Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Benviure, Pere de

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1417)

Secretari reial de Joan I de Catalunya, ja des del 1380.

A la mort del rei (1396) dificultà la presa legal del poder per la reina Maria de Luna, muller de Martí I l’Humà, en negar-se a lliurar-li el testament de que era dipositari, i fou encartat (però sembla que no empresonat) en el procés obert per ella contra els antics col·laboradors de Joan I (absolts el 1398); el 1397 figurava novament com a secretari reial.

El 1399 assistí, a Saragossa, a la solemne coronació dels reis Martí I i Maria, que encara no havia estat celebrada oficialment.

Posseí la baronia d’Anglesola pel seu matrimoni amb Constança, filla de Berenguer IV d’Anglesola. Fou armat cavaller el 1399.

Fou un bon prosista (les seves lletres són d’un gran valor literari) influït per l’humanisme.

Bayetola Cabanilles, Matias

Deixa un comentari

(Aragó ?, segle XVII)

Regent del consell d’Aragó. L’any 1635 fou comissionat per a inspeccionar l’administració de l’audiència del Principat i les activitats dels funcionaris reials.

La seva tasca d’inspecció (1635-36) coincidí amb l’enduriment de les relacions entre el Principat i Madrid.

Bayetola es queixà del poc esperit de cooperació de les autoritats catalanes, fins i tot del lloctinent, i féu detenir els nobles Josep de Margarit i Ramon de Guimerà, dirigents importants de la revolta del 1640.

Bardaixí, Antoni de -legista, s. XV-

1 Resposta

(Lleida, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV)

Legista. Regent de la cancelleria reial (1479). Descendent de jueus conversos, fou acusat de judaïtzant (1486).

Doctor en drets civil i canònic, Bardaixí es defensà bé i recorregué a la Santa Seu. El papa excomunicà l’inquisidor (1487).

Tanmateix, preferí d’escapar-se cap a França. Posteriorment s’establí al regne de Nàpols, on serví alhora els reis de Nàpols i Ferran II de Catalunya.

Averçó, Francesc d’

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XIV – abans 1396)

Alt funcionari reial. Ciutadà de Barcelona, el 1354 fou mostassaf de Barcelona, i l’any següent conseller quart.

Fou capità en les armades oficials i en la guerra de cors contra Gènova. Pere III el Cerimoniós el nomenà vice-almirall de Catalunya (1364-81), participà en la guerra contra Castella, al capdavant de les galeres del Principat, i en nombroses missions de vigilància i de defensa de les costes de Sardenya i de Sicília.

Del 1381 al 1384 fou veguer de Barcelona.

Averçó, Bernat d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Alt funcionari reial de Jaume II el Just. L’any 1293 apareix com a notari de Barcelona i anys més tard escrivà de la cancelleria reial.

El 1299 fou nomenat sots-batlle de Barcelona, càrrec per al qual havia estat nomenat el seu pare Ponç d’Averçó un any abans. El 1301 fou nomenat guarda-segells del monarca; dins la cancelleria reial, fou potser la personalitat més influent després de la del canceller.

Tingué una intensa activitat, centrada en la política internacional; intervingué, sobretot, en l’ocupació de Sardenya. El rei li atorgà molts privilegis i drets pecuniaris, entre d’altres, sobre els molins del Clot i sobre l’aljama dels jueus de Barcelona.

En morir Jaume II (1327) s’eclipsà també la seva carrera política.

Armendáriz y Perurena, José de

1 Resposta

(Ribaforada, Navarra, 2 novembre 1670 – Madrid, 16 abril 1740)

Primer corregidor de Tarragona (1717). Tinent general de les tropes filipistes que actuaren a Catalunya durant la Guerra de Successió. Fou responsable de la repressió de Manresa de l’agost de 1713.

Fou el primer corregidor de Catalunya, i, per tant, el seu nomenament fou també el primer títol oficial de Catalunya expedit en castellà.

Durant el seu exercici tingué problemes de jurisdicció i d’atribució de funcions amb l’arquebisbat de Tarragona (abril 1717).

Aparici, Josep Innocent

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVIII)

Economista. Fou secretari del rei Carles III de Borbó.

Publicà un estudi remarcable pel tal de determinar el valor de totes les monedes en curs al territori espanyol.

Amat, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle XVIII – segle XIX)

Director de la Seca de Barcelona a la primeria del segle XIX. En 1813 i 1817 publicà sengles balanços de l’activitat de la casa durant la seva actuació.

El primer d’aquells és d’especial interès per fer referència al període 1809-13, corresponent a l’ocupació napoleònica, de la qual ressenyà alguns aspectes significatius.

Amat, Elderic

Deixa un comentari

(Orís, Osona, segle XI – Catalunya, 1058)

Primer senescal dels comtes de Barcelona. Entrà al servei de la comtessa Ermessenda de Carcassona, abans del 1037.

Intervingué en diversos judicis de la cort comtal i ajudà Ermessenda en el govern dels comtats de Barcelona, Girona i Osona.

Alfons Frederic

10 Respostes

(Catània, Sicília, 1294 – Salona, Itàlia, 1338)

Vicari general del ducat d’Atenes (1317-30). Fill natural del rei català de Sicília, Frederic II.

La seva gestió fou decisiva per a la Grècia catalana, ja que ell li va donar una estabilitat política, una organització feudal estructurada amb senyors catalans, i n’eixamplà el territori.

Pel seu matrimoni amb Marula, filla de Bonifaci de Verona, rebé en dot els castells de Larmena i Càristos, al Negrepont, i l’illa d’Egina.

El 1319 acordà una pau amb Venècia, renovada el 1321, que li permeté d’aprofitar l’extinció de la dinastia dels Àngelos conquerint Siderocàstron, Ptiòtida i la part meridional de la Tessàlia, territoris que formaren el ducat de Neopàtria.

El 1330 fou substituït per Ot de Novelles i es retirà al castell de Salona.