Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Boixadors, Bernat de -segle XIV-

9 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Sardenya, Itàlia, 1340)

Governador de Sardenya. Possiblement fill de Berenguer de Boixadors (mort el 1311) i de Blanca.

Fou alcaid de Bunyol, majordom de l’infant Alfons, que acompanyà a la conquesta i pacificació de Sardenya i a qui prestà el cavall durant la batalla de Lucocisterna (1324). Fou enviat com a ambaixador al jutge d’Arborea, i després a Pisa per tal de ratificar el tractat entre els dos estats, i a la cort pontifícia per pagar el cens del regne de Sardenya.

Nomenat almirall i reformador, prengué part en el setge de Càller i obtingué diverses possessions a la ciutat i a l’illa. Després sufocà la revolta de Sàsser (1328), on fou acusat de tolerància i complicitat en el saqueig dels oficials reials en aquesta ciutat, fou substituït per Ramon de Cardona i tornà a la cort (1330), on guanyà la plena absolució.

Formà part d’una ambaixada a Avinyó per intentar la pau amb el genovesos (1334).

Fou lloctinent de procurador a Catalunya per l’infant Pere, fou enviat com a reformador a Sardenya per tal de tractar-hi la pau amb els Oria (1335). De tornada a Catalunya, obtingué la senyoria de Boixadors i la lloctinència de la procuració del comte d’Urgell.

El seu darrer títol fou novament de governador i reformador de Sardenya (1340).

Pere III de Catalunya ordenà la seva sepultura en el convent de framenors de Lleida, al costat de la del rei Alfons III el Benigne.

Besora, Ermemir de

9 Respostes

(Catalunya, segle X)

Vicari o veguer del castell de Besora, documentat entre 981 i 994. Iniciador de la família.

Casat amb Ingilberga, la qual tingué una filla natural amb el comte Oliba Cabreta de Cerdanya.

Fou el pare de Gombau I de Besora, i de:

Emma-Ingilberga de Besora  (Catalunya, segle X – segle XI)  Muller de Guifre de Balsareny. Documentada entre 1013 i 1039. Fou mare del bisbe de Vic Guillem de Balsareny.

Oliba de Besora  (Catalunya, segle X – segle XI)  Bisbe d’Elna. Documentat entre 1009 i 1013.

Bardaixí, Berenguer de

6 Respostes

(Benasc, Ribagorça, vers 1365 – Barcelona, 1432)

Cavaller, jurista i funcionari reial d’origen jueu. Fou qui proposà que el problema successori, que hi havia plantejat a la corona catalano-aragonesa, el resolgués una comissió restringida i no les Corts.

Malgrat que era conegut i denunciat el fet que estava a sou de Ferran I d’Antequera, va ésser elegit compromissari per a les Corts aragoneses i, conseqüentment, participà en la reunió de Casp. També participà en les accions contra Jaume II d’Urgell i rebé part del seu patrimoni en recompensa.

Fou conseller de Ferran I i el seu fill Alfons IV el Magnànim. El 1420 succeí a Ximénez Cerdán com a justicià major d’Aragó.

Bardaixí, Antoni de -conseller, s. XIV/1434-

1 Resposta

(Ribagorça, segle XIV – Catalunya, després 1434)

Algutzir i conseller reial. Iniciador de la línia dels senyors d’Albesa (Noguera).

Defensà la frontera dels Pirineus contra les tropes gascones del comte d’Urgell; fou recompensat amb la vall de Solana (Sobrarb) i amb Albesa, llocs confiscats al comte d’Urgell.

La seva successió passà als Torquemada.

Avilés y del Fierro, Gabriel de

1 Resposta

(Vic, Osona, 24 març 1735 – Valparaíso, Xile, 19 setembre 1810)

Militar i funcionari de les Índies. Tercer marquès d’Avilés, fill de José de Avilés e Iturbide. Anà aviat a Amèrica com a tinent coronel de dragons (1769). Prengué part en les operacions repressives contra l’aixecament de Tupaj Amaru (1780-81). Arribà a governador de Xile (1796), i a virrei del Río de la Plata (1799) i del Perú (1801).

El seu germà fou José Miguel de Avilés y del Fierro  (Vic, Osona, 1730 – Sevilla, Andalusia, 1784)  Militar i heraldista. Segon marquès d’Avilès, Conquerí Maó en 1782. Deixà a la catedral de Vic un calze i unes canadelles d’or, que no arribaren a destí fins al 1850.

Arinyó, Gaspar d’

1 Resposta

(Aragó, segle XV)

(o de Ariño)  Secretari i conseller de Joan II el Sense Fe i Ferran II el Catòlic.

La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l’atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú (1464) que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II.

Dos anys més tard fou enviat d’ambaixador extraordinari a Itàlia.

Arau, Guillem d’

Deixa un comentari

(Catalunya ?, segle XIII)

Porter de Jaume I de Catalunya.

La seva fidelitat envers el sobirà excel·lí en l’avinentesa de trobar-se el rei pràcticament a mercè dels nobles aragonesos, que el sotmetien a coaccions i detencions, imposant-se a la seva jovenesa i a la de la seva muller Elionor de Castella (1225-26).

Albanell, Jeroni

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 1504)

Advocat i funcionari reial. Cap del monopoli d’abastament de la carn de Barcelona i advocat de la Generalitat.

Col·laborador de Ferran II el Catòlic, fou nomenat lloctinent de Mallorca (1491), regent de la conselleria de Catalunya (1491-94), i del consell suprem d’Aragó (1494-1504).

Per la seva condició de ciutadà honrat barceloní i funcionari reial, Ferran II li encomanà, juntament amb Jaume Destorrent, la redacció del privilegi d’insaculació del Consell de Cent de Barcelona.

Agustí i Albanell, Jeroni

4 Respostes

(Catalunya, segle XVI)

Militar i funcionari reial. Fill d’Antoni Agustí i de Siscar i germà d’Antoni.

Batlle general de Catalunya, sota el regnat de Carles I de Catalunya. A Barcelona, freqüentà la tertúlia literària de Joan Boscà.

Aguilaniu, Gispert d’

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Escuder de Jaume II d’Urgell. Fou fidel servidor d’aquest en la seva frustrada temptativa militar contra Ferran I d’Antequera.

Intervingué a fons, encara que sense gaire èxit, a les gestions per aconseguir la vinguda de més mercenaris estrangers pagats pel comte.

Vençuda la rebel·lió, li foren exigides responsabilitats per la part que hi havia tingut (1413).