Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Descoll i d’Oliva, Jeroni

1 Resposta

(Barcelona, 1473 – 1552)

Vice-canceller de la corona catalano-aragonesa (1546-54). Ciutadà honrat de Barcelona, matriculat el 1510, fou doctor en drets.

Regent de la cancelleria, el 1504 fou encarregat d’exercir d’investigador a Mallorca per pressió dels jurats, en absència d’Aimeric, governador de l’illa. El 1516 pagà la portada de l’església de Sant Miquel de Barcelona, obra de René Ducloux.

Regent de la cancelleria del Regne de Nàpols (1521), es relacionà allí amb el cercle del poeta Luigi Tansillo. A Nàpols féu construir el seu sepulcre (1536) i també un grup escultòric de la Dormició de la Mare de Déu (1537) per a l’església de Sant Miquel.

El 1546 succeí Miquel May com a vice-canceller.

Descoll, Bernat

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV – vers 1390)

Dignatari reial i cronista. Funcionari de la cancelleria de Pere III el Cerimoniós.

Fou un dels redactors de la Crònica d’aquesta monarca i va intervenir, sobretot, en la redacció de la primera part, escrita entre el 1371 i el 1382.

Sembla que portà el pes de la redacció general, els responsables de la qual foren el monarca mateix i altres col·laboradors, com Bernat Ramon Descavall, Arnau de Torrelles i Ramon de Vilanova.

Descavall, Bernat Ramon

2 Respostes

(Berga, Berguedà, segle XIV – Barcelona ?, segle XIV)

Escrivà de l’ofici de mestre racional de la casa reial en temps de Pere III el Cerimoniós. Jurà el càrrec de notari a Barcelona el 1380.

Fou ajudant de Bernat Descoll en la redacció de cròniques, probablement en la personal del rei, el 1382.

Hom el troba testimoniat almenys fins al 1386.

Dalmau i Ribalta, Antoni

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 13 març 1951 – 5 gener 2022)

Polític i escriptor. Llicenciat en dret, ha tingut diversos càrrecs públics, entre els quals regidor municipal, president de la Diputació Provincial de Barcelona, que traslladà del palau de la Generalitat de Catalunya a un nou estatge i on impulsà una gran transformació, i vice-president de Parlament de Catalunya.

Assagista i narrador, ha publicat Pels camins de la història d’Igualada, Materials d’obra, El cor de l’espiral i Capsa de records.

Conesa, Jaume

1 Resposta

(Montblanc, Conca de Barberà, 1320 – Barcelona, 1390)

(o Jaume Sacoma)  Funcionari reial. Membre de la cancelleria reial des del 1342, fou secretari (1351) i després protonotari (1365) de Pere III el Cerimoniós.

Fou un dels renovadors de la prosa catalana -es conserven diverses cartes reials redactades per ell entre el 1355 i el 1360-. El 1367 inicià la traducció completa al català de la versió medieval de la guerra de Troia de Guido delle Colonne Historia destructionis Troiae (1287).

La seva prosa, clara i precisa, adaptà del llatí diversos recursos sintàctics.

Colom, Guillem

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – Barcelona, 1229)

Canonge de la seu de Barcelona i tresorer de Jaume II de Catalunya.

Fundà l’hospital que dugué el seu nom, al qual deixà els seus béns en morir. El 1219 havia aconseguit la protecció papal per a la fundació. L’hospital d’en Colom fou l’antecessor immediat del de la Santa Creu, creat el 1401 en el mateix emplaçament per la unió de diversos hospitals anteriors.

Se’n conserva una sala que fou després capella de l’hospital de la Santa Creu i és actualment sala d’exposicions.

Circuns, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XVII – segle XVIII)

Funcionari i religiós. Era receptor depenent de la inquisició el 1705.

Es mostrà partidari de Carles d’Àustria. En 1713-14 fou comissari de bescanvis de l’exèrcit català. La seva missió fou duta amb gran dignitat tot i l’actitud dels borbònics, els quals assassinaven tots els presoners sense fer gairebé excepció, excepte al camp de Barcelona, on ell actuà, ja que els assessinats no es produïren.

Després de la capitulació, fugí a Mallorca, d’on fou expulsat després de la capitulació de l’illa (1715) i no li fou permesa la tornada al Principat i hagué d’exiliar-se.

Cervelló i de Queralt, Pere de

2 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Barcelona, 1414)

Noble palatí. Fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i d’Elisenda de Queralt.

Era coper de l’infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb (1387). Fou també coper de la reina Violant de Bar. Prengué part en l’expedició de Sicília en ajut de Martí I el Jove (1393) i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí I l’Humà (1396). Lluità encara com a capità a Sicília el 1398.

Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques. Intervingué activament en les bandositats de València com a membre del bàndol dels Soler. Prengué part en la batalla de Sanluri, a Sardenya (1409). Assistí a les Corts Catalanes reunides a Barcelona en produir-se la mort del rei Martí (31 maig 1410).

Com altres membres de la seva família, va prendre partit contra el comte d’Urgell i va tenir una part molt activa al Parlament català reunit durant l’interregne (1410-14). Fou ambaixador en les negociacions amb els parlaments d’Aragó i de València. Morí essent camarlenc de l’infant Alfons.

Cervelló i de Queralt, Guerau (VIII) de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIV – Palerm, Itàlia, 1392)

Fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i germà de Pere i de Berenguer Arnau (II).

Succeí al seu pare en la baronia de la Llacuna i estigué empresonat en poder de la gent de l’infant Jaume de Mallorca a l’època de la invasió; com a paga del rescat el rei li empenyorà el mer i mixt imperi dels seus castells de Selmella, Rocamora, Foix i Santa Perpètua (1382).

Fou majordom de Joan I el Caçador i morí al setge de Palerm. No tingué successió masculina, i l’heretà el seu germà Berenguer Arnau (II).

Cervelló i de Queralt, Berenguer Arnau (II) de

7 Respostes

(Catalunya, segle XIV – 1433)

Baró de la Llacuna. Fill de Guillem Ramon (I) de Cervelló i d’Elisenda de Queralt.

Es casà successivament amb Teresa de Boixadors (1387), amb Beatriu de Rajadell (1419) i amb Joana de Vilanova.

Exercí diversos càrrecs palatins ja a la cort de l’infant Martí. Participà en l’expedició organitzada per l’infant Martí en ajut de Castella en la guerra contra Portugal (1381), en la defensa de Catalunya contra la invasió dels Armanyac (1389-90) i en l’expedició a Sicília del 1392.

Entre 1392 i 1393 actuà com a ambaixador entre l’infant Martí i el seu germà, el rei Joan I el Caçador, i retornat a l’illa, caigué presoner d’Antoni de Ventimiglia el 1394. Tornà a Catalunya (1397) en companyia de Martí I l’Humà, esdevingut rei, del qual fou conseller.

De temperament bel·licós, intervingué en combats cavallerescs, i es desafià amb Pere de Montagut. Prengué part en les lluites de bandositat valencianes, al costat dels Soler.

El rei Martí li concedí el càrrec de castellà i procurador general de la Vall d’Aran (1404), i posteriorment (1409) prengué part en l’expedició a Sardenya.

Durant l’interregne, i per oposició a Jaume II d’Urgell, ajudà Ferran I d’Antequera, amb el qual col·laborà quan fou rei.