, Baix Camp, 1930 – )

Geòleg. Estudià ciències naturals a Barcelona (1947-52) i a Oviedo, on es doctorà (1960).

Contractat per la universitat de Bogotà (1957-63), publicà el seu estudi Cover and Bassement Tectonics in the Cordillera Oriental of Colombia, South America, and comparison with some other folded Chains (1970).

Fou catedràtic de geologia a la universitat d’Oviedo (1963) i de l’Autònoma de Barcelona (1976).

De la seva època asturiana té molts treballs sobre tectònica de la serralada cantàbrica, bàsics per a la seva interpretació: Decollement tectonic in the Hercynian Cordillera of Northwest Spain (1974) i Sur la tectonique hercynienne à nappes de la chaîne cantabrique (1965); també en publicà alguns treballs sobre hidrogeologia càrstica.

Dels seus treballs a Catalunya cal fer esment sobretot de: Geologia de la Serra de Miramar (1955) i Algunas precisiones de los plegamientos hercinianos en Cataluña (1954), entre altres.

També és autor de diversos mapes geològics de la regió cantàbrica.

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Deixa un comentari

(Catalunya, 1982 – )

(ICGC)  Organisme de la Generalitat. Creat amb el nom d’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC), en substitució del Servei Cartogràfic (1978).

Té com a objecte la gestió dels serveis cartogràfics, així com la confecció, conservació i publicació de diferents productes cartogràfics (mapes a escala, mapes temàtics, ortofotomapes, perfeccionament de la toponímia, etc), i l’organització i el manteniment de la cartoteca de Catalunya.

Des del 1985 publica la “Revista Catalana de Geografia”.

El 2014 adoptà el nom actual.

Enllaç web: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya

Gibert i Clols, Josep

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 31 maig 1941 – Barcelona, 8 octubre 2007)

Paleontòleg. Doctor en ciències geològiques (1973), ha participat en nombrosos congressos, projectes d’investigació, campanyes de prospecció i excavació de jaciments paleontològics.

Ha estat director de l’Institut de Paleontologia “Miquel Crusafont” de Sabadell, amb l’equip del qual trobà al jaciment de Venta Micena (Orce, Granada) una resta cranial atribuïda a Homo sp, i que hom ha considerat que podria tractar-se de la resta humana més antiga d’Euràsia.

Gelabert i Rincón, Josep

Deixa un comentari

(el Morell, Tarragonès, 1859 – Llagostera, Gironès, 6 febrer 1936)

Geòleg, pintor i eclesiàstic. De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga.

Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera (1900-36).

Com a geòleg, aplegà un gran nombre de materials geològics, que es conserven al Museu-Biblioteca d’Olot. Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona, 1904, una Guia il·lustrada d’Olot i ses valls (1908) i articles científics.

Com a pintor, conreà el paisatge. Fundà el museu-biblioteca de Llagostera.

Font i Altaba, Manuel

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 febrer 1922 – 30 abril 2005)

Cristal·lògraf i mineralogista. Doctor en farmàcia i en ciències naturals, catedràtic de la facultat de ciències geològiques de Barcelona des del 1962.

La seva obra més coneguda és l’Atlas de mineralogía (Barcelona 1960). Traduït i adaptat al francès el 1965 (L’encyclopédie en couleurs de la minéralogie), ha esdevingut llibre de text a Bèlgica.

Folch i Girona, Joaquim

2 Respostes

(Barcelona, 2 maig 1892 – 19 febrer 1984)

Geòleg i enginyer. Fou l’impulsor de la mineria i de la metal·lúrgia del plom a Catalunya i un dels membres principals de la societat Mines del Priorat.

Cooperà en la Institució Catalana d’Història Natural. Membre del Centre Excursionista de Catalunya, impulsà l’esquí a la Molina. Membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Escriví, entre altres obres, L’anatasa cristal·litzada (1912), Suposta troballa de la smithsonita i la hidrocincita a Catalunya (1912), Les sals potàssiques de Súria (1914), L’hal·loïsita a Santa Creu d’Olorda (1914), Los minerales de uranio en España.

Fou el pare de l’industrial i químic Albert Folch i Rusiñol.

Darder i Pericàs, Bartomeu

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1894 – Tarragona, 1944)

Geòleg i agrònom. Fou professor d’agricultura a l’institut d’ensenyament mitjà de Tarragona.

Féu estudis sobre l’estructura tectònica de l’illa de Mallorca.

Publicà nombrosos articles científics, com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas (1932) i Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca (1946).