(Barcelona, segle XVIII – Girona, segle XIX)
Historiador. Era lector de teologia de l’orde franciscà.
Fou destinat al convent de Girona, on es distingí durant la guerra del Francès com a capità de la setena companyia de la Croada.
Féu l’elogi fúnebre del general Álvarez de Castro i escriví una Historia político-crítica-militar de la plaza de Gerona (1887), obra que només fou publicada en part.
(Altafulla, Tarragonès, 1749 – Tarija, Bolívia, 1814)
Franciscà. Professà arts al convent de Reus, i després s’afilià al col·legi missional d’Escornalbou.
L’any 1778 anà a Amèrica. Organitzà (1780) el col·legi de missions de Tarija i es dedicà sobretot als indis chiriguanos, grup no sotmès al poder colonial.
Entre els seus escrits figuren Descripción de las misiones… del colegio de Tarija (1799) i Manual de misioneros.
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, segle XVII – Catalunya, segle XVIII)
Historiador franciscà. Fou lector, definidor, cronista de l’orde a Catalunya i examinador sinodal del bisbat de Barcelona.
Publicà Crónica seráfica de la santa provincia de Cataluña, desde su origen hasta el 1400 (1738), Traducción de la vida del V. Buenaventura Gran (1733) i Sermón de Nuestra Señora de la Gleba (1725).
(Barcelona, vers 1260 – 1350)
Teòleg franciscà. Fou preceptor, entre altres personatges, de l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i administrador de Tarragona, que acompanyà sovint i al qual dedicà un comentari de la Bíblia en vuit volums (que restà inèdit).
L’any 1334 fou provincial de l’orde dels franciscans de la corona catalano-aragonesa, amb jurisdicció al País Valencià, Catalunya, Navarra, les Illes Balears, Còrsega i Sardenya. Intervingué, per encàrrec de Jaume II de Catalunya, prop de Frederic II de Sicília en l’expulsió dels fraticelli refugiats a l’illa (1314). L’any següent treballà per aconseguir la pau entre Frederic i Robert I de Nàpols.
Fruí de la confiança del papa Benet XII, que n’elogià la col·laboració en la redacció de les constitucions franciscanes del 1337.
Morí amb fama de santedat a 90 anys.
(Tarragona, 1862 – Bolívia, 1926)
Eclesiàstic i missioner. Ingressà a l’orde franciscà el 1883, i fou ordenat sacerdot el 1888.
A Bolívia es distingí extraordinàriament per la seva tasca missionera. Benet XV el nomenà bisbe titular de Catena (1919).
(Cervera, Segarra, 1815 – Barcelona, 1889)
Eclesiàstic i escriptor. Frare franciscà del convent de Barcelona (1832). Fou exclaustrat l’any 1835 i anà a Itàlia.
Havent tornat el 1844, inicià a Vila-real (Plana Baixa) la restauració de l’orde; fou nomenat comissari provincial (1865-78) i més tard provincial de Catalunya (1887). El 1859 contribuí a la fundació de les terciàries franciscanes de la Immaculada.
Publicà diverses obres de caràcter religiós, com una Historia de la Iglesia en España (1856) i dirigí algunes publicacions, com la “Revista Franciscana” (1873-89).
(Riudoms, Baix Camp, 24 novembre 1620 – Roma, Itàlia, 11 setembre 1684)
Religiós i sant, de nom Miquel Gran. Morta la seva muller, el 1640 entrà al convent d’Escornalbou dels menors franciscans reformats, del qual passà, sempre llec, a Móra i a Terrassa.
El 1658 anà a Roma, on, a partir del 1662, inicià la fundació d’una sèrie de convents de recés, fins a constituir-ne un equip dit de La Riformella, que durà fins el 1900.
El 1906 fou beatificat; la seva festa se celebra a Tarragona, i, en l’orde franciscà, l’11 de setembre.
(Terrassa, Vallès Occidental, 1674 – Escornalbou, Baix Camp, 1729)
Menoret franciscà del col·legi seminari de missions d’Escornalbou (1702).
Per la seva fidelitat a l’arxiduc Carles III fou expulsat del país (1714) i treballà a Perpinyà, a Roma i a d’altres ciutats italianes. Retornà a Catalunya l’any 1723.
De l’estada a l’estranger deixà un Itinerari, fins avui no retrobat; també escriví una Exposició o declaració de la regla seràfica, igualment desconeguda. És interessant l’Índex indicum seu repertorium generale huius bibliothecae, enllestit el 1727, obra ordenada per matèries de predicació, amb la referència a les fonts que eren a l’abast a Escornalbou.
(Berga, Berguedà, 23 març 1760 – Barcelona, 28 setembre 1821)
Predicador i escriptor franciscà.
Resten inèdites les seves obres: Argumenta omnia annalium minorum sancti Francisci, an, 1798; El Cándido, o sea diálogos filosóficos, en vuit volums (sota el pseudònim de Buenaventura Antonio Anibaly).
(Barcelona, 1675 – Santpedor, Bages, segle XVIII)
Franciscà. Pertangué al grup de predicadors apostòlics del convent de Sant Miquel d’Escornalbou, i posteriorment fou guardià del convent de Sant Francesc, a Santpedor. Excel·lí en l’ensenyament.
En 1704 publicà un catecisme en català sota el títol de Font mística i sagrada del Paradís de la Iglésia, reeditat algunes vegades i aparegut dos anys més tard en versió castellana.
Dades dels Països Catalans 