(Alcover, Alt Camp, 1648 – Catalunya, 1730)
Religiós franciscà i escultor. Format a la universitat d’Alcalá de Henares; guardià del col·legi de Sant Bonaventura de Tarragona.
Inquisidor de Barcelona (1696) i cronista provincial des del 1694, escriví una Crónica de la Provincia de Cataluña (1715) que és conservada manuscrita a la Biblioteca Universitària de Barcelona.
És autor, a més, de petits tractats d’obres pietoses.
(Garrotxa, vers 1280 – Worcester, Anglaterra, 1333)
Teòleg i filòsof. Anomenat Doctor ordinatissimus. Franciscà, deixeble predilecte de Duns Escot, a París, doctor en medicina i professor a Reims i París.
Estudià la possibilitat de l’infinit matemàtic, la possibilitat de molts o d’infinits móns, el concepte de quantitat de massa i la predestinació de Maria amb vista a la seva immaculada concepció.
Del conjunt de les seves obres, un gran nombre de les quals es pot assegurar que s’ha perdut (com Miscellania philosophica et medica i Loci philosophici), es conserva un Commentarium in quattuor libros Sententiarum escrit a París el 1316.
Ha estat erròniament considerat francès o anglès per alguns autors.
(Catalunya, segle XVI)
Frare franciscà. Autor de la curiosa obra titulada Centuria o historia de los famosos hechos del gran Conde de Barcelona D. Bernardo Barcino y D. Zinofre, su hijo, y otros caballeros de la provincia de Barcelona.
El llibre fou imprès a Barcelona el 1600 i reimprès a la darreria del segle XVIII, en cinc volums, sota el títol de Blasón de Cataluña.
El caràcter dels fets descrits a l’obra popularitzaren el mot barrellada com a sinònim de ficció inversemblant.
Veure> Bonaventura de Barcelona (frare i ermità franciscà català, 1620-84).
(Duesaigües, Baix Camp, 1764 – Barcelona, 1835)
Religiós franciscà i escriptor. D’ideologia absolutista lluità contra la política liberal, especialment a través d’escrits: Es absolutamente ilícito el juramento de fidelidad exigido a los españoles (1811), Representación de la Iglesia a las Cortes de Cádiz (1813), i el Diccionario crítico-serio (1813), en oposició al Diccionario crítico-burlesco de Bartolomé Gallardo.
El 1822 fou processat per conspirar a favor de la restauració del govern absolutista, però fugí a França, bé que en tornà poc temps després. En aquest període publicà, amb el pseudònim d’El Filósofo Arrinconado, una col·lecció de Cartas (1822-23), en defensa de la potestat eclesiàstica, dels ordes regulars, etc.
Escriví, a més, Los franciscanos de Cataluña (1833), interessant història de l’orde del 1808 al 1828.
(Tarragona, segle XIX)
Religiós franciscà. Fou catedràtic del seminari de Tarragona. Excel·lí com a orador sagrat.
És autor del poema en dos volums Plácido y Taciana, o sea cooperación a la grácia (1851), entre altres escrits.
(Barcelona, 1711 – Lima, Perú, 1783)
Franciscà, cartògraf i explorador. A Barcelona estudià matemàtiques i fou pilot de la reial Armada Espanyola.
Es traslladà al Perú com a expert per a la construcció de les fortificacions militars del Pacífic. Allà prengué l’hàbit franciscà i, a més de la tasca missionera, desplegà una important tasca com a explorador i cartògraf de les illes de la Societat i de la zona amazònica del Perú.
Dades dels Països Catalans 