(Barcelona ?, abans 1371 – després 1414)
Doctor en lleis, tresorer i conseller del rei Martí I l’Humà i conseller en cap de Barcelona (1410). Representà el Parlament català (1412) en la junta que decidí la forma d’elegir un nou rei a la mort de Martí I. Posteriorment fou tresorer de Ferran I d’Antequera.
Fou el pare de Joan Desplà (Barcelona, segle XV – abans 1441) Fou tresorer del rei Ferran I de Catalunya. No tingué successió de la seva muller, Elionor de Sacirera (morta el 1441).
(Catalunya, segle XIII – segle XIV)
Funcionari reial. Fou secretari del rei Jaume II el Just.
El 1304 anà al Marroc investit de missions diplomàtiques i també per conduir-hi un grup de cavallers que s’incorporava a la milícia catalana que es formava en aquell país a les ordres de Bernat Seguí.
(Calaf, Anoia, 1632 – Leganés ?, Madrid, vers 1707)
Comte de Rocamartí. Doctor en drets. Fidel funcionari del rei Carles II, aquest li havia concedit prèviament els privilegis de ciutadà honrat de Barcelona, de cavaller i de noble del Principat (1698).
Fou del consell reial i regent de la Reial Audiència de Mallorca i del Suprem d’Aragó.
(Catalunya, segle XVIII – segle XIX)
Advocat de l’audiència de Catalunya i estudiós de l’agricultura.
És autor de diverses memòries i dissertacions, llegides a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona entre el 1799 i el 1818, sobre el foment de l’agricultura (1799), la necessitat d’augmentar els boscs i les arbredes al Principat (1816) i la utilitat d’establir reserves en diners i en gra per a auxiliar els pagesos (1818).
(Catalunya, segle XIV)
Mestre racional. Fou conseller de Pere III de Catalunya durant més de vint anys.
Féu una tasca remarcable al front de la tresoreria reial. Tingué bon paper en diversos assumptes polítics i diplomàtics.
Formà al consell que decidí la governació establerta pel monarca al regne de València.
(Catalunya, segle XIV – després 1373)
Fill de Guillem de Cervelló el Bord de Cervelló.
Fou tutor de Guillem Ramon (I) de Cervelló, comprà al rei el mer i mixt imperi del seu castell (1357) i pledejà amb la vídua de Guillem Ramon (I) pel seu feu de Santa Perpètua (1373), que fou embargat pel rei.
El seu fill fou Ramon Arnau de Cervelló i d’Alenyà (Catalunya, segle XIV – 1408) Majordom i procurador general de la reina vídua Violant de Bar. Fou el pare de Lluís i de Violant de Cervelló i de Palol.
Eren fills de Ramon Alemany de Cervelló i de Cardona, i germà de Guerau Alemany de Cervelló i de Queralt.
Dalmau de Cervelló i de Queralt (Catalunya, segle XIV – Castella, abans 1401) Cambrer de l’infant Martí, de qui rebé el castell de Xèrica (1375) i que fou enviat amb gent d’armes a ajudar el rei de Castella (1381); absolt, més tard, de l’acusació d’homicidi de Castelló de Mallorques (1383), fou nomenat governador d’Oriola (1387).
Guillem Ramon Alemany de Cervelló i de Queralt (Catalunya, segle XV – 1441) Eclesiàstic. Comanador major d’Alcanyís, de l’orde de Calatrava.
Hug Alemany de Cervelló i de Queralt (Catalunya, segle XIV – després 1392) Fou senyor de Subirats, cambrer reial i uixer d’armes, procurador de l’infant Joan al ducat de Girona (1379) i després enviat a Vic per reprimir les bandositats (1388), a la cort pontifícia (1390-92) i a França, i fet governador de València (1392).
Gilabert (II) de Centelles (Catalunya, segle XI – segle XII) Fill de Guadall (III). És el primer que prengué el cognom de Centelles. Donà terres de Sant Martí de Centelles al monestir de l’Estany (1117), on tingueren les tombes els seus familiars. El 1145 és citat com a senyor del castell de Sant Esteve, a Centelles, bé que aquesta possessió no fou completa fins més tard. El succeí el seu fill Bernat (I) de Centelles.
Gilabert (III) de Centelles (Catalunya, segle XII – després 1204) Fill de Bernat (I) i germà de Ramon i de Berenguer. Fou veguer reial a la comarca de Centelles el 1198 i morí lluitant contra el comte d’Empúries. Fou el pare de Bernat II i de Pere, dominicà i bisbe de Barcelona.
Gilabert (IV) de Centelles (Catalunya, segle XIII – 1294/96) Fill i hereu de Bernat (III) de Centelles. Es casà el 1267 amb Elisenda de Bellpuig, la qual aportà la casa de Bellpuig, els castells de Sameda i del Brull, Aguilar, la casa de Güell, els castells de Castelladrau, de Castellnou, drets a Tona, etc. Llurs fills foren Bernat (IV) i Gilabert de Centelles i de Bellpuig.
(Aragó, segle XII – Catalunya-Aragó, segle XVI)
Família de jueus i conversos. El nom familiar original era Aben Laví, però fou substituït pel de Cavalleria per les relacions de dependència que, des del final del segle XII, lligaren la família amb els templers i els hospitalers.
Diversos dels seus membres tingueren un paper important en l’administració de la corona en temps de Jaume I el Conqueridor i a partir del regnat de Pere el Cerimoniós.
Aquest paper s’incrementà considerablement després de la conversió de gran part dels membres de la família, arran de la disputa de Tortosa (1414).
Berenguer de Castellbisbal (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Pere I el Catòlic a la desastrosa batalla de Muret (1213), que costà la vida del monarca.
Bernat de Castellbisbal (Catalunya, segle XII – segle XIII) Cavaller. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.
Bernat de Castellbisbal (Catalunya, segle XIII) Cavaller. Cooperà amb Jaume I a les campanyes valencianes i a la conquesta de la ciutat de València, el 1238. El mateix any rebé, en premi, l’alqueria d’Alborxec.
Dalmau de Castellbisbal (Catalunya, segle XII – segle XIII) Noble. Fou un dels més fidels a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat del monarca.
Dalmau de Castellbisbal (Catalunya, segle XIV – segle XV) Cavaller. Figurava com a “donzell” al Braç Militar del Principat. El 1413 fou un dels prohoms que convocà Ferran I d’Antequera per decidir en consulta la lluita armada contra la rebel·lió de Jaume II d’Urgell.
Joan de Castellbisbal (Catalunya, segle XIV – segle XV) Donzell. Actuà com Dalmau de Castellbisbal, el 1413, a les deliberacions que precediren l’acció armada contra Jaume II el Dissortat. Més tard serví Alfons IV el Magnànim a Itàlia. El 1426 era governador del castell de Porto Veneris.
Ramon Bremond de Castellbisbal (Catalunya, segle XII) Magnat. Destacà com a personatge influent a la darrera part del període comtal de Ramon Berenguer IV de Barcelona.
