Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Cervelló i de Cardona, Ramon Alemany de

6 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1405)

Funcionari reial. Senyor de Montagut, Querol, Subirats i Sant Martí Sarroca. Fill d’Hug de Cervelló i d’Elionor de Cardona.

De jove estigué a Sardenya al servei reial (1345), i prengué part en la guerra de Castella. Pere III el Cerimoniós li vengué el mer imperi de Querol i de Montagut (1363). Assistí a les corts de Barcelona i de Tarragona (1368 i 1370) i a les de Montsó (1388).

Regí la governació general de Rosselló i Cerdanya (1361) i fou castellà de Perpinyà. Fou enviat al rei de França per tal d’arranjar uns deutes entre les dues corts (1363). Nomenat governador de València a la mort de Garcia de Lloris (1370), des de l’any següent fins al 1376 fou sovint ambaixador a la cort pontifícia i a Castella per tal de fer la pau amb Enric II i de concordar el matrimoni del fill d’aquest amb Elionor d’Aragó. Llavors li fou donada l’administració del dret de quema, que tingué tota la vida. Així mateix, fou enviat a fer una lliga amb el rei de Navarra.

En morir Berenguer d’Abella obtingué el càrrec de governador de Catalunya (1374) i intervingué en algunes qüestions amb l’arquebisbe de Tarragona pel senyoratge de la gent del Camp. Adquirí els castells de Subirats (1377) i d’Avinyó (1381). Pel seu intens treball a la cort, li fou posat com a lloctinent a la governació al seu fill Hug Alemany de Cervelló i de Queralt (1379).

Ramon fou destituït del càrrec per malvolença dels seus enemics i substituït per Pere d’Avinyó. Gran amic de Joan I el Caçador, fou rehabilitat per ell i nomenat de bell nou governador de Catalunya (1389). Tot seguit s’ocupà dels tractes matrimonials de la infanta Violant amb Lluís d’Anjou i de la pau amb Carles VI de França. El 1390 era ambaixador, encara, a Avinyó.

Joan I li féu donació del castell de Sant Martí Sarroca (1391), on Ramon havia combatut abans contra el partit de Sibil·la de Fortià, i més endavant li vengué el lloc de Cabra (1391). Assistí a les noces de la infanta Joana (1392). Li fou creat el títol de conestable, o lloctinent de senescal, en absència de l’infant Martí. El càrrec de governador fou deixat sovint per Ramon a mans de lloctinents.

El rei Martí I l’Humà li posà com a ajudant el seu fill Guerau Alemany (1397), però Ramon, fins que pogué, continuà recorrent els pobles catalans per afers de govern. Finalment, en veure’l vell i malalt, el rei li féu deixar el càrrec i el donà provisionalment a un altre fill, fra Guillem Ramon Alemany, comanador d’Alcanyís, i, definitivament, a Guerau Alemany (estiu del 1404), tot prometent a Ramon que li restituiria el seu ofici quan és veuria en forces per a regir-lo.

Castellet, Bertran de -magnat, s. XII-

2 Respostes

(Barcelona, segle XII)

Magnat del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, castlà i governador de Siurana. Signà documents comtals del 1139 al 1162, que fou testimoni del testament del comte.

Intervingué activament en la reconquesta del Priorat juntament amb els germans Ponç de Bas i Ramon de Cervera i amb Arbert (II) de Castellvell. El 1149 signà la carta de poblament de Tarragona.

El 1153 emprengué la reconquesta de Siurana, féu el repartiment del seu territori i en fou nomenat castlà i governador, successivament. Delimità aquest territori (1154) a base de les informacions dels musulmans emigrats a Tortosa i a València.

El mateix 1154 l’arquebisbe de Tarragona Bernat Tort li cedí en feu dos terços de la vila de Reus amb l’encàrrec de repoblar-la.

Fou el pare de Bertran de Castellet  (Catalunya, segle XII)  Magnat. Actuà entre el 1173 i el 1190 al costat d’Alfons I de Catalunya. El 1187 Berenguer de la Guàrdia li cedí el castell de Pierola, cessió que li fou confirmada el 1190 pel rei en vida seva i de la seva filla Saurina de Castellet.

Casanova, Ramon

2 Respostes

(Barcelona, 1756 – França ?, 1812)

Cap de policia. Agent de negocis, afrancesat i anticlerical foribund, fou el comissari de policia de Barcelona durant part de l’ocupació francesa, regidor municipal i comissari del govern francès a l’ajuntament de Barcelona.

Figurà també en la Comissió d’Emigrats que s’encarregà del segrest i apropiació dels béns dels ciutadans absents. Desarticulà tres conspiracions contra els ocupants (1808-09).

Pel novembre de 1810 el governador Augereau el destituí a conseqüència dels abusos comesos, i el deportà a França.

Cardona i de Navarra, Joan de

1 Resposta

(País Valencià, vers 1430 – Ondara, Marina Alta, 6 febrer 1502)

Magnat. Únic fill d’Hug de Cardona i de Gandia, i de Blanca de Navarra. Majordom de Carles de Viana, en morir aquest (1461), passà al servei d’Enric IV de Castella i lluità contra Joan II de Catalunya. Prengué part en les converses de Baiona (1463) i l’any següent oferí els seus serveis al conestable de Portugal.

Casat amb Maria Fajardo, filla de l’adelantado castellà de Múrcia, s’establí a València.

