(Mallorca, vers 1490 – Barcelona, 1571)
Bisbe franciscà, teòleg i humanista. Fou provincial de Catalunya, i des de la seva consagració com a bisbe titular de Constantina (1542) actuà d’auxiliar dels bisbes de Barcelona (Joan de Cardona, Jaume Caçador, Guillem Caçador).
Present a la segona etapa del concili de Trent (1551-52), intervingué en els debats sobre l’eucaristia i la penitència, posteriorment publicats (Barcelona, 1570), com també altres opuscles.
(Catalunya, segle XIII – Grècia, vers 1325)
Religiós franciscà. Des del 1300 residí a Grècia, on treballà per la unió dels cristians.
Formà part de l’expedició a la Xina amb Joan de Montecorvino, de qui fou bisbe sufragani (1311). Primer bisbe de Kaffa (Crimea) el 1318.
En la discussió sobre la pobresa franciscana davant Joan XXII (Avinyó, 1322) defensa postures rigoristes, però s’enfrontà durament amb els espirituals.
Retornat a la seva seu, intervingué en els conflictes entre catalans i venecians (1325).
(Tarragona, segle XIX – segle XX)
Frare franciscà. Ocupà diversos càrrecs dins l’orde. Dirigí la “Revista Franciscana”.
Publicà els reculls poètics Flores y frutos, Mis tempestades sonoras i Campanes al vol, així com el llibre narratiu Leyendas franciscanas.
(Canet de Mar, Maresme, 27 febrer 1813 – Lima, Perú, 3 setembre 1890)
Religiós franciscà. Professà a Girona l’any 1832. Amb motiu de l’exclaustració (1835), es traslladà a Itàlia.
El 1845 anà al Perú, i, a més d’altres càrrecs, fou comissari general de l’orde franciscà a l’Amèrica del Sud.
Publicà diverses obres d’apologètica, de to integrista, i en defensa de la Immaculada i de la infal·libilitat papal. Assistí al concili Vaticà I.
(Riudoms, Baix Camp, 1620 – Roma, Itàlia, 1724)
Beat i frare franciscà. Durant algun temps féu vida d’ermità a Sant Llorenç del Munt.
Fundà a Roma el convent de Sant Miquel.
Fou beatificat. La seva diada és el 11 de setembre.
(Palafrugell, Baix Empordà, 1759 – Girona, 1828)
Missioner franciscà. Professà a Barcelona el 1774, on estigué fins al 1822.
Fou president de les missions de l’Ucayali de l’estat de Colegio d’Ocopa. El 1799 fundà la missió de Cocabambilla, del Colegio de Moquegua.
Explorà les riberes d’Ucayali i del Sarayacu. Deixà escrites relacions i diaris del viatge del 1790 al 1794.
(Girona, 1737 – Sonora, Mèxic, 6 setembre 1781)
Missioner franciscà. El seu treball s’estengué per les missions de Sonora i d’Arizona.
Es distingí pels coneixements matemàtics, geogràfics i astronòmics i per l’habilitat cartogràfica.
Acompanyà el militar J.B. Anza en l’expedició al port de San Francisco, de Califòrnia (1776), de la qual escriví un Diario; féu també un mapa de la regió explorada.
(Arbúcies, Selva, 1674 – Mèxic, 1747)
Missioner franciscà. Catedràtic de prima a l’Estudi General de Tarragona, guardià del convent de Sant Francesc de Barcelona (1735), qualificador del Sant Ofici i consultor de la Suprema.
Adscrit al col·legi de Querétano, fou comissari general de Mèxic (1743-47).
És autor d’Epítome de la vida de la venerable madre sor Ángela Maria Serafina, fundadora de las religiosas capuchinas en España (Barcelona, 1743).
(Catalunya, 1907 – )
Revista mensual d’estudis eclesiàstics i franciscans fundada, amb finalitats apologètiques, per Miquel d’Esplugues. El 1927 passà a trimestral, i a quadrimestral el 1947.
Actualment, és l’òrgan científic d’investigació de totes les províncies caputxines d’Espanya. Ha pres denominacions diverses: “Revista de Estudios Franciscanos” (1907-11), “Estudios Franciscanos” (1912-22), “Estudis Franciscans” (1923-36) i “Estudios Franciscanos” (des del 1947).
Els volums principals, publicats fora sèrie, són Homenaje al cardenal Vives y Tutó (1913), Miscel·lània tomista (1924), Franciscàlia (1928), i Miscel·lània lul·liana (1935).
La col·lecció consta de més de setanta-quatre volums.
(Girona, 1330 – Perpinyà, 23 abril 1409)
Escriptor. Religiós franciscà, es va ordenar de sots-diaca a Barcelona (1352).
Freqüentà diversos convents i universitats estrangeres (París, Colònia, Roma i Oxford) i va exercir la docència a Tolosa de Llenguadoc.
Des de Barcelona, i sobretot des de València, on va ésser enviat el 1383 i on tingué un paper important a la cort i a l’administració, va aconseguir un gran prestigi entre la jerarquia eclesiàstica i exercí una notable influència en la societat.
Els seus llibres, d’estil vivaç i no gens especulatiu, enriquits amb una gran profusió de diàlegs i anècdotes, van ésser traduïts a moltes llengües; se’n destaquen Lo Crestià, monumental projecte de catecisme o extens tractat enciclopèdic, en quatre volums, iniciat el 1381 dins una estructura fidelment escolàstica, si bé oferint una visió realista i pintoresca de la societat contemporània; el Llibre dels àngels (1392), el Llibre de les dones (1396), i altres tractats en llatí, com el Pastorale i la Vida de Jesucrist (v1397).
El 1408, cridat per Benet XIII al concili de Perpinyà, hi va ésser nomenat patriarca de Jerusalem i bisbe d’Elna.
Dades dels Països Catalans 