Reconciliat amb Joan II el 1467, participà en la incorporació del marquesat de Villena (1474) i, el 1477, en les lluites nobiliàries de València, al costat dels Corella i contra el comte d’Oliva.

Carbonell i de Soler, Pere Miquel

12 Respostes

(Barcelona, 8 febrer 1434 – 2 abril 1517)

Historiador i humanista. Fou notari públic, arxiver reial i escrivà de Joan II de Catalunya.

Reuní una notable biblioteca clàssica (una de les més importants de l’època) i copià i transcriví nombrosos còdexs. Es relacionà amb els humanistes del seu temps i més tard es decantà per la història.

És autor d’una abundant historiografia en català i llatí: De viris illustribus catalanis suae tempestatis (1492-97), Cròniques d’Espanya (1495-1513), la seva obra més llarga i ambiciosa, Genealogia dels comtes-reis (1496), un Episcopologi de Barcelona i De la conservació e duració de la ciutat de Barcelona.

Així mateix, aplegà i elaborà un recull dels processos de la Inquisició a Barcelona: Liber descriptionis reconciliationisque purgationis et condemnationis haereticorum (1487-1507) i un d’inscripcions llatines de Roma, Barcelona i Tarragona. Escriví cobles en català i una Dansa de la mort.

Políticament, fou partidari del grup de la Busca en les lluites que ensagnaren Catalunya a la meitat del segle XV.

Fou el pare de Francesc Carbonell.

Burguès de Santcliment i de Casa-saja, Galceran

2 Respostes

(Barcelona, segle XV)

Veguer de Barcelona (1461-62). Fill primogènit de Francesc Burguès, elevat a cavaller. Serveí el rei en l’armada contra Sicília (1432). Fou imposat com a veguer per Joan II el Sense Fe malgrat l’oposició de la ciutat i de la Generalitat.

Fidel a la reina Joana Enríquez, s’oposà a la Biga, per la qual cosa fou empresonat a la mateixa vegueria per ordre dels diputats del General i dels consellers. Començada la guerra contra Joan II, es mantingué fidel a aquest rei.

Boscà i Almogàver, Joan

17 Respostes

(Barcelona, 1490 – 21 setembre 1542)

Poeta en castellà. De família de mercaders i de lletrats, serví des del 1514 a les corts de Ferran II el Catòlic i de Carles I i fou preceptor del duc d’Alba, Fernando.

Seguint un suggeriment d’Andrea Navagero, ambaixador de Venècia, utilitzà en castellà les formes poètiques i la mètrica italianes, novetat que acceptà ràpidament el seu amic Garcilaso de la Vega.

El 1532 prengué part en l’expedició reial a Viena, i de retorn fixà definitivament la residència a Barcelona, on el 1539 es casà amb Ana Girón de Rebolledo, neboda de l’escriptor valencià Joan Ferrandis d’Herèdia. A casa seva es formà una tertúlia literària a la qual assistiren personatges notables de la ciutat i la cort.

La seva vídua publicà el 1543 conjuntament l’obra poètica de Boscà i Garcilaso. Dels seus poemes destaquen Octava rima (135 octaves reials), Hero y Leandro (2.793 endecasíl·labs sense rima) i Epístola de Diego de Mendoza (en tercets).

En català, l’escassa obra que en queda mostra una gran influència d’Ausiàs Marc.

Borbó-Vendôme, Lluís de

Deixa un comentari

(París, França, octubre 1612 – Ais de Provença, França, 6 agost 1669)

Duc de Vendôme i de Penthièvre. Lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya (1649-50).

No entrà a Barcelona fins al febrer de 1650 per la dificultat d’obtenir tropa i diners, i hagué d’afrontar la tensa situació creada per la repressió de Pèire de Marca el 1649, augmentada per l’empitjorament de la situació militar dels francesos al Principat.

La població de la ribera de l’Ebre es revoltà: Flix, Miravet i Tortosa es rendiren a Felip IV malgrat que el lloctinent intentà personalment la defensa d’aquesta última plaça.

Pel desembre de 1650 renuncià al càrrec i retornà a França.

Bernes, Pere

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)

Administrador reial de Sardenya, nomenat el 1409, mentre lluitava a l’illa l’expedició comandada per Martí I el Jove.

Sortí de Barcelona el 15 de juliol per prendre possessió de l’esmentat càrrec. Pocs dies després moria Martí.

Bernes hagué de vèncer fortes dificultats per la penúria econòmica que passaren els expedicionaris, sobretot el 1410. Arribà a utilitzar el recurs d’oferir algunes joies del difunt Martí, de les quals ell era dipositari, com a garantia per a obtenir alguns prèstecs d’urgència.

Berga, Pere de -jurista, s. XIV/XV-

1 Resposta

(Perpinyà, segle XIV – Barcelona, 1408)

Jurista, conseller auditor, promovedor i després regent de la cancelleria de Joan I el Caçador; el seu veritable nom era Pere Olzina de Berga.

Portà a terme nombroses ambaixades a Avinyó (el 13687, el 1388 i el 1389 -aquest darrer any per negociar el matrimoni de la infanta Violant d’Aragó amb Lluís II d’Anjou-, i el 1393 a fi de demanar subsidis per a l’expedició a Sardenya) i formà part d’altres a la cort de França (1389 i 1393).

En el procés del 1396 contra els antics consellers de Joan I, fou encartat i acusat de suborn, corrupció i rapte, però fou absolt el 1398. Tornà a entrar al servei del rei Martí I l’Humà.